La ciutat de València fa olor de pólvora i d'oli fregit. Centenars de xurreries omplin els carrers, ara bé, no totes són de confiança. Per això busquem les bunyoleries favorites dels valencians més bunyolers.
Els bunyols i les falles s'han convertit en companys inseparables. Com passa amb la mona i la Pasqua o amb el torró i l'època nadalenca, el dolç valencià que va inspirar el dònut -o no-, comença a menjar-se des de la Crida fins a la Cremà. Ara bé, la majoria dels bunyols de carrer no són més que arrebossat de calamar a la romana amb sucre, i trobar un bon bunyol, com trobar una bona paella a França, és molt complicat. Jo tinc els meus bunyols de confiança, els que sé que mai fallaran. De fet, en compre en un parell de llocs del centre de València. Al forn Dorita, al carrer Túria, els fan carabassosos i amb un punt tan esponjós que semblen de vegades crus, són ideals per a recalfar-los si es gelen i menjar-los més tard. Quan passe per Russafa, no puc evitar anar a per mitja dotzeneta dels bunyols de Bienve, fets com s’han fet tota la vida. I també és tradició familiar menjar-ne als Tonets del Carme, davant del pub Inmortal, al carrer Sant Donís. Estos contenen menys carabassa i destaquen també per ser molt esponjosos i suaus. A més, a banda de bunyols hi ha figues albardades, una delícia castellonera per als més llépols.
Com que València és molt gran, els he preguntat a grans aficionats als bunyols d'altres barris de la ciutat. Elles i ells han recomanat estes bunyoleries, per a no fallar durant estes festes en la recerca del teu bunyol de confiança
Afirma la companya i periodista Marta Moreira que el seu "bunyoler artesà de confiança és El Contraste, entre altres coses, perquè el tinc a 5 minuts de casa i està obert durant tot l'any. M'agrada molt la seua atmosfera de negoci familiar. Els bunyols, grans i de forma imperfecta, són deliciosos. Fregits amb oli ben net, súper tendres i esponjosos a l'interior". El mateix opina un altre russafer de soca-rel, l'il·lustrador i humorista gràfic Raúl Salazar: "M'agrada El Contraste perquè en fan tot l'any i ma mare sempre ha afirmat que canvien l'oli amb freqüència. La senyora porta tota la vida fent bunyols, i els fa grans i esponjosos, no xicotets com els de la competència directa del barri. A més, la pintura de la persiana m'encisa!"
L'orxateria Fabian tenia cues interminables en la seua anterior ubicació, i després d'any i mig en la nova i cèntrica localització les cues falleres també han aparegut. Són els favorits de la directora de cinema Laura García Andreu: "Per la textura esponjosa i el seu sabor natural i elegant. S'han instal·lat al costat de l'oficina i m'alegren el dia. Són uns bunyols autènticament saborosos, sense estridències, i a més, allí parlen en valencià". Sense dubte, un punt a favor!
També ens recomana els de Fabián la periodista Silvia Ruiz de la Prada. "Soy consciente de que Fabián es uno de los grandes clásicos de buñuelos de la ciudad, pero es que su fama lo merece. Los probé hace unos años por primera vez en su antiguo local de la calle Císcar en Cánovas y les seguí la pista cuando se mudaron junto a la Plaza del Ayuntamiento a finales de 2022. Para mí es ya un imprescindible de cada año y si tengo visita todavía más. ¡La temporada de buñuelos ha comenzado! Sin ir más lejos el pasado viernes 8 de marzo merendé ahí antes de acudir a la manifestación del Día de la Mujer".
Li pregunte a la periodista i cuinòfila Marta Pascual que agrana cap al seu barri. "El meu lloc de confiança, al qual vaig des que tinc memòria, és una paradeta de Benimaclet que s'anomena Bolea. Té més de 75 anys d'història al barri, i tinc el record de vore fregir i despatxar bunyols a la mateixa família que els feia quan anava de xicoteta amb la meua iaia. Durant tot l'any este baix comercial al carrer d’Enric Navarro roman tancat i passa quasi desapercebut, encara que recorda la seua missió amb un mural de dos falleres. Només durant el mes de març es convertix en un aparador a ple rendiment, on la família que el regenta només oferia un producte: bunyols de carabassa. La pressió de la resta de llocs que proliferen en falles els ha obligat a ampliar l'oferta, però evidentment recomane tastar l'especialitat de la casa".
La periodista i escriptora Lidia Caro ens conta una curiosa història. Els seus bunyols de confiança són els de l'Orxateria Collado: "Per proximitat i perquè el segon cognom del meu iaio era Collado i crec que de xiqueta algú em digué la mentida de 'són de la família', i com que la bunyolera dels anys 90 era tot bonicor...". Estos també els consumisc sovint i durant les falles veus com els fregixen davant teu a un ritme imparable i davant d’una cua pacient. Com que no m'agraden massa grans, estos bunyols d'aire, acabadets de fer, són especials per a sucar xocolate.
El músic Jordi Sapena ens convida a passar per Gandia, ciutat molt fallera, i tastar uns deliciosos bunyols que a més ajuden a una bona causa. "Els millors del món són els que fan les Bunyoleres Sense Fronteres de Gandia. Fets amb carabassa com tota la vida i, a més, per una bona causa, per si fera falta un altre motiu per a tastar-los! Els dissabtes s'ubiquen al passeig de les Germanies al costat de la Casa de la Comtes Marquesa i també a la plaça de Sant Josep. Estan boníssims, de veres, res a vore amb el que venen per València estos dies".
L'escriptor més cabanyaler, Felip Bens, ens convida a visitar el seu barri i descobrir els clàssics bunyols de Crespo. "Estan a la plaça de la Creu del Canyamelar, ara ho porten els fills, especialment Rafa, però la senyora que encara està present allí tenia el Bar Crespo i sempre per festes feien bunyols a la porta. Ho mantenen pel gust de fer-ho i per la clientela que va fidel a buscar-los cada any. Estan boníssims i a més és una forma d'invertir en memòria que tant ens agrada".