L'òpera es vesteix de Broadway per a Les Arts amb ‘l’Elisir d’amore’

VALÈNCIA. La temporada al Palau de les Arts ja està a punt de destapar-se i ho farà amb l’actualíssima revisió d’una de les òperes més representades arreu del món, l’Elisir d’Amore (Gaetano Donizetti, 1832). La prodigiosa obra que el mestre de Bèrgam va escriure en tan sols un mes per salvar el Teatro della Canobbiana de Milà d’una fallida econòmica, serà l’eina fonamental de la temporada al coliseu valencià per a apropar-hi els joves. La direcció d’escena de Damiano Michieletto (a València baix la responsabilitat de la seua ajudanta, la vella coneguda del Centre Plácido Domingo, Eleonora Gravagnola) farà els espectadors viure una atemporal història d’amor amb un xiringuito de platja i l’ambient de les vacances “a qualsevol platja de València” com a espai escènic, va comentar la mateixa Gravagnola.

Una posada en escena “molt fresca i dinàmica”, segons la directora musical de la producció a València, la canadenca Keri-Lynn Wilson. Amb un currículum farcit de debuts inversemblants com a flautista als seus inicis o com a directora finalment (inclús com a ajudant de Claudio Abbado), no s’aombra la mirada d’esta experimentada mestra quan assegura que la proposta que ara arriba a Les Arts (1, 4, 7, 9 i 12 d’octubre) ben bé podria “representar-se a Broadway”. La mateixa Gravagnola va agrair la capacitat de Lynn Wilson amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana a l’hora de respectar un espectacle “amb molts crits, esperit de joventut i en el qual hi ha fins i tot una festa de l’espuma”. València és la cinquena ciutat en la qual es representarà este muntatge. 

“L’amor no canvia amb el temps”

Tot i així, Lynn Wilson ha mostrat la seua admiració per l’evolució de l’OCV: “estic impressionada perquè, quan vaig passar per ací fa vora 10 anys, encara que només hi vaig estar una setmana, vaig poder comprovar l’alt nivell tècnic de l’orquestra; ara he pogut comprovar tot el creixement que l’OCV ha desenvolupat després de passar per les mans dels directors més importants del món”. No obstant això, Lynn Wilson ha volgut posar el focus sobre la història que ara es representarà al teatre valencià: “la lírica s’ha tornat una proposta difícil per a atraure els joves (les entrades, per cert, van dels 7 als 50 euros). Sembla una qüestió amagada per a la cultura moderna”. Al seu parer, esta és precisament una ocasió per a apropar els més joves a una òpera en la qual, a més a més, “l’OCV mostra la seua capacitat per a seguir la veu, respectar la lírica i entendre el seu paper al voltant del que succeïx a l’escena”.

Una història al voltant d’una dona emancipada, Adina, emprenedora, lluitadora, “progressista”, amb idees fermes, però amb l’horitzó d’acceptar l’amor que arriba voletejant a la seua vida. Quan tot semblava quadrar, la presència i els sentiments del jove i ingenu Nemorino van ablanint el cor de la jove, tot i que abans que el happy ending arredonisca eixe estil broadwayià, apareixerà un bufó (Dulcamara) que capgirarà la sort dels temps al romanç amb l’estafa d’un elixir d’amor. Més de 150 anys després de l’estrena de l’obra, la seua actualitat continua amb la pàtina moderna de tota l’escenografia i amb uns personatges que són fàcilment identificables per a la societat actual. En paraules de Gravagnola al voltant del tema central de l’obra, que pretén ser un gest de complicitat, encara que al més alt nivell musical, “l’amor no canvia amb el temps”. Una temàtica i una posada en escena que, des del punt de vista de la directora d’escena de la reposició, permet “trobar nous matisos a les interpretacions dels intèrprets”.

Una cort d’experimentades joves promeses per a una posada en escena molt juvenil

 De fet, les veus presents, com ara la del baix-baríton Paolo Bordogna (Dulcamara), les sopranos Ilona Mataradze (a la foto lateral) i Karen Gardeazabal (Adina), o el baríton Mattia Olivieri (Belcore) van destacar a la presentació de l’obra l’exigència escènica de l’Elisir d’amore. Els tres últims, per cert, han sigut alumnes (Mataradze i Olivieri) del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, mentre que Gardeazabal pren amb l’obra una de les seues primeres oportunitats com a protagonista –encara al segon curs de l’acadèmia valenciana–, tot i que la jove mexicana ja ha tingut l’ocasió de defendre el rol principal d’obres com ara La traviata o Carmina Burana, a banda de ser la cover d’Ainhoa Arteta a La Bohéme amb Ramón Argas com a company de repartiment a l’Auditori Nacional. També ha estat reconeguda per haver compartit taules amb l’interpret Javier Camarena, una de les veus més volgudes al seu país.

Mataradze, jove valor del belcanto, coneguda també per abordar el repertori mozartià, combinarà amb Gardeazabal el paper protagonista d’Adina a l’Elisir, encara que com a cantant principal. La soprano georgiana, també matrícula d’honor al Conservatori i a la Facultat de Cant Líric i Formació Musical a la Universitat Estatal de Moscou, va destacar que Adina representa eixes “dones preocupades per les seues carreres professionals, amb una vida programada i que tenen por de dir que estimen, encara que així siga”. Una dona, Adina, “lluitadora, que té clara la seua vida, però que descobrix que, a més de ser moderna i lluitadora, es pot ‘permetre’ estimar”. Mataradze, a més a més, va agrair el tipus de muntatge proposat por Michieletto, per al qual ja va fer el paper de Gianetta.

El cas del Nemorino, el protagonista, servirà per a fer debutar a València el tenor nord-americà William Davenport. En la mateixa línia d'intèrprets joves, és una de les veus al seu registre amb una projecció més prometedora. Tot i la seua graduació a l’Academy of Vocal Arts de Filadelfia l’any passat, el seu repertori líric i italià l’ha fet interpretar ja papers tan exigents como Duca a Rigoletto, Edgardo a Lucia di Lammermoor, Alfredo a La traviata o Tanino a Die Zauberflöte. Una jove promesa amb actuacions programades enguany al Teatre Carlo Felice de Gènova, la Naples Opera o, amb el mateix rol que estos dies a Les Arts, a Orlando. El públic podrà comprovar les seues virtuts durant les dates de l’Elisir d’Amore per tal de tornar a gaudir de la seua capacitat vocal amb la producció Lucrezia Borgia amb Emili Sagi i baix la direcció musical de Fabio Bioindi, cap a la segona meitat de la temporada.