GRUPO PLAZA

NOVETAT EDITORIAL

Antonio Ariño i Joan Romero presenten el seu llibre ‘La secesión de los ricos’ en La Nau

L'assaig analitza com les elits abandonen deliberadament la societat, cosa que amenaça encara més l'estat de benestar

17/10/2016 - 

VALÈNCIA. Els professors Antonio Ariño i Joan Romero presenten el seu últim llibre ‘La secesión de los ricos’ (Galàxia Gutenberg) demà dimarts, dia 18 d'octubre, al Centre Cultural La Nau. En l’acte, que tindrà lloc al Paranimf a les 19 hores i que estarà presidit pel rector, Esteban Morcillo, intervindran els autors i el director de ‘La Maleta de Portbou’, Josep Ramoneda, autor del pròleg.

En aquest assaig de prop de 400 pàgines, Antonio Ariño i Joan Romero analitzen les desigualtats socials i les seues conseqüències no solament a nivell global, sinó també europeu i espanyol. Unes desigualtats que no són cap casualitat sinó que són fruit d'una estratègia deliberada mantinguda des de dècades, pels “superrics” i els seus exclusius interessos, que han donat lloc a un fenomen estructural i sistèmic que recorre el món com un fantasma. Encara que els autors reconeixen que la concentració de la riquesa ha existit sempre, la singularitat actual resideix en l'acumulació d'aquestes ingents sumes de riquesa que s'ha produït en societats democràtiques, no en les de l'Antic Règim. El primer capítol d'aquest assaig es pot consultar ací.

En aquest context, la franja més afavorida de la població, els “megarrics”, practiquen una “secessió oberta”, és a dir, “un acto de separación, distanciamiento e independencia relativa de un grupo respecto a un conjunto al que se pertenecía”. Per això, els autors han escollit el terme de “ secessió” per descriure aquest fenomen, que no és una altra cosa que el desancoratge dels rics pel que fa al marc social al qual pertanyen: “Los primeros en romper amarras, en dejar de sentirse concernidos por el marco societario en el que viven –es decir, por los compromisos que se derivan de la condición de ciudadano-, son los ricos”, explica Ramoneda en el pròleg.

 La manifestació més elemental d'aquesta falta de compromís amb el bé comú per part dels rics, la constitueixen els exilis fiscals: les elits econòmiques s’emporten els seus capitals fora dels països de residència, i això demostra un desistiment de lleialtat amb el seu país. Però, a aquests desancoratges econòmics cal afegir-ne d’altres de polítics, culturals o morals amb la societat en què estan nacionalitzats. La secessió dels rics implica una ruptura per part de les classes més altes del compromís social que requereix la condició de ciutadà.
En aquest volum, Ariño i Romero qualifiquen la secessió de les elits com “el síntoma o el signo más relevante y una de las causas de los cambios profundos que, desde hace cuarenta años, se vienen produciendo en el mundo actual y que conforman el nuevo capitalismo”. Per als autors, la secessió de les elits és el resultat de l'avanç del capitalisme financer que va començar a gestar-se als anys 80 amb un canvi de rumb en la política, mitjançant la introducció del model neoliberal i que va aplanar el camí al poder econòmic. L'estat de benestar construït després de la II Guerra Mundial començava a esquerdar-se.

En aquest context, el poder econòmic i el poder polític estrenyen la seua relació per imposar una nova agenda neoliberal, hui hegemònica, que condiciona el nivell de sobirania tradicional dels estats, empobreix la qualitat de les democràcies i ha produït, no solament als països menys desenvolupats, sinó en les democràcies liberals, nivells inèdits de precarització i destrucció de llocs de treball, pobresa, exclusió i expulsió dels drets de ciutadania per a grans estrats de la població i deterioració de les condicions de vida per a la majoria.

El llibre, que s’estructura en cinc capítols, fa un diagnòstic de la situació a Europa i de les fractures socials que hi ha a Espanya. L'Europa social del nou segle es caracteritza per “la inseguridad, incertidumbre, complejidad, fragmentación, vulnerabilidad, pesimismo, desconfianza, repliegue y velocidad de los cambios”, cosa que evidencia una Unió Europea que no és capaç d'actuar com un actor geopolític global davant l'emergència de nous poders econòmics que no entenen de fronteres. La solució resideix en l'aposta per més Europa i no la que s'està imposant amb el retorn a l'estat nació, i que condueix al replegament social i a la xenofòbia.

El llibre conclou amb un conjunt de reflexions sobre les paradoxes i els nous reptes que presenta aquesta nova època, perquè sí que hi ha alternativa a aquest horitzó, tant a escala global, com a escala local.

________

Antonio Ariño és catedràtic de Sociologia de la Universitat de València i Joan
Romero és catedràtic de Geografia Humana en la Universitat de València.

Noticias relacionadas

INDUSTRIA MUSICAL

Marc Ribot: "Es muy difícil salir del amateurismo musical si no eres una persona privilegiada"

Por  - 

El compositor y guitarrista norteamericano, conocido tanto por sus proyectos personales como por su aportación a algunos de los mejores discos de Tom Waits, John Zorn o Elvis Costello, protagonizó el pasado lunes en La Nau una charla sobre activismo e industria musical. Resumimos en varios epígrafes su “libro de recetas” para atacar la precariedad de los artistas que habitan en los márgenes

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme