VALÈNCIA. Resiliència. Aquesta és, sens dubte, una de les paraules destacades que ha posat en primer pla el vocabulari d’aquesta nova normalitat. El seu significat és, segons el diccionari, “capacitat d’adaptació d’un ésser viu per fer front a un agent pertorbador o un estat o situació adverses”.
Com qualsevol altre àmbit, el món de la música està posant a prova de valent la seua resiliència per a poder-hi subsistir. Sales que obrin a València amb aforament reduït (16 Toneladas, Loco Club) o festivals que se celebren malgrat totes les circumstàncies adverses (Feslloc) són algunes de les minses notes de color que aporten una mica d’esperança enmig d’un mar de cancel·lacions.
Entre aquestes, una de les cites estiuenques més importants de la nostra ciutat: el Festival de Jazz, un certamen que es venia celebrant al llarg de 23 anys i que s’ha ajornat, com tantes altres cites, fins el 2021. Però si hi ha un estil que sempre ha oferit bona mostra de resiliència al llarg de la seua història, aquest ha sigut el jazz.
Una música basada en la llibertat i la improvisació, supervivent a qualsevol tipus de modes el llarg del temps, que va viure la seua època d’expansió a la capital del Túria al llarg de les dècades dels 80 i 90 del segle passat amb mítics clubs desapareguts com el Perdido, on es van formar diverses generacions de músics locals; o els concerts de la Fundació Bancaixa, on van passar artistes de renom internacional com Lou Bennett, Woody Shaw, Brad Mehldau i un llarguíssim etcètera. Com a exemple clarificador de la importància que va assolir l’escena jazzística valenciana en aquells moments, cal destacar el concert d’un mite com Nina Simone a la plaça de bous de València el 8 de juliol del 1988 dins la seua gira europea.
El Festival de Jazz d’alguna manera va agafar el testimoni d’aquella època d’expansió i suposa la consolidació de la presència del millor del panorama tant nacional com internacional a la nostra ciutat. Això sense oblidar que al llarg de l’any tenim la fortuna de comptar amb eixe xicotet, alhora que immens, oasi que és el Jimmy Glass Jazz Bar, que en 2018 va ser nomenat com un dels millors clubs de jazz a tot el món per la prestigiosa revista Downbeat.
I no oblidem també iniciatives tan refrescants com el Festival Mar i Jazz, celebrat els últims anys en arribar l’estiu al barri del Cabanyal, i que enguany també ha sigut cancel·lat.
No obstant la poalada d’aigua freda que ha suposat la cancel·lació del Festival de Jazz, el món del jazz ha optat per no tirar la tovallola i donar un nou exemple de supervivència. Més concretament, tres exemples.
Tota una institució del jazz valencià com Sedajazz ha posat en marxa des del passat 22 de juny el cicle Estiu Viu per tal de mantindre viva l’activitat jazzística a la ciutat.
“Aquest cicle naix amb la voluntat de reactivar una escena amb quasi el 100% d’actuacions anul·lades”, ens explica Latino Blanco, responsable de Sedajazz. “Calien ingressos per mantindre viu Sedajazz, i per oferir treball als músics. De moment, no hem rebut cap ajuda de les institucions i el meu sou com autònom és tot el que tenim per tal de mantindre una infraestructura com la nostra. I molts altres companys músics estan en la mateixa situació.”
Sedajazz no viu només de les actuacions, sinó també de seminaris i activitats formatives. “Nosaltres tots els estius tenim un seminari que va començar l’any 1994, i que aquest any també ha quedat anul·lat. Era una altra de les activitats que fèiem en col·laboració amb el Festival de Jazz com, per exemple, el Jazz als Barris.”
Tota una activitat que s’ha enfonsat i que ara estan intentant traure endavant pel seu compte. “Nosaltres complim amb tots els protocols sanitaris de seguretat, distància i desinfecció. El públic contribueix amb una aportació i ens tira una maneta, perquè estem en un lloc obert a l’aire lliure. És una ajuda tant per als músics i com per a nosaltres fins que comence el nou curs.”
Un nou curs que també es presenta amb incertesa. “Semblava que després del confinament podrien començar a tancar-se noves actuacions de cara a la tardor, però precisament ara ens n’acaben de cancel·lar una a causa dels rebrots que estem veient ara mateix. Les administracions tenen por i no arrisquen, i en certa mesura ho veig normal.”
Les activitats d’aquest Estiu Viu de Sedajazz tindran lloc fins a l’1 d’agost, però hi ha altres dos festivals que comencen la pròxima setmana.
Un d’aquests és el Festival de Jazz de Peníscola, que es desenvoluparà a la localitat del Baix Maestrat entre el 24 de juliol i l’1 d’agost.
“El festival s’ha adaptat a la nova realitat”, ens explica Alfonso Ribes, un dels seus responsables. “Han caigut dos noms internacionals i, a més, teníem previst programar tot el mes, encara que ara ho concentrarem tot en una setmana. Tindrem cinc concerts i una dixie band que recorrerà els carrers”.
El de Peníscola serà un dels pocs festivals que comptarà amb presència internacional, amb el saxofonista nord-americà Scott Hamilton, que arribarà des de la seua residència a Itàlia.
“Per a nosaltres sempre ha sigut important combinar la presència internacional amb el talent estatal i local, trobar un equilibri entre les dues vessants. El nostre és un festival amb vocació internacional, i si no hi programes algun artista estranger això es perd.”
Tenint en compte que Peníscola és un tradicional punt de destí turístic, caldria saber quines facilitats han portat a terme des de l’organització per tal d’atraure el públic local.
“De moment hem abaixat els preus pràcticament a la meitat pensant en això. A banda, hem tractat de fer una programació molt eclèctica, per a tots els públics. Jazz més pop, jazz fusió amb flamenc, David Pastor presenta versions jazz de bandes sonores del cinema, jazz més ortodox amb Scott Hamilton... hi ha de tot. I de moment la venda d’entrades va molt bé. Creuem els dits.”
Un altre festival que també gaudirà del projecte Film Sessions de David Pastor serà el Jazz Panorama, que se celebrarà a l’Hort de Trénor de Torrent. Un cicle que se celebra des de l’any 1997, i no obstant les dos seues últimes edicions es van celebrar a l’Auditori de Torrent, ara torna al seu emplaçament original. Que els ha animat a seguir endavant enmig de tot aquest panorama de cancel·lacions?
“La gestió de l’Auditori és privada, encara que la titularitat és pública”, respon Maria Ángeles Fayos, responsable de comunicació del certamen. “I l’Ajuntament ha fet un esforç per ajornar el festival i no anul·lar-lo. Això està bé no només pels ciutadans, que tenen dret a consumir cultura, sinó també per a les empreses privades, que tractem d’evitar la por social”.
Perquè isquen a compte, els de Torrent seran uns concerts on serà obligatori l’ús de mascareta per no reduir en excés l’aforament segons la distància social. “Si algun espectador no poguera utilitzar mascareta per qüestions de salut, el reconduiríem a una zona especial habilitada. Encara que complint amb totes les mesures de seguretat, aquest tipus d’esdeveniments ens aporten una llibertat emocional que a hores d’ara és molt important per a totes i tots.”
Un certamen que tampoc podrà gaudir de presència internacional, encara que com molt bé recorda Latino Blanco: “Al nostre territori hi ha músics de jazz, i de qualsevol estil, d’una qualitat excepcional, als que cal posar en valor”. Potser aquesta siga l’oportunitat perfecta per fer-ho.
Així les coses, els promotors i els músics posen de la seua part no només per mera supervivència, sinó també per apropar-nos una música sinònim de llibertat i així enriquir la nostra llibertat emocional, com diu Maria Ángeles. Seguint les mesures de seguretat, però, de la mateixa manera que al jazz, improvisant mitjançant prova/error en una situació nova per a totes i tots.
Creuem els dits i els desitgem a totes la millor de les sorts, el que és ben segur és que hi haurà concerts mentre no hi torne a haver confinament. Que puguem tornar a gaudir de la música en directe depén, en gran mesura, de la nostra responsabilitat.