VALÈNCIA. A les pel·lícules espanyoles tot eren bous i flamenc, de les americanes s'imitava un model de família heteropatriarcal i de les franceses quedava enregistrat l'amor (o els croissants). Estereotips de qualsevol tipus han copat des de sempre els televisors, el cine, els llibres o, en definitiva, les nostres històries. Unes narracions identitàries que no han comptat amb la versió dels qui les representen i que majoritàriament "han sigut marcades des de la indústria de Hollywood". Així ho considera- i a la vegada ho denuncia- la mostra Beyond Hollywood: Identidades Indígenas Norte-Americanas, que ocupa des d'ahir una de les sales del Museu Valencià d'Etnologia.
"Entre tots els estereotips un dels més consolidats que hi ha és el dels indígenes nord-americans. Aquests no han sigut capaços d'evitar que la seua imatge s'hi haja difós a través dels referents dels mitjans de comunicació. Per això, en aquesta mostra tot el que vegem ha sigut consultat amb persones natives", hi ha assenyalat Joan Seguí, comissari de la mostra i conservador d'Etnologia. En ella es pot veure, aleshores, des de peces de roba, fins a utensilis i objectes de tribus, especialment la dels Anishinaabe - de la regió dels Grandes Lagos-, o inclòs un gabinet emprat per Toro Sentado. Tots presentats per tal de narrar la història "tan diversa" que hi ha al voltant dels natius i representar les diverses identitats que figuren. "L'exposició vol aprofundir en qui són aquests natius que ara viuen entre els EUA i Canadà, però no volem donar una resposta definitiva. La finalitat és abordar el concepte d'estereotip a través d'aquestes cultures i les seues representacions. Les pròpies i les que fan els altres d'ells", manifesten els seus organitzadors.
Aquesta volta sí, volen ser ells els primers a comptar la història. I ho podran fer especialment amb l'últim tram de la mostra, l'anomenada visita 'contemporània', on a través de les diferents obres d'art i una espècie de Monopoly per ampliar més els coneixements dels visitants, es descriuran tradicions encara vives a la seua societat, al mateix temps que els canvis que aquests han viscut amb el temps. En efecte, Beyond Hollywood està composada per 70 peces i s'articula seguint quatre idees temàtiques: orígens, diversitat, confrontacions i respostes, jugant a oposar els punts de vista narratius i occidentals.
El recorregut expositiu comença amb l'obra de l'artista canadenc de la tribu dels Cree, Knet Monkman. Es tracta d'una peça que va desafiar la imatge dels pobles natius que es va plasmar en l'obra del conegut pintor del segle XIX George Catlin. Així mateix, la relíquia més destacada de la mostra- pels seus organitzadors- és la pintura que el pintor Kicking Bear va fer de la batalla de Little Big Horn, com a comanda dels nord-americans que volien tindre representades les seues batalles. L'obra presenta una visió antagònica de la batalla que es va desenvolupar, l'any 1876, entre el Sèptim de Cavalleria de l'exèrcit dels EUA i membres de les nacions lakota, xeiene i arapho. Un enfrontament que va causar, entre altres, la mort del general George Cuter, i que en el seu temps es va representar per molts diaris i llibres com "una massacre duta a terme pels indis salvatges". Per la seua part, els natius la recorden com un acte defensiu per a protegir les seues famílies, la seua llibertat i les seues terres contra les "pressions" occidentals.
Beyond Hollywood ha estat possible pel treball que diverses institucions valencianes, franceses i nord-americanes han fet juntament amb associacions de natius americans, entre les que s'encontren el Museum of Indian Arts & Culture, la Galerie Flak de París, el Cranbrook Institute of Science. Gordon L. Grosscup Museum of Anthropology (Wayne State University) i el Museu de Prehistòria de València. Tots junts han configurat aquesta mostra que estarà exposada fins al 2 de desembre pels comissaris Joan Seguí i Tamara L. Bray, professora de la Wayne State University (Detroit, Michigan). Igualment, l'esdeveniment inclou com a activitats paral·leles la projecció de cinc pel·lícules, dos documentals, una lectura de poemes de natius americans i tres conferències.
Per la seua banda, l'artista valenciana Patricia Iranzo està desenvolupant un projecte anomenat Mannahatta Portraits, "un tipus de reparació transgeneracional d'una comunitat, com també una recerca antropològica mitjançant l'art", segons expressa la mateixa autora. "El meu treball està construït a partir dels retrats dels descendents dels nadius i les natives nord-americans que jo m'he trobat, i que em permeten compartir la seua experiència", afig.
El trabajo premiado se presenta como un viaje sobre las costumbres funerarias valencianas desde la Peste Negra de 1348
La nueva oferta se integra en la nueva exposición permanente 'No es fácil ser valenciano' y en las exposiciones temporales