X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

'Mundo obrero' al principal

Alberto San Juan i la importància del teatre viu de compromís social

8/12/2018 - 

VALÈNCIA. "Una història d'amor, de teatre viu, compromés i social". Així es presenta Mundo obrero, l'obra d'Alberto San Juan que va arribar ahir divendres al Teatre Principal, de la mà de la Diputació de València. 

L'obra, que agafa el nom de la històrica publicació del partit comunista, fa un recorregut durant els punts d'inflexió de la història contemporània de l'estat espanyol. Així els seus personatges principals, Luis Bermejo i Pilar Gómez, interpreten a Pilar i Luis, una parella d'enamorats que es reencarnen tres vegades al llarg d'un segle: durant la segona República, en els anys 60 i el 2008. L'objectiu de la parella en aquest recorregut temporal és poder estimar-se lliurement a pesar del context històric, polític i social, que els hi planteja el dilema de com implicar-se en les lluites del(s) moment(s) que viuen. 

Tot i que Mundo obrero no pretén ser una antologia dels hites del moviment obrer, sí que s'atura en punts d'inflexió històrics en què les coses podrien haver estat diferents. Des de "l'horitzó de possibilitats" que va plantejar la Segona República, frustrat per la Guerra Civil i la dictadura Franquista, fins l'inici de les mobilitzacions col·lectives que van culminar en el 15M. 

Per a San Juan, l'obra no alliçona l'espectador, sinó que planteja una sèrie d'inquietuds manifestades a través dels personatges principals per a generar un debat social entre el públic. Personatges com Buenaventura Durruti, la pedagoga racionalista Clémence Jacquinet o Manuel Fraga s'encarnen en Lola Botello i el mateix Alberto San Juan per a interactuar amb els protagonistes i amb el públic. 

Foto: TEATRE DE BARCELONA.

La posada en escena recorda als anys del director en Animalario: escenari pràcticament buit, amb dues cadires, una guitarra, una bateria i dos micròfons. "En Animalario vam començar a utilitzar aquesta escenografia perquè era la que menys diners costava. Ara la utilitze perquè m'agrada l'espai buit. Mostra una part del teatre totalment nua i senzilla. És un teatre basat en la paraula i en l'intèrpret i li dóna al públic una major llibertat creativa, gairebé simbòlidca, perquè faça de l'escena allò que considere ", comenta. 

La presència de la música en l'obra es fa palesa a través de les composicions de Santiago Auserón, que ha preparat set peces musicals que els actors interpreten en directe al llarg de l'espectacle. Amb la música es reforça el símbol de la lluita social dels personatges per adaptar-se a les condicions que cada època els imposava, tot destacant el compromís dels artistes per a oferir una expressió del poble i per al poble, que conte les seues vides, que tracte les seues històries. També és una manera d'interpelar al públic, segons Luís Bermejo. 

El "canvi de discurs" de la societat

"El cicle polític que va començar l'any 1978 i que es va celebrar dijous té molt de funeral. És un cicle esgotat que sembla que camina però només són els últims passos d'un cadàver que pot ser continue un temps en peu, perquè les agonies poden ser llargues, però ja s'albira la seua fi", comenta San Juan. Segons indica el director, la reacció social davant la crisi provocada per les complicitats entre els poders estatals i el poder econòmic ha posat sobre la taula una sèrie de reaccions. D'una banda, trobem la protesta a les places del 15M i d'altra, aquells que van preferir ignorar-la. San Juan comenta que en l'actualitat, aquest rebuig contra la protesta social per l'opressió del statu quo s'ha materialitzat en la condemna del procés independentista català. "La reacció contra el Procés ha estat l'excusa perfecta per a tractar d'esborrar la possibilitat d'organització col·lectiva per a prendre les regnes de la pròpia història com a poble i decidir per on es vol anar. Aleshores, en eixa reacció, l'agressor intenta presentar-se com a víctima, i els poders que actuen per a l'interés privat i no per als interessos generals intenten desviar l'atenció d'aquesta lluita popular, assenyalant a la gent que va sortir al carrer l'1 d'octubre o als immigrants que arriben en pastera." 

Foto: TEATRE DE BARCELONA.

És per això que el director de Mundo Obrero assenyala certs esdeveniments històrics en l'obra, per a fer pensar a l'espectador què haguera passat si les coses hagueren sigut d'una altra manera en el passat. San Juan explica que en l'obra es mostren dos "fils" històrics: un de lluminós i un de més fosc. Tot i que la història d'Espanya està marcada per aquest fil negre, "de mort", han tractat de mostrar, també, la cara lluminosa de les relacions socials a través de l'amor i la lluita dels personatges. A més a més, el final planteja un futur possible on la convivència social siga més amable, lliure i respectuosa, tot tenint en compte la imperfecció de l'ésser humà.

La necessitat d'esperit crític 

Alberto San Juan acaba de presentar El Rey, una adaptació cinematogràfica de l'obra teatral protagonitzada per ell junt a Bermejo i a Willy Toledo on es qüestiona el paper de Juan Carlos durant la transició (i que encara no ha arribat a València). Arran d'aquesta pel·lícula, els seus protagonistes han rebut crítiques per posar en dubte la figura del rei emèrit. Tanmateix, consideren necessària la reflexió crítica de tot allò que es fa. "No té sentit que no sigues crític amb allò que fas. De fet, quan més creus en alguna cosa més critic has de ser amb ella. Si jo creiera en deu, no m'importaria que la gent diguera coses sobre ell perquè la meua fe estaria per sobre d'allò que puga dir qualsevol", afirma el director sense fer referència a la controvèrsia i posterior denúncia generada arran que el seu company Willy Toledo es cagara (literalment) en Déu i en la Verge.

La falta d'esperit crític d'avui dia marca i condiciona les relacions socials a tots els nivells. Els protagonistes de Mundo Obrero han subratllat aquesta opinió i afirmen que s'ha de poder criticar tot, fins i tot la Constitució: "encara que no hages conegut el franquisme has de poder criticar la Constitució. Qualsevol democràcia, per pèssima que siga, és millor que una dictadura, però tenim el deure com a éssers socials de ser crítics amb tot, especialment amb allò que més ens estimem". La cultura es troba en un moment d'opressió on el fet de reflexionar i posar en dubte els mecanismes del sistema genera malestar social. Per a ells, això ha de canviar: " el rei Felip va apel·lar a l'esperit crític en el seu discurs per la Constitució. Si es diu això, després s'ha d'acceptar la crítica", comenta Luis Bermejo.

Foto: TEATRE DE BARCELONA.

El tancament d'un cicle

Mundo Obrero és una coproducció de Teatro El Español i Teatro El Barrio. La representació al Principal és l'última acció del teatre amb la Diputació de València i tanca un cicle inciat al 2015 i marcat pel teatre compromés i que desperte les consciències. Aquesta col·laboració ha acollit obres com El Rey o La Sección (mujeres en el fascismo español) dirigida per Carla Chillida i produida per Teatro El Barrio. 

L'obra de San Juan es representa des d'ahir fins demà diumenge i deixa la porta oberta a un futur possible de llum o de tenebra dins la situació de canvi en què es troba la societat. La decisió està per prendre, ara és la gent la que ha de reflexionar cap a on vol dirigir-se. I quin millor lloc per a fer-ho que el teatre?

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email