Un viatge per les parets de Castelló: de l'eclosió en els 90 fins a crear un grafiti propi

CASTELLÓ. Museus a l'aire lliure com el MIAU de Fanzara s'han convertit en tota una referència a nivell estatal, i també internacional, per com any darrere any diferents artistes han viatjat fins aquest xicotet municipi de Castelló per a realitzar murals de manera desinteressada i en comunicació amb els seus veïns. Així mateix, també a la localitat de Geldo es poden trobar més de cinquanta intervencions que el festival d'art urbà ImaginArte ha impulsat; o a Torreblanca, on té lloc el projecte Citric i amb el qual s'han deixat estampats més de quaranta murals, així com més de 150 frases de cançons, pel·lícules o cites.

Els murals estan per tot arreu perquè, com afirma el borrianenc MC Alberto, "s'ha naturalitzat que l'art urbà estiga en els pobles, on no sols són decorats, sinó que serveixen de canvi social". Però aquesta explosió ve, en realitat, de molt més enrere. La província va viure una transformació important a final dels anys 80 i principis dels 90 quan els primers grafiters van començar a dibuixar. Així ho recull i explica el mateix MC Alberto en Un viatge per les parets de Borriana a Vinaròs. Orígens del grafiti a Castelló.

Per primera volta, un llibre recull la història del grafiti des dels seus inicis a la província. Es tracta d'un vast document on es poden trobar fotos històriques dels primers grafitis, imatges inèdites que acompanyen vivències i relats en primera persona, així com més de cent entrevistes i històries narrades pels seus protagonistes. Un exhaustiu treball d'investigació que MC Albert va iniciar fa quaranta anys i que, ara per fi, veu la llum, amb la col·laboració de fotògraf Sergio Esteve i l'Ajuntament de Borriana, que s'ha encarregat de l'edició i distribució.

"Sempre he sentit la necessitat de comunicar i sobre l'escena estatal del grafiti i el hip-hop se n'havia parlat molt, però de Castelló no hi havia res. Semblava que ací no estava tenint lloc un moviment, així que l'any 1984 vaig començar a recopilar arxius per a deixar constància escrita i documentada que no era així", manifesta l'autor, qui, juntament amb Sick de Castelló de la Plana i Chile en Vinaròs, són considerats com els tres pioners del grafiti a la província.

Els orígens del grafiti a Castelló se situen en una triada, destacant principal tres focus: la capital de la Plana Baixa, Borriana; la capital de la província, Castelló de la Plana; i fins a arribar a Vinaròs, capital del Baix Maestrat. A partir d'aquests nuclis s'estructura el passat i el pressent del grafiti.

Uns orígens amb ritme 

Ara bé, què fou el que va desencadenar l'aparició del grafiti a Castelló? Principalment la cultura del hip-hop. D'ací que bona part del llibre també es dedique a explicar aquest moviment. "El hip-hop grafiti va nàixer d'un període de profunda agitació social i econòmica. La seua expansió, per descomptat també a la província de Castelló, arriba en els primers anys huitanta conformant la seua expressió gràfica i plàstica, tant per mitjà de la música com de les pel·lícules, i es consolida a la fi de la dècada de 1980, deixant ja una maduració del moviment més assentat i afermat a mitjan dècada de 1990", apunta l'autor del llibre.

A Castelló que no va tenir lloc ni Movida madrilenya ni cap base militar americana que fera sonar la música que s'escoltava a l'altre continent, va ser fonamental el paper que va exercir el cinema i, en concret, les pel·lícules dedicades al hip-hop. Al llibre, MC Alberto cita principalment tres: Breakdance 1 i 2, i sobretot, Beat Street.

D'altra banda, també apunta el borrianenc al paper que feien les botigues de discos de l'època, com Discos Ritmo, Discos Medicionales, Discos Lake o Ziz Zac Import Records, on podies trobar música d'importació. O l'aparició de diferents fanzins com El mensaje, que tractava sobre el que passava en l'escenari musical local, i gestionava el mateix MC Alberto; el UKC Fanzín, dedicat a fotos de grafitis de Castelló, València o Barcelona; i Respeto Mutuo. També, molt importants foren els llibres sobre grafiti de Joan Garí, Signes sobre pedres (1995) i La conversación mural (1995).

El grafiti 'made' Castelló

Aquesta influència indirecta per part de les cultures que dominaven el grafiti, va fer que a Castelló s'originara una "cultura polièdrica" on cada artista ho va assimilar al seu temps i a la seua manera. "El grafiti neix d'una manera molt espontània i innocent. Es crea cultura d'on no hi havia res, a diferència d'altres ciutats com Madrid o Saragossa on si estaven aquestes bases militars. Com que els soldats americans eixien a les discoteques dels voltants, la seua influència va ser directa. Ací, el grafiti es va canalitzar des d'un lloc més allunyat i per això es va crear un moviment singular, amb un to més irònic i una varietat temàtica molt gran", afirma l'especialista.

Els noms que marcaren el grafiti en la província venen escrits al llibre. FM MC-Francis Monferrer fou qui va començar aquest moviment l'any 1983 a Castelló, i darrere d'ell, Freddy, Nicol, Javi Bougi en el 84; Ram J-Sick en el 85; MC Alberto-Ato en el 86; Chile en el 87; i l'esclat seguiria any darrere any amb ETE, Fum, Da Beat, Katze, Neis, Cool Dray, Zak o Mose i Grajo.

Amb tot, continuant amb les vinculacions, també va ser important la inauguració en 1983 de la pista coberta de patinatge Rolling Skating a l'edifici Goliat de Castelló, que es rebatejaria amb el nom de Skate Zone i es va convertir durant els primers anys 90 en un punt de reunió de diversos grups de jóvens, skaters i escriptors de grafiti que en la seua majoria provenien del hip-hop.

Com a curiositat, Un viatge per les parets de Borriana a Vinaròs conta fins i tot que la marca d'esprais més utilitzada a Castelló era Spray Color. Creada en el 81 es tractava de la primera pintura en espai fabricada a l'Estat espanyol. D'altra banda, també aquesta 'enciclopèdia cultural' rememora el concurs de grafiti que va celebrar la mítica tenda de Castelló Rivoli a mitjans dels anys 90.

En definitiva, el que ha buscat el seu autor -com deia als inicis de l'article- és demostrar que el grafiti, i la cultura hip-hop, han tingut el seu valor a la província de Castelló. L'objectiu a partir d'ací, seguir donant-ho a conéixer, cosa que ja s'està fent. La llibreria Martí Vilar, que s'encarrega de la seua venda oficial, ha fet enviaments fins a Alemanya, França o Madrid, tot i estar escrit en valencià.

A més, aquest llibre està servint ja d'estudi en l'àmbit docent per a l'alumnat que està cursant Batxillerat Artístic, perquè des d'aquest mateix any 2024, en les proves de la EBAU per a l'Accés a la Universitat, entra per primera vegada per a examen la temàtica de pintura mural i el grafiti urbà. En aquest sentit, conta MC Albert que diferents centres educatius li estan contactant per a realitzar diferents conferències.

MC Alberto comparteix per a Castellón Plaza la seua definició de grafiti. 

"Grafiti és una paraula de comprensió internacional, encara que ací l'alternativa lexical per a englobar el fenomen és denominar-lo pejorativament pintada. El grafiti està a l'abast de tot el món i es pot fer en qualsevol moment. És una acció, un fenomen de comunicació visual, és un mitjà d'expressió lliure i gratuït per a qui el contempla. També aporta imatge a la ciutat i està dotat d'un valor documental en ser testimoni del present en què es fa, per tant, espill d'una societat i entorn concret.

Jo em base sempre en la definició de grafiti del gran escriptor borrianenc Joan Garí, que és tot un referent en la matèria, i en els seus llibres es refereix al grafiti com un fet espontani realitzat de manera voluntària sobre qualsevol suport que no estava pensat per a escriure o pintar damunt, establint un codi discursiu en el qual emissor i receptor dialoguen des del mutu anonimat, fet sempre, en un lloc no pensat per a plasmar un llenguatge."