GRUPO PLAZA

oberta fins al 30 de novembre

La figura de Juan Negrín torna a la Nau en una exposició de 150 títols

3/10/2017 - 

VALÈNCIA. Després que en l’any 2008 el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugurarà la mostra Juan Negrín. Médico y Jefe de Gobierno, destacant així eixes dues facetes de la vida del que fora president del Govern de la II República espanyola. Aquest dimarts 3 d’octubre, a les 19 hores, la Nau presenta la seua nova temporada d’exposicions amb La biblioteca errant. Juan Negrín i els llibres. Aquesta volta els assistents podran contemplar també l’interés que Negrín tenia per l’art, les lletres, la ciència i, en definitiva, per la bibliòfila. L’exhibició es podrà visitar fins al 30 de novembre.

La presentació ha tingut lloc aquest matí a la Nau amb les intervencions del vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antonio Ariño; la néta de Juan Negrín, Carmén Negrín; el president de la Fundació Juan Negrín, José Medina; el comissari de l’exposició, Salvador Albiñana; la directora del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València, Victoria García Esteve i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.

Durant la seua intervenció, el vicerector ha destacat que amb aquesta mostra pretenen “inaugurar una línia d’exposicions per fer valdre un nou espai de la Nau, la sala Duc de Calàbria, que es destinarà a exhibicions que mostren el valor bibliogràfic i documental de la Universitat de València i d’altres entitats”. Així mateix, ha anunciat que cada any es programaran dues o tres exposicions en aquest lloc, que a més acollirà una permanent amb una selecció dels “millors còdexs de la institució”, que es podrà visitar a través de visites guiades. Això hi ha estat possible, segons ha explicat Victoria García, pel trasllat de 100.000 d’incunables i còdexs a altres dipòsits de La Nau i la recuperació d’aquest espai per a exposicions. A més ha apuntat que la seua disposició és que “la nostra societat estiga orgullosa del passat plasmat en aquests llibres”.

L’origen de La biblioteca errant. Juan Negrín i els llibres  es data a 2015, quan Juan Manuel Bonet i Salvador Albiñana van presentar en l’Institut Cervantes de París i en la Fundació Juan Negrín una mostrari amb el mateix títol. Però segons explicacions de Salvador Albiñana, en aquesta ocasió s’ha perfeccionat més la faceta científica i mèdica, s’ha apuntat millor la seua tasca com a editor i compta amb més llibres que a París. “Hem intentat reunir diferents identitats lectores de Negrín” en una versió “revisada i ampliada”.

D’altra banda, Salvador Albiñana, ha manifestat com la importància científica i política de Juan Negrín López, creador d’una prestigiosa escola espanyola de fisiòlegs i president del Govern de la República des de maig de 1937, “ha creat una ombra cap a altres interessos que podia tindre i hi han sobredeterminat la seua imatge”. En aquest sentit, indica que “han intentat il·luminar la seua faceta de lector”, la qual va començar en els seus anys d’estudiant de medicina i professor a Leipzig, que va acabar convertint-lo en un bibliòfil.

Era fàcil trobar a Negrín als cafés llegint llibres i revistes en l’escàs temps lliure que li deixaven les seues obligacions, com va recordar el pintor i il·lustrador Luis Quintanilla, un dels seus amics més propers. També la seua néta identificava eixa passió en ell, contant durant la seua intervenció com el seu avi era “un home elegant que sempre duia les butxaques deformades perquè estaven plenes de llibres”. Carmen Amoraga també ha volgut destacar que el president “no era un polític a l’ús i aquesta exposició tanca un cercle per conéixer no només la seua dimensió com a polític i com a metge sinó com a persona, amb els seus interessos literaris”.

Entre Las Palmas de Gran Canaria, on va nàixer el 1892, i París, ciutat on va morir el 1956, va haver-hi moltes geografies en la vida de Negrín. Geografies determinades per raons professionals i familiars i també dictades per exigències polítiques a partir del 1936 i, sobretot, del 1939, quan va haver d’abandonar Espanya cap a l’exili. Amb ell van viatjar els seus llibres i documents, encara que fins al final de la Segona Guerra Mundial, una part dels quals es veuen ara a La Nau.

La biblioteca errant de Negrín representa per al Centre de Cultura “l’afany per traginar i reunir fragments de biblioteques i arxius que des de 1936 es traslladaren per nombroses ciutats”. Des de la Nau ofereixen una mostra de 150 exemplars que per al president de la Fundació Juan Negrín, suposa “la millor tornada a València”.

Presentada en tres seccions cronològiques (1914-1936, 1936-1939 i 1939-1956), mostra els interessos de Negrín com a lector: acadèmics, polítics, arquitectònics, artístics, literaris… Es poden veure peces singulars de la seua biblioteca personal com el primer llibre de poemes de Pedro Salines amb dedicatòria a Negrín i un dels pocs exemplars que es conserven al món Espanya en el corazón de Pablo Neruda.

Entre Leipzig i Madrid, 1914-1936

El 1908 Negrín es va traslladar a Alemània on va completar la seua formació com a metge. A mitjan 1914, l’inici de la Gran Guerra aconsellava retornar a Espanya. Va ser aleshores que va començar a adquirir una àmplia biblioteca mèdica que va quedar acomodada entre el seu domicili madrileny, la Facultat de Medicina i la residencia d'Estudiants.

Les ciències, les lletres, les arts i la política es confonen en la seua biblioteca perquè es van confondre en la seua vida. Karl Jaspers o Blas Cabrera, divulgador de la relativitat einsteiniana, convivien amb Valle Inclán, George Grosz o Pedro Salinas, el primer llibre de la qual, Presagios, li va dedicar el poeta el 1924. Aquell any el seu nom apareixia al costat dels d’Azorín, Enrique Díez-Canedo, José Moreno Villa, Ramón Gómez de la Serna, Max Aub, José Bergamín o Luis Buñuel en la llista de subscriptors.

De Madrid a Nàquera i Barcelona, 1936-1939

La situació es va alterar al final del 1936 quan el Govern, en què Negrín exercia la cartera d’Hisenda, va decidir establir-se a València. Va ser aleshores que els seus llibres van iniciar un incert èxode que el final de la guerra i els avatars de l’exili van convertir en laberíntic.

La biblioteca de Negrín ofereix un ampli registre de les premses republicanes. També, Hommage à Federico García Lorca, poète fusillé à Grenade, presentat en l’Exposició Internacional de París de 1937; una versió francesa del discurs pronunciat per Manuel Azaña a la Universitat de València el 18 de juliol de 1937; fullets com Les 13 points pour lesquels combat l’Espagne (1938), programa del govern Negrín.

Biblioteques en l’exili, 1939-1956

Pròxima ja la derrota, els llibres i l’arxiu de Negrín van viatjar de Barcelona a Tolosa de Llenguadoc i París, encara que els documents que mantenien més relació amb la guerra van acabar a Marsella custodiats per l’ambaixada de Mèxic a França. Negrín va eixir d’Espanya el 6 de març de 1939 i es va instal·lar a París. A penes s’hi va estar un any. L’avanç alemany el va obligar a abandonar França i el juny de 1940 es va embarcar cap a Anglaterra. Abans de fer-ho, va dipositar la seua biblioteca a Andrésy, localitat emparada per un notari de simpaties republicanes. El 1947 els va poder recuperar.

Negrín va morir a París el 12 de novembre de 1956. Els hereus es van veure obligats a liquidar la propietat de Combe Court que resultava molt costosa de mantenir. Els llibres no venuts els van tornar a París i van quedar en el que havia sigut el seu domicili. El 1987, els llibres i papers van quedar a cura de la seua néta Carmen Negrín, que el 2001, amb l’ajuda de Gabriel Jackson, va començar a ordenar el valuós arxiu, en l’actualitat custodiat per la Fundació Juan Negrín a Las Palmas de Gran Canaria.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email