VALÈNCIA. L’exposició ha descobert una amistat no molt coneguda per al públic del pintor Pablo Picasso (1881-1973) i l’escriptor Camilo José Cela (1916-2002). Des que Cela va viatjar a Cannes en 1958 a fer una entrevista a Picasso per a la revista literària Papeles de Son Armadans, es va forjar una amistat que va durar en el temps i que es va traduir en col·laboracions professionals.
Alguns exemples es mostren en l’exposició, com els llibres realitzats amb textos i dibuixos d’ambdós, Dibujos y escritos (1961); la Gavilla de fábulas sin amor (1962), amb les seues 36 il·lustracions, signades per Picasso, i el poema picassià Trozo de piel (1959), compost per deu composicions líriques de Picasso amb tocs surrealistes, i un dibuix de Cela publicat en la primera edició dels poemes VII, VIII i IX en 1960; i en 1961, la resta dels poemes.
Les obres que es mostren sumen 145 peces: 23 ceràmiques, 8 dibuixos a cera, 12 fotografies, 6 linòleums, 2 linografies i 1 punta seca, 7 llibres més entre llibres d’autor i els realitzats entre Picasso-Cela, 10 llibres de ‘Papeles de Son Armadans’ amb homenatges a artistes i 76 escrits i documents que testifiquen la vida en comú que van mantindre aquests dos genis del segle XX.
La mostra ofereix una reflexió sobre la relació personal i artística que hi va haver entre Pablo Picasso i Camilo José Cela. Les peces són de la Col·lecció Gabarrón i el projecte ha comptat amb la col·laboració de les fundacions de l’artista Cristóbal Gabarrón a Espanya i als Estats Units i la Fundació Charo i Camilo José Cela.
