Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

es presentarà en l'aula de cómic de la uv

La documental edicions edita un cómic pòstum de Joan Verdú

13/12/2019 - 

VALÈNCIA. El dimecres 18 de desembre, a les 19.00 hores, a la Sala Gonzalo Montiel de La Nau Centre Cultural, de la Universitat de València La documental edicions presenta el tercer títol de la Col·lecció Sr. Velasco, el llibre il·lustrat El viatge de l’esfinx, de l'artista Joan Verdú. L'acte comptarà amb la presència del professor de la Universitat de València i expert en còmics Álvaro Pons, que conversarà amb l'editor, Álvaro de los Ángeles. L'acte s'inscriu dins de les activitats de la Càtedra d'Estudis del Còmic, de la Universitat de València.

El viatge de l’esfinx és un conte escrit i dibuixat per l'artista Joan Verdú a la fi dels anys huitanta del segle XX, que mai va arribar a publicar-se. Els dibuixos originals estan realitzats sobre cartó i mostren una explosió de color que va des dels blaus més grisencs, fins als tons terra, ocres, grocs, el turquesa o els blaus intensos. Les dèsset imatges contenen la gamma cromàtica característica de la mar Mediterrània, la real i la imaginada.L'inici de la història que conta El viatge de l’esfinx transcorre en un emplaçament real a la ciutat de València. Molt prop de les Torres de Serrans es troba el Pont de Fusta. L'entrada a aquest pont o passarel·la per a vianants està escortada per dues esfinxs de pedra, una a cada costat. Estan deteriorades pel temps i gran part dels seus trets ha desaparegut, però allí romanen, veient passar la gent i el temps.

En els anys huitanta, acabat d'estrenar l'actual Estat de les Autonomies, el territori que comprén les províncies de Castelló, València i Alacant va convindre a denominar-se Comunitat Valenciana, un consens tebi al qual es va arribar no sense acalorats debats ideològics. Van ser anys de gran moviment social, cultural i polític. En aquells dies es van assentar la majoria de les institucions que encara hui dia perduren i que van generar llavors un gran al·luvió de creativitat i de possibilitats de canvi. Es van posar les bases de les Corts Valencianes, es va recuperar la figura històrica del President de la Generalitat, el cap del Consell, i es van fundar institucions culturals que encara hui romanen. 

En aquell moment, la denominada Escola valenciana de còmic arrasava en les revistes i tebeos de mitja Europa, es feien exposicions dels autors i dels seus personatges més rellevants i, en definitiva, s'emprava com a vaixell almirall d'una nova manera d'entendre la territorialitat a Espanya, a ritme de línia clara i colors electritzants. Miguel Calatayud, Sento, Daniel Torres, Ana Juan, Manel Gimeno, Mariscal, Mique Beltrán i el mateix Joan Verdú van renovar el dibuix i la il·lustració i, en fer-ho, van generar un nou imaginari. Aquella època en què tot semblava possible es va acomodar, com sol passar, havent aconseguit assoliments i deixant pel camí les vies més utòpiques. El viatge de l’esfinx ens fa recuperar la frescor de les coses acabades de fer, dels mites en fase de canvi, de les persones embargades pels colors d'un cel intens, de la mar turquesa, o de les seues idees irrenunciables.

Joan Verdú (Alzira, 1959 – Alginet, 2017) va ser dibuixant i cartellista, pintor, escriptor i articulista. Va començar realitzant cartells i il·lustracions que guarden una certa familiaritat amb obres de Manuel Boix o Miguel Calatayud, encara que la seua major referència va ser l'art pop i, en concret, Andy Warhol (amb el permís de Pablo Picasso i Josehp Beuys). En la dècada dels anys noranta decideix centrar-se en la pintura i renunciar a tota la resta, realitzant un nombre important d'exposicions en galeries i centres d'art. Amb freqüència, aquestes exposicions mostren sèries definides per un tema i un estil concrets, la qual cosa va potenciar la coherència en el desenvolupament de «personatges simbòlics» propis, al mateix temps que va permetre una àmplia varietat de recursos estilístics. Mentrestant, el 1998, inicia una columna setmanal d'opinió en el suplement cultural Postdata que continuarà escrivint de manera puntual fins a la seua defunció en 2107. Són textos frescos, incisius, intel·ligents i crítics amb una societat i un món artístic que Verdú mirava des de fora —encara que se sentira part integrant— i que considerava limitat i un punt mediocre. El viatge de l’esfinx mostra a la perfecció tant eixes influències primeres, derivades del cartellisme, com reflecteix el moment històric quan es va realitzar, l'any 1989.

Para saber más

Noticias relacionadas

sillón orejero

Los tebeos de Peñarroya; censurado en el franquismo por no mostrar "felicidad"

Por  - 

Tras la guerra, en la que luchó en el bando republicano, el castellonense José Peñarroya se puso a trabajar en una empresa de licores como contable hasta que le reclutó la editorial Bruguera. Allí, en los años de esplendor del tebeo infantil, creó numerosos personajes que solían estar marcados por la mala suerte y acabar molidos a palos. En el caso de Don Pío, con su visión de la familia de clase media, un hombre que recibía palizas de su mujer, hizo intervenir a la censura franquista que no podía aceptar que un matrimonio no fuese "feliz".

SILLÓN OREJERO

Sturmtruppen, la tira cómica que se burlaba de los soldados del III Reich

Por  - 

En pleno debate por los límites del humor y de la ficción, tras la retirada incluso de un episodio de Fawlty Towers de los servicios de streaming de la BBC, en el mundo del cómic viene el recuerdo de Sturmtruppen. El italiano Bonvi se dedicó durante décadas a hacer humor con el absurdo de la disciplina militar utilizando como personajes a soldados de la Wehrmacht. En sus tiras retrataba a desgraciados, carne de cañón, y oficiales psicópatas, pero en sus gags también aparecía el Holocausto.

sillón orejero

Trashman, un superhéroe radical de izquierdas dibujado en el San Francisco de los 60

Por  - 

Hijo de un español y apodado "Spain", Manuel Rodríguez nació en Búfalo en 1940 y formó parte del comix underground en los convulsos 60 estadounidenses. Era uno de los dibujantes favoritos de Robert Crumb, que le incluyó en el staff de su revista Zap junto a Gilbert Shelton. Su creación más célebre fue Trashman, un superhéroe en una distopía estadounidense tras la guerra nuclear. Lucha para la Sexta Internacional y sus poderes desaparecen si no hay contaminación en la atmósfera. Su novia, la heroína Big Bitch

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email