El fenomen 'De categoria', el best-seller valencià de l'any a València

VALÈNCIA. Des del passat mes d'abril, el llibre De categoria (Editorial Sargantana, 2016) ha aconseguit esgotar el seu estoc a raó d'edició per mes. Ara, abans de la fita nadalenca, el que va ser el llibre en valencià més venut de la passada Fira del Llibre de València segons les dades del seu editor -encara desconeixem les raons per les quals enguany no es va publicar l’habitual rànquing de best-sellers- arriba a la desena tirada amb una edició de luxe que inclourà una baralla espanyola de cartes "per jugar al truc". Això ho avança l'autor, Vicent Marco, col·laborador de CulturPlaza, que també ha comptat amb el dibuixant valencià Raúl Salazar per il·lustrar els naips inspirats en les idees del llibre on els ors, bastos, espases i copes es convertiran en paelles, gaiatos, corbelles i botelles de cassalla de la marca Ferri, que patrocina el 'contingut extra'.

Marco recorda que va ser ell qui va contactar amb l’editorial: "em digueren que sí de seguida, ja que jo pensava que els interessaria un llibre que, arran de la tradició oral i la cultura popular, parla de la història més pròxima i del dia a dia dels valencians". Bona part de les idees van eixir dels articles publicats a este diari i a altres, tot i que va ser "completament reescrit per tal que el llibre tinguera un relat propi i coherència". La desena edició, que serà "tota a color", a més, hi afegeix un capítol més en el qual l'autor revela "qui era Picasaries, el que anava mudat, o qui era Meló, el de la dita 'va més que Meló'".

Ell mateix troba ara, "a diferència de quan vàrem publicar el llibre", que s'ha deixat "molta cultura popular fora. El que més valore dels ara milers de lectors són tots els afegits que m'han fet, però també l’estima amb la qual el llibre ha arribat a tantes cases". El goig de l'autor arriba d'un públic que, sobretot, "és valencià. Potser només nosaltres podem divertir-nos tant amb les nostres històries". Un públic també inesperat, ja que, "com jo imaginava, al principi el públic era més bé pròxim a la meua edat. Era el públic que sospitaven que podia trobar interessant un llibre al voltant del vocabulari i el llenguatge valencià més pròxim. Tot i així, ha aparegut un públic tant o més nombrós: les mares d'eixos trentanyers o quarantanyers. Són les que més m'han demanat una segona part o m'han destacat alguns mots".

El llibre barreja el valencià i el castellà. De fet, és un dels seus avantatges, ja que de vegades hi ha mots i expressions que necessiten contextos idiomàtics mixtes. El que ha sigut una sorpresa per a Marco és que "dos membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua s'han posat en contacte amb mi per agrair-me el que consideren un llibre que s'apropa a un llenguatge, diuen, apegalós, que és molt del carrer". Expressions, idees, mots, espardenyaes i sons de l’espai oral són la matèria primera d'un llibre "que s'ha regalat molt, però s'ha llegit tant o més. Quan la gent et fa comentaris i vol participar de parts del llibre avançades saps ben bé que se l'ha llegit sencer. És un plaer".

Socarroneria, fartaes i el costumisme oral de València i l'Horta

La font d'inspiració de Marco, ara fa més d'un any, va ser "el valencià de les converses familiars i amb els amigatxos. El món que solucionem a la taula, a l'esmorzar, i tota la tradició oral que amb el valencià té molt de socarroneria, de guasa, del que es parla a la fresca en estiu amb un entrepà de 'sobaquillo' o entre cassalles". Eixa és la cultura que aborda Marco en un llibre que té molt de costumista i rutinari, però també de diversió, sovint mitjançant el que succeeix en "fartaes i espais gastronòmics".

Marco admet que, donades les vendes i el feedback, "és possible que existisca una necessitat de reflectir a l’espai escrit el que succeeix a la vida oral dels valencians". Mentre que "sí que hi ha molta literatura oral al voltant de bascos, els catalans o els andalusos, "no hi ha massa llibres que tracten eixe entorn de costums des d'un punt de vista no acadèmic". En un relat que té molt d'enumeració, de comparació de situacions i mots, d'espais també en castellà, de barreja i interacció de llengües i d'una generació post Joan Fuster, De categoria arriba a la desena edició amb una onzena i una dotzena tirades "ja encarregades", segons l’editorial.

De totes les expressions, precisament, "de categoria és una de les que més em recorden pel carrer o la gent que em coneix pel llibre. També la diferència entre 'camal', tal com s’utilitza en valencià i com es confon a Castella amb un altre significat ben diferent. El mateix amb 'la rampa', que no és el calambre al qual de vegades fem referència. Una altra de les habituals és la sorpresa d'alguns en comprovar que, com diu el llibre i jo pense que ja sap molta gent, les 'rosquilletes' no existeixen a Madrid. És a dir, que ningú no sap què els estàs demanant si en demanes una". Desenes de confusions en totes direccions, d’explicacions etimològiques, sociolingüístiques i del vocabulari de vegades més urbà i unes altres més de l'Horta, componen el llibre de Marco que -com avança també ací- "tindrà una segona part l’any 2017".