Així es viu el veganisme des del tatuatge, la il·lustració o el heavy metal

-Et menjaries el teu gos?
-Que va, què dius! 

-I per què menges altres animals?
-No sé… necessitem la carn per a viure, no?

VALÈNCIA. Aquest diàleg és cada vegada més comú. La consciència cap als animals ens ha modificat les tendències de consum i ha generat canvis (alguns d’ells permanents) en els hàbits quotidians, com ara l’alimentació. Tanmateix, la dieta és tan sols la ‘punta de l’iceberg’ dels moviments de conscienciació animalista com el vegetarianisme i el veganisme, ja que es plantegen allò que fem de manera transversal per a crear hàbits més respectuosos amb el nostre entorn. 

Quina diferència hi ha (a grans trets) entre vegetarians i vegans? Cap dels dos mengen animals. Tanmateix, mentre que un vegetarià pot ser consumirà productes derivats dels animals com els làctics o els ous, un vegà no s’alimentarà de res que provinga de la seua explotació. Però és important remarcar que dins d’aquestes dues opcions hi ha molts matisos en funció de les particularitats de cada persona.

Els vegetarians ja no són quelcom estrany, portem molts anys amb un fort teixit vegetarià entre nosaltres i el coneixem bé. Però, i els vegans? Bé, els vegans són, en principi, aquells que procuren realitzar les accions que més respecten la vida i els animals que els envolten. Ni mengen la seua carn, ni els hi furten la seua llet, ni experimenten amb ells. I com les seues accions cerquen tenir un fons ètic per al planeta i tots els organismes vius que ens trobem en ell, la seua filosofia abraça espais socials molt diferents i els converteix en activistes, ja que el simple fet de desenvolupar-se en el respecte màxim cap als recursos naturals suposa un acte radical en aquest sistema. 

Activisme animal, activisme cultural. Ací es presenten tres artistes. O tres vegans. Millor dit: tres artistes vegans que tracten de difondre els seus principis a través d’allò que fan. Es tracta d’un art amb missatge i amb la voluntat de conscienciar l’espectador perquè investigue o prenga decisions amb un impacte positiu per a la resta del planeta. 

Ester - @aguacat_ink

Ester és la persona que hi ha darrere d’Aguacat'Ink, un projecte que va començar fa poc però ja compta amb la ‘pell’ de moltes persones. Va estudiar filosofia i cuina i actualment treballa a la cafeteria Jardín Urbano de Russafa. La seua recepta de cheesecake vegà ha estat qualificada com una de les millors de València (paga la pena provar-lo) i porta molts anys seguint els seus principis ètics a l’hora d’alimentar-se i consumir.   

“El veganisme és una forma propia de viure de la manera més conseqüent amb els meus principis. Per a mi vol dir consumir sense necessitat de deixar de banda el cor o les emocions: la vida, en si mateixa, ja és molt curta i molt fràgil com perquè els humans anem decidint matar a qui ens semble”. I, tot i que considera que prendre conseciència és tant fàcil com entrar en Internet, preguntar d’on ve allò que consumim i prendre decisions en conseqüència, no es considera ‘millor persona’ per ser vegana: “Jo menge com he aprés dels meus pares: de proximitat i de temporada. Arròs, fruita verdura, llegums… La meua llista de la compra no és tant diferent de la d’altres persones” explica Ester. “No s’ha d’oblidar mai que la majoria de nosaltres (els vegans) tenim un passat on consumiem animals. Ser vegà no et fa millor que els altres. Pot ser que et faça més conseqüent amb tu mateix però això no et converteix superior a la resta”, explica. 

Fa aproximadament un any es va endinsar en el projecte d’Aguacat Ink, amb un principi clar: tant les tècniques d’aprenentatge com els materials havien d’ésser respectuosos amb els animals i amb l’entorn. “Des del primer dia vaig practicar amb pell sintètica i no pell de porc, a més a més d’utilitzar tintes i cremes no experimentades en animals ni amb substàncies provinents de la seua explotació”, comenta Ester. A més a més, els seus dissenys solen estar relacionats amb elements de la natura viva, animals o plantes. Un dels seus límits, evidentment, és dibuixar alguna cosa que vaja contra els seus principis: “Una vegada em van demanar si podia dibuixar un porc amb el mapa dels talls de la carn sobre ell i em vaig negar rotundament”, comenta. 

El tatuatge vegà guarda poques diferències amb el més habitual, tant en la tècnica com en el resultat sobre la pell i cada vegada té més públic, motivat per la curiositat del segell ‘vegan’ o per no voler portar un dibuix fet amb tintes que prèviament han suposat el patiment d’algú. Ester explica que hi ha una pàgina web anomenada Vegan Tattoo Studio que busca els estudis de tatuatge vegans de diferents ciutats i pot ser d’ajuda per a aquells que busquen un tatuatge ètic. Al mateix temps, remarca que un dels factors positius del sector, és que la discriminació per ser diferent no és tant forta com en altres sectors. Segons comenta Ester, el fet que el tatuatge haja estat estigmatitzat tradicionalment, ha creat un clima de tolerància entre ells. I, pel que fa als clients, a la pregunta de si ha sentit el rebuig d’algú per fer tattoo vegà, ha explicat que, en cas que li passe, li donaria igual. "Perquè algú que no entenga el meu respecte pels animals i la natura o els rebutge, no és un client que jo desitge", comenta la tatuadora.

Fer-se un tatuatge i, a més a més, que no haja suposat el patiment de cap animal durant la producció dels materials emprats no és una opció nova, pero ara està agafant embranzida i artistes com Ester ho fan cada dia més possible. 

Traidor

Traidor és un grup de heavy metal valencià que dedica la seua música a l’activisme vegà. Està format per Xiu (guitarra i veu), Txarli (bateria) i Huevo (baix i veu). Es mouen pel sector undergound i acaben de començar la gira de presentació del seu nou disc Holocausto cotidiano (bandcamp). Per a Xiu, que dóna veu al grup, defineix l'objectiu de Traidor com un "activisme per a fer arribar a la gent el missatge sobre l’impacte negatiu de l’abús animal”. Per a ell, el veganisme implica no torturar ni explotar altres éssers pel simple fet de no ser de la mateixa espècie que ell. I considera que, amb el nivell d’informació que hi ha actualment, els prejudicis sobre el veganisme queden cada vegada més antiquats.

“Quan eres vegà et veus en l’obligació constant de justificar que estàs sa. A cas jo pregunte quant de colesterol tenen els altres o quins són els seus valors de sucre en sang?”, es pregunta Xiu. A més a més, inclou que dins del món del heavy metal cada vegada hi ha més moviment vegà i que aquesta imatge xoca amb l’estereotip del “hippie comeflores”. I, tot i que considera que la moda ‘vegeta’ també té una part bona, afirma que el compromís amb l’entorn i amb els animals es medeix amb els actes i els canvis que hom faça per a adequar els seus principis amb les seues accions. 

Segons Xiu, el públic sol anar a vore’ls perquè els agrada allò que fan, però també pot haver una part d’espectadors cursiosos atrets per allò del ‘heavy metal vegà’. En les seues lletres denuncien el tracte que  cada dia donem als animals i busquen crear consicència animal a través de la seua música, que presenta amb notes baixes i melodies ‘fosques’ una part ben dura de la tortura animal destinada al consum humà. De fet, la portada del disc mostra una vaca oberta en canal i suspesa per les potes amb cadenes de metall. 

El compromís amb el benestar del seu entorn i l’amor per la música els ha portat a formar aquest grup que poc a poc va aconseguint més públic. Els podeu sentir a través de plataformes com Youtube, Spotify o Bandcamp. 

Roger Olmos

Roger Olmos és un il·lustrador que promou el veganisme a través de les seues creacions. Un dels seus projectes més rellevants és la sèrie de llibres enfocats al públic infantil, on explica l’abús diari que fem dels animals des d’una manera assertiva i visual. Menjar carn, experimentar amb animals, anar al zoo o beure llet són alguns dels temes que Olmos tracta a Sin palabras i a Amigos, editats per Logos edizioni. Els seus dibuixos tenen colors vius i mostren una tendresa que contrarresta la duresa de les situacions que descriuen.

Per a Olmos, el veganisme és un estil de vida que tracta de respectar al màxim allò que ens envolta i assumir una posició d’igualtat davant els altres éssers. Així ho explica, tot i que confessa haver sigut molt insistent amb els no vegans al principi, quan va deixar de consumir productes derivats dels animals. Eixe és un apunt que els tres artistes han remarcat: el component elitista del veganisme i la importància d’evitar-lo. 

L’il·lustrador explica que va donar el pas cap al consum respectuós amb els animals arran del documental Earthlings de Shaun Monson. “No pot ser que quan el nostre gos es pose malalt el portem al veterinari i després s’alimentem a base de la tortura i la mort d’altres animals”, explica Olmos. Aleshores va ser en eixe moment que va fer el “click” i va decidir dedicar la major part de la seua obra a difondre el missatge de respecte cap als animals i la natura. De fet, eixe és un dels principis del seu treball i assegura que no treballaria amb persones o empreses que no els respectaren: “També il·lustre algunes campanyes publicitàries i crec que mai treballaré per a empreses com Danone, que no respecten els meus principis i tampoc els animals”. 

Un dels temes en què Olmos centra la seua obra és en l'especisme. "Per a un xiquet és molt fort que, després d'estar jugant amb un porquet de peluix, li posen a taula un tros de llom per menjar-se'l", explica l'il·lustrador. La discriminació per qüestions d'espècie és el que fa que no pugues menjar-te al teu gat però si que pugues menjarte a un corder o furtar-li la llet a una vaca. És com si foren 'éssers de segona' i per això no tingueren el mateix dret a la vida que els humans. A més a més, considerar als 'éssers de segona' com a mercaderia i no com a éssers vius reforça encara més la discriminació i la falta d'empatia entre nosaltres. 

La seua obra ha guanyat multiplicitat de reconeixements entre els que destaquen el Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat amb El príncep dels enredos i els premis de Pengüin Random House Mondadori i Nubeocho edicions, atorgats pel Ministeri de Cultura d’Espanya, per Regala'm un petó i La llegenda de Zoom. Tanmateix, l’autor assegura que tots els guardons que ha rebut són molt importants per a ell, bé vinguen d’una entitat reconeguda o d’una petita associació. 

Il·lustracions de Roger Olmos.

Fer-se vegà pot vindre de diferents raons: emotives, ambientals, estètiques… Allò important és que prenguem consciència dels nostres hàbits i tractem de preguntar-nos per què funcionem d’aquesta manera i no d’una altra. Però això és com tot: tenim la informació a l’abast, a partir d’eixe punt podem investigar i prendre decisions o bé mirar cap a un altre costat i continuar fent les coses com fins ara. Podem triar l’opció que vulguem, depén del grau de consciència que tinga cadascú. Això si: de segur que si li preguntarem als animals, ens estarien molt agraïts per haver-los deixat viure tranquils un dia més.