VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha fet entrega aquest divendres 20 d’octubre dels Premis València 2017. Gala que ha estat celebrada en la sala Gregori Mayans del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), i ha sigut presidida pel President de les Corts Valencianes, Enric Morera i Català, i presentada per l’actriu valenciana Marta Chiner. A més ha comptat amb l'assistència del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer i el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona.
Són 9 els escriptors i escriptora que han sigut guardonats entre 400 obres presentades, una xifra de rècord en les dues modalitats de Premis València i València Nova. Referent a aquesta última categoria, el director del Magnànim Vicent flors ha manifestat l'“evident consolidació" que està tenint aquesta modalitat en la segona edició que s’inclou. En concret, ha remarcat que els premis assaig estan albergant cada volta més participació, amb un 40% d’increment respecte a l’edició anterior.
Durant la roda de premsa que es va celebrar el dia previ a la concessió dels guardons, el diputat de Cultura, Xavier Rius, va iniciar el seu discurs amb un to crític que deia el següent: "Veiem com aquell monstre que estava latent sembla que està despertant, aquell monstre del pensament únic, de l'agressió a aquelles persones que pensen de forma diferent, aquelles manifestacions que segueixen els paràmetres que alguns entenen com a racionals i de bé. Tancar a aquesta fera per sempre seria el més interessant". Amb açò va voler recalcar la importància que tenen els Premis València, en apuntar que "una manifestació com la d'avui és un d'aqueixos bastions que tenim com a societat per a lluitar contra aqueixa uniformitat que alguns volen imposar".
Les editorials Bromera, Versátil i Hiperión han sigut les encarregades de la publicació dels llibres, els quals estan ja a l’abast de tot el món. En concret, Edicions Bromera s’ha encarregat de la publicació dels llibres premiats en les modalitats de narrativa i poesia en valencià, Versátil Ediciones ho ha fet amb els llibres de narrativa en castellà; Ediciones Hiperión ha abastat els premiats en les categories de poesia en castellà; i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat els dos llibres d’assaig, que passen a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.
Els jurats que van atorgar els Premis València per a la seua edició de 2017 estaven presidits per Maria Josep Amigó (vicepresidenta de la Diputació de València) i formats per Ferran Archilés, Fernando J. Ballesteros, Tobies Grimaltos i Miguel A. García Calavia, en les modalitats d’assaig; Francesc Calafat, Maria Dasca, Maria Àngels Francés i Gonçal López-Pampló en la categoria de narrativa en valencià; Alicia Giménez Bartlett, Santiago Posteguillo, Care Santos i Eva Olaya, s’encarregaren de la narrativa en castellà; mentre que Maria Josep Escrivà, Miquel Bezares, Isabel Robles i Pau Sanchis, ho feren de la poesia en valencià; i Susana Benet, Ángeles Mora, Vicente Gallego i Jesús Munárriz en castellà.
Al Premi de Poesia en Valencià, el guanyador ha sigut Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) per l’obra Iconòstasi. El jurat va valorar d’aquest escriptor “la cohesió i l’originalitat de l’estructura, la riquesa de les referències cultes i el to compromés”. Llicenciat en Filologia catalana, ha volgut manar un missatge de replantejament a les preguntes que el món respon amb contundència davant d’un entorn “cruel i difícil de viure” on l'ésser humà es fa preguntes del tipus “qui som?, què fem ací? I què hem de fer?”.
Pel que fa a la poesia en castellà, David Hernández Sevillano (Segovia, 1977) hi ha obtingut el reconeixement amb Lo que tu nombre tiene de aventura. Aquest és un poemari d’amor que es situa “entre l’amor i el temor”, entenent-lo en el mig d’aquests dos. Hernández treballa en l’àmbit del turisme rural i anteriorment ha obtingut diversos guardons per la seua obra.
Pasqual Alapont (Catarroja, 1963) hi ha obtingut el Premi a la Narrativa en Valencià amb la novel·la El mal que m’habita. El jurat va destacar de l’obra “la seua qualitat com a thriller psicològic ben construït”. Alapont, escriptor, actor i director d’escena, és autor d’una extensa producció teatral i narrativa, especialment adreçada al públic infantil i juvenil. En aquesta ocasió El mal que m’habita versa sobre la pregunta que es fa el personatge de Laura mentre pensa en una pacient que es va suïcidar.
Quant a la narrativa en castellà tenim a Álvaro Bermejo (Donostia, 1959) i Como el bosque en la noche, un obra que sumergeix als lectors en la geografia de la vella Navarra, “cuna de la cultura vasca”, concretament en un xicotet poble frontenis amb França, Etxela, on es desenvoluparan una sèrie de crims. El jurat va valorar la seua “profunda reflexió sobre la condició humana a través d’uns personatges femenins potents i ben definits, amb estil i ritme additius”. Bermejo és llicenciat en Història i Antropologia i col·laborador habitual en premsa i revistes culturals.
Acabant en aquesta modalitat, el Premi València d’Assaig ha sigut per a Albert Toldrà (Barcelona, 1964) amb l’estudi Plaer de la carn. Sexe i temperament a la cultura medieval. Des d’un punt de vista antropològic, Albert Toldrà ha descrit la sexualitat medieval mitjançant textos d’autors clàssics i fonts de l’època. Compta per exemple com prohibien “el plaer de la carn fora de coit reproductor”. Toldrà és llicenciat en Història per la Universitat de València.
Al Premi València Nova de Poesia en Valencià, la seleccionada va ser Maria Carme Rafecas Rafecas (Llorenç del Penedès, 1987) pel poemari Blanc breu, on blanc seria “la il·lusió, la puresa i la innocència” extrapolades a molts àmbits de la vida, tant el personal com l'ideològic, i breu “la seva fugacitat i condemna a modificar-se amb el pas del temps”. Diplomada en Educació Social i Antropologia i amb estudis superiors en llengua i literatura, es dedica a l’educació social. Amb els seus poemes ha aconseguit el premi Martí i Pol de Comissions Obreres (2015).
Respecte a la Nova Poesia en Castellà, el premi ha recaigut al poemari Molly House de Dimas Prychyslyy (Kirovogard, Ucraïna, 1992), jove ucraïnés resident a Tenerife, que és graduat en Filologia Hispànica. Per al seu creador, Molly House és “una concepció de la identitat de romandre a una minoria”. L’ucraïnés ha publicat a més Mudocinètica, i ha participat en les antologies Despropósitos i La devoción inflamada.
En el guardó jove a la narrativa en castellà ha anat destinat a Daniel Fopiani (Cadis, 1990), per La carcoma. L’argument de la novel·la gira entorn de Ramsés, un escriptor que està en les seues hores baixes incapaç d’escriure res. La pressió de l’editorial i de les factures sense pagar fan que s’aïlle durant un temps en la serra de Cadis. Fopiani, militar professional i director de la revista literària RSC, escriu sobretot poesia i relats i ha publicat Relatos sin contrato i Lee o disparo.
Per últim, Javier Cigüela (Zaragoza, 1987) ha sigut reconegut per Exclosos i transparentats. Del panòptic a la pantalla digital amb el reconeixement de València Nova d’Assaig. Cigüela és contundent a l'expressar que abans “havia escrit autèntics tostons acadèmics”, i que és ara amb aquest assaig quan és sent realment lliure. Amb aquesta obra tracta de recórrer les diferents pràctiques d’exclusió i vigilància que hi han acompanyat el poder polític a través de les seues successives transformacions històriques. Doctor en Dret Penal per la Universitat Pompeu Fabra.
