VALÈNCIA. Si volen un café que siga realment "hard rock" han de fer cremaets, això sí que és rock del més dur, no apte per a tots els gustos musicals ni paladars. Seria la nostra manera de posar-li el toc valencià a la cadena d'hamburgueses amb més glamur de tot el planeta, que en gener té decidit obrir a la ciutat. En una inauguració que, tenint en compte que ha d'ajuntar música i gastronomia, el més normal serà que actue Bajoqueta Rock.
És curiós que quan teníem America's Cup i Formula 1 no venien a València ni Taco Bell, ni Hard Rock Café ni Primark, i ara de sobte tots volen vindre a la nostra ciutat. Que em sembla de categoria, però hauríem de convidar-los a conéixer la realitat valenciana. Perquè si volen de veres triomfar al cap i casal, han d'ajustar la seua oferta als gustos valencians.
Un dels majors atractius del Hard Rock Café són les seues botigues de souvenirs. Allí es podran comprar de manera exclusiva les samarretes de Hard Rock València. Però hi haurà molta més roba, pins, gots, tovalloles, inclús algun instrument musical a la venda. Tot em sembla molt bé, però a la botiga de València caldria que afegiren alguns productes més nostres.
-Espardenyes d'espart. Amb el logotip de Hard Rock en la puntera
-Dolçaines. Edició especial per a grups de rock.
-Mocador faller. Els quadres poden ser amb colors més foscos que els habituals.
-Paelles. I les anses que tinguen forma de guitarra o de baquetes de la bateria.
Per cert, ja venen una espàtula de metall en forma de guitarra ideal per a cuinar paelles, però estan esgotades.
Tots sabeu que als Hard Rock de tot el món hi ha objectes de músics importants exposats a les seues parets. Des que penjaren la primera guitarra al Hard Rock Café de Londres, una Fender que Eric Clapton va donar el 1979, han anat arreplegant molts objectes mítics del rock. De fet, al restaurant d'Orlando es pot vore l'autobús del Magical Mysteri Tour dels Beatles; al de Venècia, un mocador de seda de Jimmy Hendrix i a un dels 5 cafés que tenen a Hollywood està la lletra de L.A. Woman escrita per Jim Morrison. Tenen els objectes més icònics de la història de la música del segle XX com les ulleres de John Lennon, la jaqueta roja de Michael Jackson o el vestit que lluïa Madonna mentre cantava Like a Virgin.
Per això en eixa col·lecció no poden faltar altres objectes de culte més nostres, com el baül de la Piquer, les ulleres de sol de la Martirio, la pereta en la qual assajava el seu moviment de mans Raphael o el carro de Manolo Escobar. Però tirant més per clau valenciana, l'incòmode Simca 1000 de Los Inhumanos, la jaqueta negra plena d'insígnies falleres d’El Titi, un sostenidor talla 140 de Rosita Amores i un pot del tint per al monyo que utilitza Camilo Sesto no poden faltar. Si és possible, també estaria bé aconseguir la bossa de fem que va utilitzar Francisco, l'antic cantant ara politòleg de moda, per a mostrar l'estat de les seues finances.
Fora bromes, si foren capaços de plantificar enmig del Hard Rock Café de València la vespa en què Raimon anava de Xàtiva a València amb la cara "al vent", seria una autèntica petardà. A més de la lletra original de Chiquilla escrita per José Manuel Casany, la gorra de Chimo Bayo, alguna guitarra del gran Carlos Goñi, algun record de Bruno Lomas i Ovidi Montllor, i una camisa d'eixes obertes de les que lluïa Nino Bravo i que encara faria sospirar a més d'una, serien objectes més que dignes per a qualsevol Hard Rock.
El menú s'ha d'adaptar sí o sí a la gastronomia valenciana. No pot ser que no hi haja Paella Hard Rock en el menú, o que entre els famosos còctels que servixen no estiga l'aigua de València. Entre les habituals hamburgueses caldria tindre’n una especial valenciana amb un figatell o tres, bona cosa d'allioli, formatge de Catí i tomaques del Perelló. I si tirem mà dels nostres grups, no pot fallar "Aspencat" per a picar, carn "Al Tall", "Arròs Caldós", i per a beure bona cosa d'"Orxata Sound System" i "Barretxat", i de postres "Almorranes Garrapinyades", que encara que no ho parega és el nom d'un grup la Plana.
I ja que estem amb els detalls de la terra, en comptes d'entrada caldria posar "Obrint Pas", el servici pot canviar el seu habitual símbol de WC per "Sva-Ters" i al compte podrien canviar l'habitual "gràcies per la seua visita" per un "Va de Bo". Tot siga per reivindicar els grups de la terra.
Els concerts de música són un altre dels atractius de la cadena de restaurants americana, que té el gran honor que el seu primer concert allà pel 1973 fóra de Paul McCartney & The Wings. Així que hem d'esperar que el rock sone dins del restaurant i molts grups valencians tinguen l'oportunitat de mostrar el seu talent als comensals.
El que passa és que normalment recorren a les bandes tribut, que fan concerts de Guns & Roses sota el nom de "Gansos y Rosas" o dels Beatles com als "Blisters". Si fan això estarà molt bé perquè als dos els he escoltat i tenen molt de nivell, però jo a més voldria poder escoltar a Tardor, Biggot, Pollock, Assekes, Los Zigarros, Amatria, la Gossa Sorda o Holly Paul, per nomenar alguns grups valencians que estan fent molt de soroll i podrien fer-ho també en el Hard Rock Café.
I ja per a acabar vos contaré que els propietaris de la marca Hard Rock Café són els indis Seminoles, que després de fer negoci amb els casinos, el 2007 compraren esta cadena de restaurants per conquerir també el món de la restauració. Jo espere que alguns dels 25.000 membres de la tribu vinguen cap ací i puguen conéixer de primera mà com nosaltres sabem fer l'indio millor que ningú en les festes locals. I voran com en el fons no som tan diferents: els nostres senyals de fum tenen olor de xoriço, construïm tòtems de cartó pedra, la pipa de la pau la substituïm per caliquenyos, i que encara que ací no tinguem cocodrils (ells en mengen), podem fer un allipebre d'anguiles de cagar-se i no torcar-se. Així que visca el Cafenet de la Pedra Dura!
La primera vez que entró en un Hard Rock —Madrid, 1995— apenas conocía la empresa y no lo hizo para comer sino para tomar parte de un proceso de selección. Se identificó tanto con el proyecto que profesionalmente «marcó un antes y un después» en su vida. Hoy, este sevillano nacido en 1975, y tras pasar por los restaurantes de Roma y Barcelona, es el director ejecutivo de Food & Moments Group en España