En Algemesí pots passar directament a l'any 2040 gràcies a la Mesedora, un restaurant que s'ha convertit en el referent dels esmorzars futuristes.
Hi ha una sèrie anomenada The Orville, que presenta un escenari futurista on a banda de molts viatges intergalàctics, el menjar se sintetitza. Això encara no ha arribat, i no crec que arribe eixe futur on li dius a una màquina "un cremaet de ron" i apareix com per art de màgia got i tot. El que sí que ha arribat és eixe moment on apareix davant teua una màquina que et porta les begudes a taula. En este cas dos, Mese i Dora, els dos cambrers robotitzats que ajuden al personal a portar begudes i retirar les taules al bar la Mesedora d'Algemesí. Els noms varen eixir d'un concurs d'idees per xarxes socials, i allí precisament, a les xarxes, va ser on Sergio va trobar per casualitat durant la pandèmia un vídeo d'este robot cambrer asiàtic. Uns emails més tard tenia al bar el primer robot "al principi entropessàvem amb ell, o es perdia alguna volta, però una volta ajustat funciona a la perfecció". En realitat no és com eixos robots que ho fan tot, només és una ajuda per al personal, ja que acaben sent ells els que paren taula, però col·labora a fer que el servei siga allí un autèntic rellotge de precisió. És el que toca en un bar amb una gran sala, que s'ompli cada dia de centenars d'esmorzadors.
Sergio es va formar en cocteleria amb grans mestres com Patxi Troitiño o Iván Talens, i és l'innovador de la família. Jaume és el rei de la sala des que treballava al bar dels seus pares en Mercadelice, a Mercavalència, ja que va aprendre el negoci de jovenet en el Saló de Bodes Brielsa, també dels seus pares. Gerardo, el tercer dels germans, no està en el dia a dia, però és qui més animà als germans perquè obriren el seu propi negoci al seu poble. I així ho feren, inauguraren en 2020, el dilluns previ a què la pandèmia ens tancara a tots a casa. Ni tan sols portava obert una setmana, i ja hagueren de començar a fer esmorzars per a portar "fins a 300 en un dia, la gent va bolcar-se amb nosaltres" comenta Sergio. Això els va fer repensar l'estil i l'oferta, i a l'esmorzar de tota la vida començaren a afegir-li novetats.
Els cacaus tenen un toc de cúrcuma, les creïlles braves amb bacó venen servides en un plat en forma de creïlla, amb una tauleta tàctil t'apunten només entrar la beguda i et donen taula. I a partir d'ahí, una volta assegut, et porten Mese i Dora la beguda a taula i ja pots demanar el teu entrepà. Com no podia ser d'altra manera, amb noms innovadors i barreges diferents com el Brascafuà, o el Caballó, que partixen de la idea dels clàssics brascada i de carn de cavall, però li afegixen foie en el cas de la vedella, i una salsa cítrica i ou fregit en el cas del cavall. També hi ha un anomenat "festa de l'esmorzaret" que triaren els clients per Instagram: pit de pollastre arrebossat, tomaca, formatge brie i cansalada. Perquè no es pot negar, que la presentació dels entrepans és digna de fer-li moltes fotos. Si no eres de barreges diferents, també pots anar als clàssics faller, ciclista, o almussafes, perquè el que busquen allí és fer comboi al voltant de l'esmorzar. Per això, “cal respectar els clàssics, potenciar i donar a conéixer el nostre esmorzar tradicional".
Així que també fan festes esmorzadores, i busquen que siga una experiència clàssica però modernitzada "que siga més que un simple esmorzar". El paradigma seria el seu cremaet d'or. Un cremaet, que gràcies a un poc de màgia -en forma de colorant alimentari- aporta una tonalitat daurada en el que sembla or flotant entre el licor. És un cremaet clàssic de sabor, però el resultat visualment sorprén a tots els esmorzadors. Entre ells, molta gent del polígon que va cada dia, com Javi que ens comenta "fan bons esmorzars amb molta mescla", i també gent que va cada cap de setmana en peregrinació, ja que hi ha bon pàrquing com Enric i Maria Jesús "està molt bo, però igual és massa modern per a nosaltres. És ideal per a vindre un parell de voltes a l'any". Rosa s'ha demanat un Brascafuà i ens avisa que “hi ha nits que fan monòlegs i ens agrada molt vindre”, mentre que Aitor després de fer-se un Carrilleraki ens recomana "el cremaet, és insuperable".
En eixe esperit futurista, ha arribat a la carta un entrepà anomenat El Vegà, i que fet amb Heura intenta que eixa sensació d'entrepà saborós farcit fins a dalt, siga també una opció per als vegans. Creïlles, ceba, maionesa de codonyat, i formatge vegà acompanyen el succedani carni. No sabem si en el futur la carn serà substituïda per preparats com este, però de moment és una alternativa de present poc habitual als esmorzars valencians. Com tampoc és usual vore com un negoci nou, en un lloc tan poc favorable a les innovacions com un bar de polígon, tinga esta oferta i tant d'èxit. Els tres germans han donat amb la tecla, han convertit la seua nau espacial en un referent en la galàxia esmorzadora. I com fan els viatgers de l'Orville, ens mostren un futur que encara no ha arribat, però a poc a poc anem albirant amb màquines cambreres, sensors de moviment i preparats espacials. Ah, no oblideu de saludar a Mese i Dora, que potser tenen sentiments, i millor estar a bones amb ells en cas que la pel·lícula que es faça realitat siga Jo, Robot.