Compromís social, memòria i la incertesa del futur en la segona jornada de Tercera Setmana 

VALÈNCIA. El present, el passat i el futur conflueixen, argumentalment parlant, en la programació de la segona jornada del Festival Tercera Setmana a València. Un total de cinc muntatges coincideixen en l’oferta de dissabte del certamen. Teatre, arts de carrer, dansa i doble presència internacional per a un menú que convida a la reflexió contínua a l’espectador.

'Barro rojo', la memòria que es pot oblidar

Barro rojo (Sala Off, 18h), de Javier Liñera, és la història d’un home homosexual que va estar tancat en un camp de concentració i, més tard, en una presó per ser gai. Són l’Europa de Hitler i l’Espanya de Franco de la mà, tan pròximes entre si. El narrador és el seu nebot que, per moments, es converteix en el protagonista. Una història dins d’una altra història. Hi ha drama, hi ha riures, hi ha un cabaret, hi ha llàgrimes. Però, "per damunt de tot, hi ha la necessitat de revisar un passat cruel i dolorós per a no oblidar que gràcies als qui ho van patir tenim els drets i les llibertats actuals", manifestes des de l'organització.

Javier Liñera s’autodefineix en la seua pàgina web com a actor, creador i pedagog. En 2017 va fer els vint anys dedicats a les arts escèniques. Va ser en 2014 quan començà una marxa en solitari després de pertànyer a la companyia Simulacro Teatro. La primera peça va ser Suicidio en 55 minutos, en la qual unes persones en crisi decidien convertir el seu suïcidi en un espectacle i, per a això, convidaven la gent a presenciar-ho. En acabat, va arribar Barro rojo, la seua obra més personal amb la qual pretén portar la gent d’un espai a un altre, no sols físic, sinó també emocional.

'40 mil kms', els immigrants viuen així

40.000 km és el que mesura el perímetre de la Terra. I, també, el títol d’aquesta obra (Sala Russafa, 18h), en la qual a través de les experiències d’una boliviana, d’un haitià, d’una espanyola i d’una argentina jueva es descobrirà què vol dir ser immigrant a Xile. El racisme, la discriminació o els problemes per a trobar un lloc de treball conviuen amb la sensació de desarrelament i la dificultat d’adaptar-se a un país amb uns costums aliens. L’obra, que barreja la realitat d’algunes vivències dels actors protagonistes mateixos amb la ficció pura, s’estrena a Europa en el Festival Tercera Setmana, fruit de la col·laboració entre el festival i el certamen Santiago Off.

40 mil kms és una obra de la companyia Teatro Club Social, col·lectiu artístic, amb seu a Xile, format per Carlos Aedo, Eliana Furman i María Luisa Vergara. El nom de la companyia no és casual perquè, precisament, com si es tractara d’un club social, els interessa construir processos col·lectius. Per això, les biografies dels intèrprets mateixos es converteixen en el material dramàtic principal de les seues obres, en què exploren el límit entre la realitat i la ficció, adherint-se, així, als corrents avantguardistes del teatre postmodern a l’Amèrica Llatina, principalment del Biodrama i del Teatre Documental.

'Un Vache de manège et son Orgameuh', el teatre-cavallet 

Amb el  subtítol de 'teatre-cavallet propulsat pels pares', en Un Vache de manège et son Orgameuh (Pl. del Patriarca, 18h i 22h), es proposa un conte per a tota la família. La història de deu vaques que ixen despistades de l’estable després d’un hivern dur. La llibertat del camp i el desig d’experimentar històries. I com res és el que sembla, perquè hi haja diversió, ací el ramat és un cavallet heterogeni de ferralla, fusta i cuir, al qual els menuts es poden muntar, impulsat pels pares mentre munyen els animals. Al compàs de la música d’un orgue únic, integrat per dinou campanes de fabricació artesanal entre grans bidons de llet.

Nascuda a la regió de l’Alta Savoia (França), la companyia explora des de 1977 les múltiples facetes de l’espectacle en viu amb músics, comediants, titelles, objectes i qualsevol tipus d’enginy mecànic que construeixen expressament per a les seues narracions. Atresoren més de 10.000 representacions i més de 3.000 participacions en festivals internacionals d’arreu del món (Japó, Rússia, Marroc, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Croàcia, Finlàndia, Suïssa…), per a la delícia d’un públic de qualsevol edat receptiu a les bones històries.

'Likes', la dansa que reflexiona sobre els comportaments en les xarxes socials

Likes (Centre del Carme, 19.30h) és un espectacle de dansa que parteix de l’anàlisi de dos fenòmens populars en Youtube: el cover dance (emular la coreografia d’un vídeo musical original) i els tutorials sobre les diferents tècniques de ioga. Es tracta d’una performance amb base social i antropològica en la qual Núria Guiu reflexiona mitjançant els moviments sobre el valor social d’un like. Així, tracta el tema del prestigi i de com aconseguir-lo en les societats digitals. Una mirada fresca sobre aquesta (ex)posició que ocupa el cos en l’era digital.

Núria Guiu és graduada en dansa clàssica per l’Institut del Teatre, ha treballat com a ballarina en companyies com Cullberg Balletten, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company (Kamuyot), La Veronal o Kobalt Works entre altres. Combina la dansa amb l’assistència artística d’Arco Renz per a projectes a països asiàtics i per a la nova creació de Gisele Vienne Crowd. Des de 2012 ha creat peces com La Muda (estrenada a l’Òpera d’Oslo) i Portal. A més, és artista associada de la Sala Hiroshima de Barcelona. El solo Likes ha sigut escollit per la plataforma europea Aerowaves 2018.

'Ícaro', el teatre que busca respostes

24 de març de 2015. Un avió de la companyia Germanwings s’estavella contra els Alps francesos. Moren les 150 persones que hi viatjaven. Entre elles, Andreas Lubitz, el copilot. La investigació conclou culpabilitzant-lo de l’accident alhora que assenyala la depressió que aquest patia. Per a Albert Lladó, que aleshores treballava en l’edició digital del diari La Vanguardia, el cas s’havia tancat en fals. I va buscar en el teatre les respostes que no trobava en el periodisme. D’aquesta manera va nàixer Ícaro (Teatre Rialto, 21h), una obra en què es traça una analogia entre la caiguda de l’avió i la d’una Europa encegada d’ambició.

Meridiano 70ymedio Teatro va nàixer de la mà de la dramaturga i directora Marcela Terra, l’any 2000 a Xile. Dos anys després, van mudar la seua activitat a Barcelona. Els textos de Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Virginia Woolf i Simone de Beauvoir van inspirar les seues primeres obres a una banda i a l’altra de l’oceà Atlàntic. Els muntatges següents foren el drama de la dona d’un membre de la Resistència Francesa deportat a Alemanya i la història d’Alícia, ja adulta i a l’altre costat de l’espill. Ícaro arriba a Tercera Setmana al poc més de mes i mig d’estrenar-se.