“El barri de Natzaret és la solució per a unir el front litoral de València”

VALÈNCIA. Si preguntàrem al centre de València on està Natzaret i quina és la seua peculitaritat com a barri, és probable que molta gent no fóra capaç de respondre. Territori privilegiat, vora mar i amb una activa vida de carrer, en els últims 30 anys el barri ha quedat aïllat de la mar per unmur i confinat entre el Port de València, la Marina Real i la Ciutat de les Arts i les Ciències per la decisió municipal de donar via lliure al creixement del port. I este aïllament no és una qüestió urbanística: és un problema social.

La fotògrafa valenciana Eva Mañez investiga el problema amb ‘La Playa’ una instal·lació artística sobre com és viure al barri. Amb motiu de l’exposició, dissabte el sagents socials dels poblats marítims reflexionaren sobre la ciutat que la ciutadania vol en un debat al carrer en el context del festival Intramurs. Escoltem Josep Sorribes, Maite Biosca, Maribel Doménech, Felip Bens, Sandra Gómez i Eva Máñez per reflexionar sobre una València que vol mirar a la mar.  

“No ens oblidem que som del Mediterrani”

Josep Sorribes (Professor d´Economia Regional i Urbana en laUniversitat de València. Cap de Gabinet de l Alcaldia de l´Ajuntament deValència (1983-1988)

“Jo estava en l’Ajuntament quan es va ferl’assasinat de la platja de Natzaret”, sentència Sorribes. “En aquell temps, encertada o equivocadament, es pensava que el port era un actiu econòmic important, i l’accés sud és el que es va carregar la platja. Natzaret va ser el barri que pagà els plats trencats”, opina. “Fon un platgicidi dolorós i lamentable. I opinen açò mateix també els qui varen decidir-lo. De vegades, les decisions que es prenen en política fan que després penses: “No sé si ho hauríem d’haver fet”, reconeix.

Sorribes assegura que la idea d’una València composta de pobles no ha sigut mai real per la manca d’integració: “Els barris de la ciutat que han fet un poc de soroll amb moviments veïnals reivindicatius són els que van ser integrats a la força a finals del segle XIX a la ciutat. Poblats Marítims, Patraix, Campanar... I açò passa perquè esta ciutat no ha sigut capaç ni tan sols d’integrar als barris, als poblats antics que per això conserven el caràcter de poble i a la ciutat, tot allò que no li agradava  ho tirava cap a la mar. Totes les coses no desitjables”.

Per a ell, el problema és molt més extens que qüestions d’un sol barri. “Es parla massa del Cabanyal, amb raó, però si mires més enllà et cau l’ànima a terra. El barri de Natzaret ha pagat massa, però la degradació física, social i econòmica, difícil de revertir, ocorre en tota la façana marítima i hem de vore com es torna a parlar del problema”, apunta.

El futur? Prometedor si es coordina bé: “Esta ciutat viu mirant-se el melic des de fa massa temps. Cal un pla general, però metropolità. No un pla municipal. Natzaret serà referent social i econòmicament però hi ha molts obstacles. Jo voldria un comissari, un coordinador, perquè quan hi ha diverses regidories el normal és que cadascú vaja a la seua en la pràctica i és més complicat que les polítiques funcionen bé”.

“Una ciutat que respecte el medi ambient i a les persones. Natzaret ésfutur, l’horta és futur i la V-21 no s’ha de fer”

Maite Biosca (Associació Veïnal de Natzaret)

Biosca assegura que als anys 80, en el moment de decidir la planificació del port, el veïnat de Natzaret mai fon escoltat: “Hi havia alternatives i l’Ajuntament en aquell moment, sent un Ajuntament democràtic, per desgràcia, no ens va ferni puto cas”. Critica la soledat en què s’ha trobat el veïnat en estos anys en la defensa de la franja litoral. “Algú es planteja en esta ciutat fer-li front al port? Sí, uns quants veïns tronats de La Punta, de Castellar i de Natzaret i ens trobem més a soles que a soles”, sentencia.

No obstant això, per a ella allò important no és parlar en passat, sinó en futur. “Natzaret som el futur de València: estem en el mig, entre els poblats del nord i els del sud i som una clau per a poder unir tot el front litoral que és el que València necessita. No vull parlar de les mancances de Natzaret, sinó de les mancances que té València i de les quals Natzaret és solució”, assegura.

En un moment important en l’evolució dels Poblats Marítims, Biosca demana valentia a l’Ajuntament de València. “Viure no és tan complicat i ens ho estan fent complicat. Qui ens està defenent? Ningú. En este moment  l’Ajuntament una coma sí ha posat. Però només una coma. És ara quan hem de vore si estan disposats a fer res o no”, critica. “València és la capital del Túria... Però on desemboca el riu? Per baix de Natzaret”.

Per a ella, la consciència social i la voluntat política són dos dels reptes que cal treballar: “Amb pocs diners podríem estar connectats ja. Fem açò! I després japensarem què més fem. Però no es fa perquè no hi ha voluntat política. I nohi ha consciència de la ciutadania que hem d'espentar com a moviment veïnal”.

“València necessita una escora cap a la mar”

Felip Bens (Responsable de la revista Lletraferit i de laeditorial Llibres de la Drassana):

“Hi ha una sèrie de claus que són fonamentals”, assegura Felip Bens. “La primera és l’encaix deNatzaret amb el final del riu, com diu Maite Biosca. Vore com, encara que no puga recuperar l’horta, pot tornar a mirar a la mar i no al mur de la vergonya”, explica. “La segona és la comunicació. Durant molts anys el Cabanyal havia estat aïllat i afortunadament es va resoldre i la comunicació és una de les grans assignatures pendents que té la ciutat amb Natzaret”, afegix.

Per a Bens, “la voluntat de l’Ajuntament existix, però la descoordinació també, i en el cas del Cabanyal la descoordinació és absoluta”.La coordinació i l’establiment d’un pla organitzador de les mesures a prendre li sembla fonamental: “Ningú en este temps ha fet una roda de premsa conjunta per dir: ací anem, este és el full de ruta, així van a treballar cadascuna de les regidores, estes son les ajudes de les conselleries...”. ¿El problema? “La capacitat”.

“Estem patint un problema greu: els votants que votaren canvi no ho feren per a que les regidories i conselleries actuaren de forma individual, com si foren regnes de taifes, sinó perquè hi hauria un full de ruta, un projecte integral de ciutati de país amb una organització. Com que això no s’ha fet, les voluntats,que eren bones, s’han quedat pel camí i elque s’està intentant ara és apedaçar puntualment. No sé si estem a temps enesta legislatura per a que es perceba la intenció d'anar en una direcció distinta”, detalla.

“València és marítima, que no ho era abans”

Maribel Doménech (Associació de Veïnesi Veïns del Cabanyal):

En els darrers anys el veïnat del Cabanyal ha creat un moviment de resistència potent capaç de lluitar contra la destrucció i per a ells, açò és motiu d’esperança. “La mobilització social ha de mirar cap al futur amb positivisme. No mirar cap arrere, cap allò que ja no es pot moure, perquè és negativitzar la lluita social”, anima Domènech. El pla de la exalcaldessa Rita Barberà per enderrocar desenes de cases per transformar-les en asfalt ja és passat. “Allò positiu enel cas del Cabanyal fon la lluita per conservar la façana marítima. Perquè allòque es volia aconseguir era que desapareguera el centre històric del Cabanyal-Canyamelar per a que apareguera Benidorm”.

“El que ara ens preocupa és mirar cap alfutur i la connexió entre els barris i els seus habitants. No tant una connexió cap a gent de fora, que també es beneficiarà, sinó una comunicació que cree un teixit social i una comunicacióreal cap al nord i cap al sud. I això serà un benefici també per a la ciutat”, proposa. “La reconstrucció i comunicació de tota esta estructura horitzontal, en paral·lel a la mar, obriria moltes solucions per als que vivimací”.

Per a ella, la realització d’un pla integral en el qual col·laboren Ajuntament i Generalitat,és crucial, fins i tot, per mantindre viva la resistència. “Volem vore que hi ha un pla a curt mitjà illarg termini. Moltes vegades la qüestió econòmica és un repte però moltes vegades no és qüestió de diners sinó de coordinació”, critica. “Som moviments socials que hem estat 30 anys lluitant dia a dia. I fins i tot hem guanyat a nivell judicial. I costa moltíssim fer balanç i recuperar la cohesió social i vore que els somnis pels quals hem lluitat són possibles. Necessitem vore la llum, vore que és possible açò que demanem”.

 “Natzaret tindrà un futur prometedor"

Sandra Gómez (vicealcaldessa i regidora socialista al’Ajuntament de València):

“M’he criat al Marítim i conec el barri de la meua infància. Natzaret era un barri mariner però la mar no existia: un barri amb cases que miren cap al mar, les antigues garites encara estan ahi, l’antic murde l’oliera escriu sobre la mar, els dibuixos, els noms dels carrers... però noté connexió amb la mar. I això crida molt l’atenció en anar”, recorda.

“De tots els poblats marítims Natzaret és un dels barris que està en una situació d’especial emergència. Està completament ofegat, d’esquenes a la mar i d’esquenes a la ciutat”, reconeix,però “es diferencia de la resta debarris perquè ha mantingut la identitat com a poble i això ha fet que hihaja un moviment associatiu molt fort”.Per a ella, la unió veïnal és un dels punts més positius. “Això és el que hemde potenciar per a que el barri siga enel futur un dels mes atractius de la ciutat”.

Respecte de les crítiques per la descoordinació política, Gómez al·lega que cap govern és perfecte però demana que es tinga en compte que “Natzaret és un dels primers barris on es va a revisar el planejament amb criteris de sostenibilitat urbana, accés a la vivenda, etc”. “Hi ha un acord, que ha costat molt assolir, amb l’autoritat portuària per a que el parc de la desembocadura del Túria retorne una zona oberta al barri i per a la ciutadania. Este serà, amb el de capçalera, un dels principals parcs de la ciutat”, assegura.

“Volem una ciutat amigable per a compartir"

Eva Máñez (fotoperiodista i autora de l’expossició)

“El que més m’ha sorprès és que tots els veïns tenien un pla, una visió i tenien molt clar el futur que volien per al seu barri, molt més enllà de “la platja era bonica”, explica. “Volen un parc per donar solució al caixer del riu, volen autobusos, volen tramvia... i els espais urbans que no tenen un ús comercial, per a que la gent en faça un ús lúdic també són importants”, afegix.

Respecte a la possibilitat que l’equip de fútbol del Llevant trasllade la seua ciutat esportiva des de Bunyol fins a Natzaret, Máñez fa una reflexió: “Em faria mol tde pesar que el pla que pareix que està començant a haver per a Natzaret es quedara en l’equipació esportiva per a un equip de futbol. No crec que el fútbol ni la possibilitat que el Llevant duga la ciutat esportiva a Natzaret vaja a solucionar el problema de cap veí perquè els clubs de fútbol funcionen per interessos comercials i especulatius que tenen una lògica molt llunyana dels interessos de les persones dels barris”.