VALÈNCIA. Les formacions d'extrema dreta europea han obtingut una major representació electoral, sobretot a partir de la crisi econòmica, fins al punt que —com en els casos de França o Holanda— han arribat a disputar l'èxit en els comicis als partits tradicionalment hegemònics, cosa que hagués significat arribar a la més alta magistratura de l'Estat. Algunes d'aquestes formacions, fins i tot, han accedit en algun o altre moment a tasques de govern a través de coalicions post-electorals (Finlàndia, per exemple).
Hi ha casos que han estat especialment cridaners per a l'opinió pública, com l'auge electoral d'Alternativa per Alemanya (AFD) —en un país on les lleis prohibeixen explícitament el nazisme i les seues expressions ideològiques o simbòliques— o els grecs de Amanecer Dorado, que mai ha amagat les seues simpaties i filiacions amb l'extrema dreta europea dels anys 30 del passat segle: el feixisme italià i, sobretot, el nacionalsocialisme alemany, que varen tenir com capitosts, respectivament, al Duce Benito Mussolini i al Führer Adolf Hitler.
Molts analistes han relacionat la irrupció política d'aquestes formacions amb estralls derivats de la crisi del 2007 confiant que desapareixeran quan es disperse el temporal econòmic. Tan de bó, aquestes formacions han estat presents en la política europea des de fa dècades amb el Moviment Social Italià (MSI) el 1946; el Partit de la Llibertat austríac (FPÖ) el 1956; i el Front Nacional (FN) en 1972; un partit que va marcar la pauta de les noves formes d'acció política a les formacions d'extrema dreta que varen venir després.
L'especialista italià Enzo Traverso reflexionarà aquest dijous, a les 10:00 hores, al MuVIM -dintre dels debats que organitza periòdicament la Institució Alfons el Magnànim Centre valencià d’Estudis i d’Investigació al museu- sobre "les diferències i semblances" entre dues formes d'expressió històrica —l'actual i la d’entreguerres— d'un mateix continuum ideològic situat a l'extrema dreta. Amb entrada lliure i gratuïta.
Segons informen des de la premsa de la Diputació, el discurs versarà sobre com "malgrat les seues particularitats idiosincràtiques", aquests partits polítics "comparteixen alguns elements doctrinals que, d'alguna manera, els vinculen amb els precedents de la primera meitat del segle XX". Per exemple "la nostàlgia d'un lideratge carismàtic, les propostes d'homogeneïtzació ètnica o la xenofòbia (cap al jueu llavors i ara contra l'immigrant musulmà) o l'aposta per estratègies de retracció nacional (que avui dia troben expressió en l’euroescepticisme i la renúncia a la moneda única)". Però també hi haurà "altres elements que els distancien d'aquelles mostres primerenques de totalitarisme, sobretot l'acceptació de les formes democràtiques de competència ideològica i partidista".
