Canviarà el turisme les Falles?

VALÈNCIA. Molt prompte eixirà un estudi econòmic sobre les Falles i l'impacte econòmic que generen. Al voltant de mil milions d'euros que repercutixen al món faller, però especialment a l'hostaleria, a la restauració, als negocis del centre històric i també a les falles xurreres. Sí, aquelles falles que lloguen l'espai públic per a recaptar uns diners que els ajuden a pagar part de la festa. Ara bé, les falles xurreres i les de categoria especial —que també recapten amb la Rodà i altres conceptes— són l'excepció. Són una minoria en un teixit associatiu, el faller, en el que moltes comissions estan en zones sense presència turística, o amb un impacte mínim. Fins i tot, falles del centre històric o de Russafa que no se sumen a la moda dels monuments grans, les llums hipermusculades o els mercadets medievals patixen més que disfruten de la presència de tants turistes. La majoria dels visitants són de proximitat, però cada vegada més hi ha turistes de la resta d'Espanya, el 27% en 2022, i de l'estranger, aproximadament un 14%. Enguany la Cremà caurà dimarts, això vol dir que el cap de setmana, amb les falles ja plantades, serà dels històrics. I tot això a pesar que el model de turisme low cost s'està esgotant, els preus de les pernoctacions i dels vols estan pujant i la política turística s'està, o cal, repensar-la.

Ací practiquem encara la política turística eterna i clàssica representada en la màxima de "com més en vinguen, millor". Amb això estem fomentant en 2023 tot les alertes del perill que suposa, i ciutats com Nova York o Amsterdam ja busquen revertir el model i intentar aturar l'allau que convertix les ciutats en parcs temàtics. Com que ací encara estem amb el model de barra lliure, encara queden uns anys de turisme massificat a les Falles abans que canvie el paradigma, per obligació, al d’un turisme més exclusiu o selecte… O al col·lapse del sistema. En qualsevol cas, l’any que ve i els pròxims anys continuaran venint uns turistes que no entendran la falla, no entraran en un casal, és més fàcil que compren alcohol al supermercat que a la barra de la revetla i a causa de l'augment del vandalisme, alguns casals han de contractar seguretat extra perquè ningú furte cap ninot. Com en la resta de sectors, hi ha falles que guanyen diners gràcies a la turistificació de la festa, i altres que no es veuen afectades o, fins i tot, els afecta negativament. De tot això es va parlar esta setmana en les xarrades que organitza l'Associació d'Estudis Fallers, i de les que queden reflexions interessants com la catalogació de "falles xurreres" que he agafat de Jesús Peris. Ara bé, el perill real no ve de la turistificació, el que pot canviar el funcionament de moltes falles és la gentrificació.

El concepte l'explicava molt bé la professora de la Universitat de València Paula Simó, la conversió de barris tradicionals a barris plens d'estrangers i cafeteries boniquetes amb wifi gratuït, que provoquen els expats, els nòmades digitals i els nouvinguts amb poder adquisitiu no és turistificació, és gentrificació. Un fenomen que patixen moltes ciutats com València o Alacant, especialment als barris més cèntrics com el Carme, Russafa o al districte del Marítim, on els lloguers esdevenen prohibitius per als locals. Un turista que ve tres dies no es queixarà del so de la revetlla, del fum de la Cremà, de no entendre els cartells de l'explicació de la falla o de no poder accedir al garatge. Això ho fan veïns, i més encara els veïns que es troben de sobte amb una realitat que desconeixien, en molts casos, abans d'arribar-hi. Ells són els que canvien les dinàmiques del barri, els que provoquen l'arribada de nous negocis als carrers, en un procés de substitució del qual no són culpables directes, però que acaba expulsant veïns tradicionals de les cases que ja no poden pagar. Eixos veïns que tenien moltes més opcions de ser fallers, si som realistes, que els nouvinguts. Ací està el perill per a moltes comissions, com la de la plaça del Negrito, que mencionava al debat Neus Navarro, ubicada en un lloc on durant la setmana fallera és molt difícil accedir, on no queden quasi veïns "de tota la vida", i que ni tan sols tenen espai per a aprofitar el tsunami turístic en forma de revetlles o xurreries.

Què podem fer perquè no canvie la idiosincràsia de les Falles per la turistificació ni la gentrificació?

Podem donar a conéixer als valencians, primer, i als visitants, després, tota la resta de la festa que l'ha convertida en patrimoni de la humanitat i que està allunyada del còctel: alcohol, coets i ninots. Indumentària, música, artesania, tallers i, especialment, totes les activitats que fan durant l'any els fallers als casals amb els centenars de concursos que teixixen un circuit cultural i esportiu alternatiu.

Podem, d'alguna forma, intentar recuperar la desapareguda Apuntà. Involucrar els nous veïns a la vida de la falla, i canviar la percepció del fet que els casals són búnquers. Hi ha veïns que no volen ser fallers, i que la falla els molesta, i altres que no hi són perquè desconeixen com ser-ho o quina activitat té la falla.

Podem respectar la tradició i no començar a traduir els cartells de falla al castellà o l'anglés "perquè els entenguen els turistes". Deixar de permetre "casals de borratxera" com el de la plaça Músic López Chavarri, que poc té a vore amb les Falles i molt amb el negoci privat. I, per descomptat, que no tinguen prioritat les terrasses dels restaurants abans que les tradicions com la traca correguda que, ara per ara, si molesta les terrasses dels bars, ja no es pot disparar.

Podem, finalment, transitar cap a unes Falles més sostenibles ecològicament i econòmicament i, d'alguna manera, controlar els allotjaments turístics il·legals durant el període faller. Un canvi que ha d'assumir, no només el col·lectiu faller, ha de ser també impulsat per les institucions.

Estes reflexions, això sí, xoquen amb el meninfotisme d'una gran part del sector faller que "em fa igual qui és l'artista de la falla" i només volen tindre un lloc on fer festa. Un assistent a la xarrada va comentar que "en el casal hi ha voltes que passem més temps discutint la marca de whisky que l'artista que plantarà la falla". Perquè com passa en qualsevol àmbit, ni tots els expats fugen d'integrar-se o els agrada el latte chai de quatre euros, ni tots els fallers es preocupen pel futur de la festa de la qual formen part. Això sí, València, un any més, serà territori comanxe durant un cap de setmana d'excessos, massificacions, masclets a deshores i molt d'alcohol. Encara que molts veïns i fallers formen part de la bogeria, el repensat de la festa mai s'ha de fer en clau turística; en tot cas, en clau de tornar al que sempre ha sigut una falla: una associació veïnal que valora i defén les tradicions.