GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Què hem aprés de les Falles 2017?

21/03/2017 - 

VALÈNCIA. Ja han acabat les nostres festes majors, i encara queden algunes llums penjades entre finques per demostrar que fa dos dies la ciutat estava literalment envaïda per una allau de gent. Perquè per la resta València sembla que ha représ la seua rutina, en eixe miracle possible cada any gràcies a servicis de neteja, bombers, protecció civil i altres servicis públics. “Com ho feu per organitzar tot açò?”, em preguntaven unes estudiants turques bocabadades pel soroll de la mascletà, la multitud de gent al carrer i el relatiu ordre de l’ofrena. Nosaltres hi estem acostumats, però és un xicotet miracle com els de Sant Vicent Ferrer.

Ja no queden xurreries ni food trucks (fartonetes), ja no escoltem el soroll dels petards pel carrer, ja no s’escolta “Puerto Rico me lo confirmó” en cada racó de matinada, i es torna a caminar per les voreres en compte de pel mig de les avingudes. Perquè els valencians som molt de caminar pel mig del carrer i en Falles ens fem els amos de l’asfalt.

Però més enllà dels quilos de més, el cansament i l’olor de socarrat tòxic en el jersei o el polar que lluïres la nit de la cremà, les Falles deixen molts ensenyaments. Els monuments ens poden ajudar a comprendre millor moltes facetes de la societat actual, i d’estes Falles, com de totes, podem extraure moltes conclusions. Jo he observat el següent:

Plantà Falla Municipal (Foto: Kike Taberner)

- Tots els anys hi ha debat al voltant de les falles i enguany el premi a les falles més polèmiques ha sigut per a les municipals. La gran amb el simulacre de tomb i el generalitzat “això què collons és?”, i especialment criticada la xicoteta i les seues fustes blaves. A mi tampoc m’han agradat excessivament estes falles, com tampoc m’agrada el nom À. (pronunciat A punt) de la nova radiotelevisió valenciana. Però açò és un clàssic valencià: quan són “grups d’experts” els que trien alguna cosa (noms, falles, o el que siga) es genera molta més polèmica que quan la decisió és, com ha passat quasi sempre, unilateral. 

Tiró d’orelles per tant per a les falles en les categories importants, que són les que haurien de generar polèmica i debat, i que busquen només el preciosisme i la bonicor. És simptomàtic que encara causen més polèmica els premis fallers, molt ben donats enguany, que el contingut de les falles. Enguany s’ha premiat el risc i el canvi enfront del conservadorisme, i cal dir que els resultats han sigut majoritàriament acceptats amb esportivitat, excepció feta d’alguns fallers exaltats i artistes indignats. Falta, per tant, autocrítica en artistes que aposten de nou per continguts massa clàssics d’una banda, i entre aquells que es queden sense premi per no acabar la falla, o per plantar falles mal pintades i modelades com la falla dela plaça del Mercat Central. 

Els monuments alternatius i interactius cada vegada en són més. Les falles considerades “innovadores” cada any innoven més, i són un contrapunt ideal a les falles de la “bonicor”. Per parlar-ne d’una, la falla Borrull-Socors ha plantat un laberint amb molt de #100iment en el qual els xiquets jugaven entre cartells i objectes que denunciaven aspectes com l’homofòbia, la pol·lució, la situació dels refugiats...

La política continua centrant gran part de la crítica fallera. En l’àmbit internacional, Trump i el seu mur ha sigut el rei dels ninots. A escala nacional, Rajoy (retratat quasi sempre com un poc bovo), Iglesias, Sánchez i Rivera (prou difícil de fer ninots que se li assemblen) són majoria; i dels ministres, Cospedal i Montoro s’han convertit de lluny en els més populars o impopulars. Un Ximo Puig que quasi sempre està a mercé del que vol Mónica Oltra i el conseller “catalanista” Marzà són els més representats del govern de la Generalitat. 

Però les falles són també i fonamentalment crítica local, i a cada poble apareixen els seus alcaldes, regidors i famosos de la ciutat. Ribó enguany no s’ha dut massa “carxot”, ja que les crítiques les han copat dos regidors: Fuset i Grezzi. També n’apareixen altres com Galiana, però el regidor de festes, Pere Fuset, i l’elecció de les falles municipals i les seues disputes en la JCF guanyen per golejada. Tot i això, el regidor de mobilitat no perd roda i amb la seua bicicleta també és un dels grans protagonistes del Tour faller. Qui pràcticament ha desaparegut és Rita Barberà, a excepció d’un parell de monuments fallers “in memoriam”, l’arxipresent Rita ha desaparegut de la crítica fallera, la seua mort sobtada és encara massa recent. 

A més de la política, l’esport és un altre dels temes recurrents. La situació i la preocupació pel València de Peter Lim apareix reflectida pràcticament a la mitat de les falles grans convencionals. Altres personatges futbolers com Paco Alcácer i la seua poca participació en el Barça, i la rivalitat entre Cristiano i Messi també estan prou presents. 

El que ja no hi ha són tantes escenes sexuals i explícites. Eixes falles dels 90 on tot eren mamelles, pius i humor fàcil ja no estan de moda. Ara l’humor és més subtil i les falles s’han convertit en reivindicatives i no simplement humorístiques. Encara es pot millorar moltíssim en les explicacions de la falla, amb el 90% de les falles amb faltes d’ortografia, versos que no rimen i guions en molts casos sense connexió amb els ninots. Però també hi ha una evolució positiva amb falles que invertixen en guionistes que donen coherència, enginy i gràcia al que planta l’artista faller. Més d’una i més de dos són més interessants de llegir que de vore.  

Els monuments fallers s’han tornat molt més tolerants. La tendència encetada fa ja alguns anys es consolida amb falles on la diversitat sexual és tractada amb respecte, i les problemàtiques del col·lectiu LGTB són part habitual en les explicacions de la falla. També destaca la presència de falles solidàries, com la Ferroviària, que busquen sensibilitzar els visitants i donar visibilitat a associacions i temes que abans no tenien cabuda en la festa. 

(Foto: Eva Màñez)

La música de les discomòbils continua sent “millorable”. Les comissions han acceptat que el que “li agrada a la majoria” és el “pachangueo” i el “reggaeton”. Però no és una batalla perduda, perquè festes com les que s’han celebrat a l’IVAM, el Museu del Carme, la plaça de Mossén Sorell o el Plan B enfront del Botànic, aposten per formats diferents, i se sumen a les clàssiques festes més rockeres de la Falla de la Bicicleta o la plaça de Doctor Collado. També dir que les orquestres continuen de moda i que les comissions que aposten per la música en directe, com General Barroso, la Nova d’Orriols o El Cudol, reunixen més gent que alguns concerts de grups amb molt de pedigrí.

La convivència enguany de les fartonetes (food trucks) amb xurreries i restaurants habituals considere que ha sigut positiva. Intentar reservar taula de divendres a diumenge ha sigut missió impossible (jo ho he intentat), i el menjar de carrer ha ajudat a satisfer una demanda que estava molt per damunt de l’oferta. Crec que han arribat per quedar-se i que poden ser una nova font d’ingressos de les comissions. 

(Foto: Eva Màñez)

- Pel que fa a la vestimenta, m’ha impressionat la quantitat d’alternatives que hi ha en la moda masculina. Oblidat el vestit de “panderola”, ara la moda fallera masculina viu una època d’esplendor, el que passa és que potser encara no tenim massa clar com hem de vestir-nos i trobem pirates, llauradors, corsaris, bandolers, cortesans napoleònics... un totum revolutum de pantalons de mil estils diferents, barrets, mocadors, jupetins, faixes i mantes.

- El tema del dia de Sant Patrici barrejat amb les Falles està anant-se’n de les mans.

- No importa la quantitat de pólvora que es crema la Nit del Foc, any rere any decep molts valencians.

- Bravo per les bandes de música que actualitzen repertori, fan coreografies i generen bon rotllo per on van, convidant vianants i turistes a sumar-se a la festa.

I, per últim, dir que les falles no se les han carregades com vaticinaven molts col·lectius amb l’arribada de l’actual govern. Més bé al contrari, dos anys després s’han consolidat els actes tradicionals i inclús millorat (com la Crida), la pacificació entre fallers i no fallers ha fet passos que molts consideren insuficients i, polèmiques de versos i falles municipals a banda, hi ha moltes ganes d’agradar al col·lectiu faller per part d’Ajuntament i Generalitat. Perquè a València sembla que hi ha una màxima: “sense el vot faller no es poden guanyar les eleccions”, i això ha evitat que hi haja hagut cap dels canvis significatius en la nostra festa major que molts auguraren. Però, amb canvis o sense canvis, la festa continua sent motiu d’orgull per als valencians, que sense dubte poden dir alt i clar que tenim unes festes “De Molta Categoria”. 


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email