VALÈNCIA. El Centre del Carme de València acull el pròxim cap de setmana, 10 i 11 de juny, el festival internacional d'arts escèniques Tercera Setmana. Els espectacles 'En criant sans faire trop de bruit' de la companyia Yifan (de Toulouse) i Lost Dog' de Cal y Canto Teatro (Burgos) es podran gaudir en el claustre gòtic del centre de cultura contemporània.
Dissabte 10 de juny, a les 11:30 hores, donarà començament la peça 'En criant sans faire trop de bruit' (Cridant sense fer molt de soroll). "M'agrada escoltar el silenci, però pense que a vegades és bo parlar". Així comença, un home assentat amb una pila de llibres que s'anirà col·locant en el cap a manera de barret impossible. Un conte per a xiquets que ja no ho són, en el que els equilibris i l'humor absurd compartixen protagonisme. La soledat, les perdudes, els records familiars, la reivindicació del(s) diferent(s) i Joan Manuel Serrat cantant 'Poema d'Amor'. Un espectacle de carrer en què es desafien les lleis de la gravetat des d'una corda fluixa. Poesia, circ i dansa. Des de França, Yi Fan balla tan coordenat com espasmòdic; fa seu el circense "I més difícil encara!", arranca somriures i cares de sorpresa; i per moments pareix que vaja a volar.
'Lost Dog' s'oferirà en diversos passes, el dissabte 10 i el diumenge 11 de juny. El protagonista és un gos. Un gos perdut com es pot deduir del títol. Un animal que com en el tango de Daniel Melingo se'n va anar del barri, deixant arrere tot el raval en el record. Ara vaga entre les restes d'un món assedegat. Per un plat de menjar, per un sostre davall la pluja, per un lloc calent. És una ombra en la nit que s'allunya de les llums dels cotxes. Un espectacle de titelles i objectes on el teló només s'alça l'imprescindible, perquè la mirada de l'espectador confluïx amb la del gos, sent els peus i les cames dels actors els suggeridors conductors de la posada en escena. Sense paraules perquè els gossos no parlen, i ni falta que els fa, ni a l'obra ni als cans.
La asociación señala el "escandaloso vacío" en su programación y el freno a la colección de arte contemporáneo