VALÈNCIA. “A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”. El mateix passa a la fira. Ja siga la de Xàtiva, la de Cocentaina o la del llibre, cal anar amb “cartera alegre”. A València pot agradar-te més o menys la cultura, però allò important per al valencià mitjà és aparentar estar al dia i no perdre’t cap “sarau”. I la Fira del Llibre és l’esdeveniment anual que més “culturetes” per metre quadrat congrega.
Després de Falles, Setmana Santa i la mostra de vins, i abans que comence la temporada de torrar-se al sol sense coneixement, apetix sentir-se cultural. I què millor que passejar pels jardins de Vivers i comprar algun llibre, pensen la majoria d’habitants de València, especialment els amants de les lletres i la cultura.
Al remat, les casetes de la fira semblem la passarel·la Cervantes, on si no tens un llibre a la mà, no pots desfilar. I entre els valencians que dotoregen les novetats editorials, hi ha una sèrie de personatges que mai falten a la cita:
1.- El cultureta de manual. Una dona amb el monyo d’un color diferent, normalment blanc, roig o blau (com la bandera de França), que va buscant llibres de filosofia que només tenen en una caseta de tota la fira. O un home amb pinta d’alternatiu que recerca entre els llibres més antics manuals de política escandinava. Aliens a les modes, les novetats i els best-sellers, són els lectors més crítics i exigents.
2.- El cultureta lingüista. Només vol comprar llibres en valencià i s’empipa efusivament si no troba a la venda les versions traduïdes dels llibres que ha anat a buscar. Independentment de les seues idees polítiques, són els que més fan per defensar la nostra llengua. D’altra banda, també hi ha lectors que són tot el contrari i et solten sense mirament “si está en valenciano no lo quiero”. Probablement a estos últims els pots trobar després en manifestacions en defensa de les senyes d’identitat valencianes.
3.- La família cultureta. Van a passejar per la fira amb els seus dos fills, el gos i la bicicleta, i encara troben temps per llegir algun llibre entre el treball i criar. A més de buscar alguna cosa per a ells, intenten descobrir algun llibre entre la literatura infantil el qual no odien a la tercera lectura.
4.- La cultureta teenager. Que els adolescents s’acostumen a llegir llibres és cada vegada més difícil amb les noves tecnologies, així que estos adolescents que van a comprar llibres tenen molt de mèrit. Després solen buscar fenòmens editorials juvenils, amb molts vampirs, amor de fulletó i molta gent guapa. De fet, com més guapos els protagonistes de les novel·les, molt millor.
5.- Els culturetes mainstream. Són l’equivalent a Enrique Iglesias i Una noche loca. Els best-sellers ho són perquè agraden a molta gent, en general, a la majoria. Així que tenim una caterva de lectors que busquen novel·les històriques de Ken Follet o les policíaques de Donna Leon, i que les devoren com a pipes.
6.- Els antics culturetes. Són per norma general senyors majors que passegen per la fira i que quan troben algun autor signant l’acaparen per contar que ells també són escriptors aficionats a la poesia. Comprar el llibre no el compren, però el fullejaran, comentaran l’estil de l’escriptura i fins i tot donaran consells sobre la portada.
7.- Els culturetes romàntics. Un pla fantàstic en parella és anar a la fira de llibre i passejar agafadets de la maneta. El problema és que moltes parelles, especialment les que fa poc de temps que festegen, volen quedar bé davant del seu carinyet. Així que van de caseta en caseta buscant eixe llibre “que segur que t’agradarà”, “que podem llegir junts” o “que està pensat per a nosaltres”. Algun enamorat despistat comprarà inclús poesia i buscarà sorprendre la seua parella mentre li recita algun vers de Neruda.
8.- El futur cultureta. Xiquets que recomanen llibres als pares, que no volen llegir la Patrulla Canina sinó llibres de majors, existixen, jo els he vist. Són lectors molt crítics que als 8 anys ja estan amb Harry Potter i als 10, amb El Senyor dels Anells.
Foto 3
9.- Tecnocultureta. Es passa per la fira per fullejar les novetats, però no les comprarà, les descarregarà al seu e-book perquè ell ja no llig en paper. Sol passejar amb els auriculars posats a l’orella, mentre tuiteja i puja a l’Instagram les fotos de la jornada a la fira.
10.- Cultureta de "postureo". No llig un llibre des de fa anys, però li agrada recomanar als amics l’últim fenomen editorial perquè “no pots deixar de llegir-lo”, una frase que ha escoltat a la ràdio. Potser compra algun llibre per regalar al nebot o als pares, però és més que res per dur-lo a la mà i poder fer-se l’interessant. Perquè si han de fer la pel·lícula, per què comprar-se el llibre?
Sigues lector habitual o ocasional; dels que van a passejar o a carregar llibres; amant dels còmics o de la poesia; de paper o d’e-book; de novel·les o de relats; consumidor de best-sellers o de llibres d’autors locals; lector en valencià o en anglés; llegir és un dels plaers més barats de la vida. Deprens, t’entretens, et relaxes, fomentes la imaginació, vius les vides de molts personatges i contribuïxes a mantindre viva la cultura en majúscules. Llarga vida a la fira i als lectors! Sou tots “De Categoria”!
