VALÈNCIA. Demà arranquen les emissions - en proves - de la nova televisió pública valenciana, un dia significatiu que ficarà el punt final a un període de quatre anys i mig sense mitjans audiovisuals públics i a totes les conseqüències negatives que el tancament va suposar. En este període on el discurs de l’actualitat ens ha vingut marcat des de fora, el sector audiovisual valencià pràcticament va desaparéixer, i van quedar sense veu ni visibilitat: pobles, cultura, tradicions i llengua. Ha quedat sobradament demostrada la necessitat que hi havia de reobrir o, dit d’una altra manera, l’errada que va suposar el tancament. Però a banda que algú amolle la frase cunyadista “els meus diners millor que se’ls gasten en coses de trellat i no en una tele que no veu ningú”, l’expectació per tornar a vore televisió pública en valencià és molta.
Quins programes vorem?, quins seran els presentadors?, es recuperaran programes antics? retransmetran futbol en À punt?, o quin dia serà l’apertura definitiva? Són algunes de les incògnites més comunes. Incògnites que es barregen de vegades amb desconeixement, ja que molta gent encara no té clar que es va a reobrir la nova radiotelevisió, de fet no saben que ja està reoberta la nova ràdio i pregunten “però reobriran de veres?”.
La resposta és sí, demà vorem ja de nou programes en un mitjà públic valencià anomenat À Punt, i encara que siguen programes antics o en proves, la gent té molt clar el que vol vore en la nova tele. Per això quan des d’À Punt han plantejat als valencians que envien vídeos explicant que és el que esperen de la nova radiotelevisió, les respostes han sigut clares i significatives.
Que espera la població d’À Punt?
Independència
Són molts els missatges que amb el coixinet #mapunte s’han enviat per les xarxes socials. Una de les condicions que els valencians estan ficant per a apuntar-se, és la independència dels poders polítics. Ningú vol reviure de nou la manipulació descarada que patiren els informatius de Canal 9 durant el mandat del Partit Popular, i els valencians esperen neutralitat. “Que no es baixen els pantalons” diu un, “sense ingerències polítiques” diu un altre, “que no passe com en Canal 9”, comenta un altre participant en l’enquesta digital.
L’èxit de la nova radiotelevisió no es mesurarà per tant en l’audiència, l’indicador amb el qual haurem de calibrar l’èxit o fracàs de la posada en marxa d’À punt, és la neutralitat. Una neutralitat inexistent en les televisions nacionals on: les privades estan controlades per empreses en interessos molt concrets; i la televisió pública està totalment al servici del partit en el govern i els seus socis. Per això, més enllà de la qualitat dels continguts i de l’audiència, si À punt demostra independència dels poders polítics ja serà un èxit. De moment en l’experiència radiofònica, ho estan aconseguint.
Cultura
Molta gent demana cultura, volen una televisió amb molta oferta cultural. Tradicions, música, festes, pobles, llengua i pluralitat. Sembla que el que més li ha mancat a una gran part de la població durant estos anys d’absència ha sigut no tindre opcions de conéixer més la cultura valenciana en televisió.
Alguns demanen en concret debats polítics, uns altres que es televisen partides de raspall, i també està qui té l’esperança que À Punt “conte les coses que no conten la resta de canals” i tot en una “visió valenciana de la societat”. No és gens fàcil fer una televisió social, igualitària, plural, vertebradora, en clau valenciana i a més divertida. Però són algunes de les peticions que arriben, i que estan en la línia del que vol fer, segons el llibre d’estil, el nou ens de radiotelevisió.
Programes concrets
Quan ja entrem en els gustos personals dels espectadors, hi ha un programa que guanya per golejada com al més demandat: La bola del drac. Estos dibuixos animats marcaren a una generació que vol reviure les aventures de Goku a la televisió valenciana. Molta gent demanda dibuixos animats en valencià per als seus fills, però per a recuperar a Goku han fet fins i tot un change.org que ha superat les 2000 adhesions.
En segon lloc estarien els qui volen que torne l’Alqueria Blanca. La sèrie més exitosa de la història de Canal 9 té molts seguidors que estarien molt pagats de tornar a vore les històries de Blanqueta, Tonet, Jaume, Assun i companyia, el que passa és que són gent d’una generació que no fa tant de soroll en les xarxes socials. Trau la llengua, Gormandia, El poble del costat, i inclús El show de Joan Monleón també han rebut peticions nombroses de gent que vol tornar a visionar eixos programes. I és probable que alguns d’ells els puguem vore en este període de proves... demà eixirem de dubtes.
També hi ha peticions que apunten a la necessitat d’un Polònia valencià, una mena de Levantia que explicara en humor el que passa al nostre voltant. I sorprenentment la gent vol vore pel·lícules en valencià, una de les carències més grans que va tindre l’antiga Canal 9, que tot i que si va doblar algunes sèries i pel·lícules, quan tocava programar cine, optava majoritàriament per la versió castellana.
Demà és un gran dia, que segur estarà seguit de molts altres dies històrics. Dies de sintonitzar la televisió amb il·lusió, de descobrir nous programes, de tornar a vore cares conegudes i de parlar i raonar sobre la nostra nova televisió. També dies d’escoltar crítiques i lloances interessades, de gent predisposada a odiar o a amar la nova tele, perquè de tot es fa, hui en dia, política. El millor que podem fer és sintonitzar-la, vore-la amb els nostres propis ulls, viure la reobertura amb la il·lusió de tots els que han comentat el que volien per la nova tele, i deixar el debat sobre els programes per a quan el contingut nou arribe a les nostres pantalles. Jo #Mapunte.
Foto: KIKE TABERNER
