VALÈNCIA. La cultura popular, el patrimoni immaterial, té, entre moltes de les seues peculiaritats la seua necessària manifestació en l'àmbit públic, d’allò compartit. De les celebracions i comportaments personals, familiars, que tenen lloc en l'espai domèstic i/o privat, dins de les nostres cases o espais propis, ens eixim, ens escapem per a omplir, al costat de la resta de persones, els espais públics, els carrers.
Es converteixen així, els carrers i places, en espais conquerits, més enllà de transitats, pels ciutadans i ciutadanes què, per un temps concret, amplien les fronteres de les seues vides fins a veure's amalgamades amb les dels seus veïns i veïnes. Encara que no tots, la major part dels esdeveniments que tenen lloc als carrers són de caràcter festiu. L'exaltació de l'alegria travessa les portes de les nostres cases per a trobar-se amb la dels nostres afins, i en moltes ocasions amb la de desconeguts. En el festeig ens convertim en iguals, i compartim l'espai públic.
Tant és així, que existeixen estudis que demostren com l'urbanisme s'ha vist influenciat pels grans festejos i actes multitudinaris que als carrers i vies públiques s'han succeït al llarg de la història. Recordem una tesi, defensada a la Universitat de València per Desirée Juliana, sota el títol “Festa i urbanisme. València en els segles XI i XVII”, on trobem una extensa anàlisi de com les festes han anat forjant l'arquitectura urbana, tant aquella que roman a llarg termini (ampliacions de vies, enderrocaments de construccions, etc.), com també l'efímera, eixes construccions temporals que precisen les celebracions (cadafals, tarimes, etc.). Dit d'una altra forma, la ciutat es veu construint-se a si mateixa en virtut dels usos dels espais, influïts per una cosa tan summament transcendent com és la cultura festiva del lloc.
Foto: LUZ A. MARTÍN
En aquestes dates en les quals estem, la celebració de les Falles de Sant Josep, observem un bon exemple de com la ciutat transforma el seu espai públic en un gran escenari, on hi ha un element molt concret que identifiquem de seguida amb l'excepcionalitat del temps festiu. Les famoses tanques grogues o taronges de la nostra ciutat de València. En paraules de la fotògrafa valenciana Llum A. Martín: “la serp groga”. Aquest projecte seu, dut a terme en 2013, i exposat com audiovisual en el Museu Valencià d’Etnologia (L’Etno) està desenvolupat al costat de la periodista Ángeles Hernández, i suposa una aproximació artística i emocional a la transformació urbana que implica la festa de les Falles.
A través d'un recorregut visual per la ciutat en el moment de la seua transformació, es presenten els carrers, que deixen la seua funció estructural per a convertir-se en eixe gran escenari en el qual es desenvolupa l'espectacle festiu. Les persones, el mobiliari, els elements ornamentals, els monuments, fins i tot la pirotècnia; tot forma part del canvi, de la nova realitat que dura hores, però que deixa la seua empremta al llarg i ample de l'espai públic.
Foto: LUZ A. MARTÍN
Interpretant tranquil·lament aquest fet, captivat amb eixa suggeridora mirada per la fotògraf valenciana, ens adonem que les tanques, eixe element separador, a més de construir els espais d'acció de la festa, suposa també un mur, una barrera física (i potser emocional també) entre les persones que formen part de la comunitat celebrant i aquelles que són mers espectadors.
La festa, quan es transforma en patrimoni, té aquesta particularitat, de la qual ja hem parlat i debatut anteriorment: l’espectacularització. Les manifestacions festives populars adquireixen un format que requereix separar als actors dels espectadors, dels assistents, quan en realitat, la fi de les festes sempre havia sigut el de la participació ciutadana i no simplement el simple visionat.
La serp groga que recorre els nostres carrers i places, separant als protagonistes del públic que observa, potser és també una murada que ens separa de les emocions que suposa ser part del que esdevé, ser protagonistes, bàsicament. No fa falta dir que aquestes massives celebracions, considerades llegat patrimonial, s'han anat transformant en espectacles que veure per als altres, els de fora, els que visiten; per a aquells que se sorprenen i gaudeixen, però que, potser, no s'emocionen, i senten la necessitat de separar-se, darrere d'eixa serp.
‘Foc i flames’ es podrà visitar en la seu de la Diputació, en la Plaça de Manises de València, tots els caps de setmana del mes març, el primer d'abril, i la setmana fallera entre el 12 i el 19, amb accés lliure
El Museu Faller de València ha presentat el conjunt d’activitats culturals complementàries a l’Exposició del Ninot i que organitza en col·laboració amb la Junta Central Fallera. ‘L’Indult del Foc’ proposa tot un seguit d’activitats per ajudar a difondre el patrimoni cultural de les Falles en les seues vessants diverses. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha fet una crida a participar de tota esta programació que començarà el pròxim 15 de febrer
Foto: LUZ A. MARTÍN
