La Plaça del Llibre llança la seua edició més ambiciosa i feminista 

VALÈNCIA. Convertir València en un gran carrusel de llibres escrits en llengua pròpia i seduir a tants lectors com siga possible. Estos són els dos grans anhels amb els quals aterra la sisena edició de Plaça del Llibre, que se celebrarà de l'1 al 4 de novembre a la plaça de l'Ajuntament. Amb estes metes en l'horitzó, l'esdeveniment ha posat tota la carn a l’olla: passa de 40 a 60 editorials i n’augmenta l’extensió en vora un 50%. No debades ens trobem davant la major exposició de publicacions literàries en valencià. Llibres, llibres, llibres fins a on arribe la vista; llibres que ho inunden tot, que alimenten l'esperit i facen que el cervell vibre amb cada nova pàgina devorada.

La iniciativa, la imatge gràfica de la qual està a càrrec de Marta Pina, va ser presentada este dimecres 24 d'octubre en una roda de premsa amb participació de Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana; Jesús Figuerola, president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL); Gemma Pasqual, vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Àfrica Ramírez,  presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià; i Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers de València.

Per a Gisbert, el projecte constituïx “un model d’èxit”. “Va començar com una iniciativa molt voluntarista, però sense el suport de les institucions valencianes. Des de 2015 hi ha una inflexió positiva i ara ja és normal tindre als poders públics al nostre costat”, va recalcar. “Plaça del Llibre naix d’un esforç col·lectiu. El sector ha demostrat que està cohesionat. En 2013 vàrem dir que havíem vingut ací per a quedar-nos i si veiem com ha canviat la iniciativa, la diferència existent és abismal”, va explicar Figuerola, qui considera que “estem demostrant que la lectura en la nostra llengua és possible. Quan es fa una oferta de qualitat, rebem una bona resposta”. En la mateixa línia, va subratllar que la iniciativa suposa “el segon esdeveniment més important” d’este àmbit, per darrere només de la Fira del Llibre.

Augmentar el nombre de lectors en llengua pròpia s'erigix com un dels grans reptes de la Plaça. Una aspiració de caràcter prioritari si es té en compte que, segons l'Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat publicada el darrer agost, només el 15% dels ciutadans de la Comunitat Valenciana havia llegit llibres en valencià en els dotze mesos anteriors. Es busca, doncs, apoderar-se de la rutina, convertir-se en una activitat quotidiana. Passar d'excepció a costum. En definitiva, el llibre en valencià anhela ser mainstream, i per què no hauria de ser-ho? “Hem d'aconseguir que hi haja llibres en valencià als pobles els 365 dies de l'any, que les llibreries compten amb una presència significativa d'estos títols. Estes publicacions han sigut invisibles durant molt temps, cal trencar eixa invisibilitat”, va assenyalar el president de Full. Per a Larraz, la clau resideix en “donar-li naturalitat a la lectura en valencià, que els ciutadans puguen anar a una llibreria o biblioteca i seleccionar el llibre que vulguen. De vegades, alguns lectors se sorprenen en descobrir que existix un títol concret en valencià. Hem d’acabar amb eixa sensació de sorpresa i substituir-la per la normalitat”

D'igual manera, el responsable del Gremi va explicar que en esta edició les deu llibreries participants han optat per integrar el feminisme com a eix transversal de l'oferta literària de la Plaça. “Hem decidit posar l’accent en les autores i en les obres que parlen de feminisme per a respondre a una demanda de la societat”, va indicar.

Quatre dies de frenesí literari

Les quatre jornades que componen este projecte es traduïxen en una marató d'activitats que prenen la literatura com a eix vertebrador. Entre els esdeveniments inclosos en la programació, destaca el lliurament dels Premis de la Plaça: enguany, els guardons seran per a Isabel-Clara Simó i el programa d’À Punt Plaerdemavida.

Hem dit ja que la literatura en valencià és la gran protagonista? La Plaça acollirà 45 presentacions de novetats editorials amb títols com ara L’efímer i l’etern, de Vicent Penya (Onada edicions); La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos, de Silvia Colomer (Lletra Impresa); Heidi, Lenin i altres amics, de Joanjo Garcia (Bromera); Tombar l’estaca, de Vicent Galiana i Carme bernat (Tigre de Paper) o Contem històries de dones d’ací, de Rosa Roig i Manola Roig. També serà l'escenari en el qual les Biblioteques Municipals de València celebren la seua trobada professional i organitzen un esdeveniment d'animació lectora. A més, un total de 60 autors acudiran a l'enclavament per a signar les seues obres: Alba Fluixà, Albert Toldrà, Marta Chaves o Vicent Dasí en són alguns. D’altra banda, en col·laboració amb l'EMT, s'ha engegat un concurs de microrelats en twitter en el qual es pot participar fins al 31 d'octubre. Dins d’eixa voluntat d'inundar la vida quotidiana amb literatura en valencià, s'ha arribat també a un acord amb els hostalers del centre històric per a estendre les activitats als seus establiments.

La música serà l'encarregada de baixar el teló cada dia de fira amb actuacions com les de Meritxell Gené i Aina Torres o les bandes La Fúmiga i Jim War Brou. Respecte a eixos lectors infantils que comencen a donar els seus primers passos en el món de les lletres, trobaran ací contacontes com Els contes del Sambori o l'espectacle de Dani Miquel i els MA ME MIMO MÚSICS. D'igual manera, els recitals, eixa lectura pública i en veu ben alta, centraran els actes Amors sense casa. Poesia LGTBQ catalana, Retall de lletra i La mirada violeta. Roig i Marçal.

Per a Gemma Pascual, la Plaça porta la cultura “a l’espai públic”. “Els escriptors i escriptores en llengua pròpia cada vegada en som més i publiquem més i millor”, va afegir. L'assignatura pendent d'augmentar el nombre de lectors passa, en la seua opinió, per inocular “el virus de la lectura” a nous públics. Àfrica Ramírez va considerar que la Plaça s’ha convertit en “un referent massiu” per al sector, “les editorials ja no preparen els seus llançaments literaris solament per a la Fira del Llibre, sinó també per a este encontre, l’altre focus del món imprés”.

Respecte a la situació de la indústria editorial valenciana, Amoraga va assenyalar que “no està en la situació ideal, però no està on estava a 2015”. Així mateix, va recordar la recent presència institucional en la Fira de Frankfurt, la més important del sector. “La Plaça del Llibre és una parada en un camí per visibilitzar la literatura en llengua pròpia, un camí que no té marxa arrere”, va afirmar. Tant Gisbert com Amoraga aprofitaren l’ocasió per a demanar la creació d’una Conselleria de Cultura: “és una qüestió de fons i de forma, de ser i de paréixer. És un desig que més prompte que tard es farà realitat. La cultura es suficientment important com per a tindre la seua pròpia conselleria”, va explicar la Directora de Cultura.  “És el que mancaria perquè la cultura tinguera la visibilitat que necessita”, va afegir Gisbert.

De moment, la literatura en valencià alça la vista, mira decidida a l'horitzó i decidix jugar-s’ho tot per a captar nous adeptes, per a enamorar a eixos ciutadans que potser la miraven amb recel o que fins i tot no eren del tot conscients de la seua existència. La plaça i la vida s'omplen de llibres que parlen en llengua pròpia. Els seus paràgrafs estan esperant-nos impacients.