Nereu i les Bèsties Marines: una banda sonora de tempestes, mar i relacions

CASTELLÓ. Com un disc imaginari ple de murmuris de balenes, pardalets de foc, illes i molls de fusta defineixen des de Nereu i Les Bèsties Marines el disc imaginari que han creat. Certament, La remor de les onades és un disc que et connecta directament amb la immensitat de la mar, les tempestes i el ritme lent i constant de les ones que habiten dins seu. Però no sols açò, a més d'evocar la mar, el Mediterrani i les nostres arrels, la nova proposta musical de Castelló tracta temes tan universals com les relacions personals.

En efecte, diu Tomás Pallarés, creador del projecte, que el disc podria ser la banda sonora de retalls d'una vida imaginaria o real, perquè al llarg de les seues deu cançons es parla senzillament del pas del temps. Sobre aquesta base el vocalista, anteriorment al capdavant de la banda Red Tree, ha creat un projecte artístic on a més no està sol. Ell és Nereu, mentre que "les bèsties marines" són Elena Mezquita, Paco Durán, Víctor Pesudo, Toni Falomir, Joan Villalonga i Luís Martínez. A més, el seu primer disc, amb temes de folk molt propers a la música d'autor, ha sigut registrat i produït pel castellonenc Alberto Lucendo. Un potent debut que el va ajudar a ser nominat ràpidament com a Millor disc de grup revelació en els Premis Ovidi Montllor a la música en valencià.

Tant de bo, registrat en 2020, no ha tingut encara l'oportunitat Pallarés de presentar el seu treball al públic. Serà, per fi, aquest dijous a les 19:00 hores quan al Teatre del Raval de Castelló s'estrene. Però abans, el músic atén a les preguntes d'aquest diari per a conéixer més sobre el seu particular univers, així com el de les seues companyes i companys.

-Nereu i les Bèsties Marines no s'entén sense el recorregut que en paral·lel heu tingut cadascun dels membres del grup. En el teu cas, i com a ment pensant del projecte, què et du a encetar aquest projecte?
-Realment el disc és un treball molt personal que vaig començar a pensar entre 2019 i 2020. Jo visc entre Cambrils i Vilafamés, però sempre havia cantat en castellà i anglés; en valencià no m'havia aventurat. Ha sigut sempre un dilema si fer-ho o no, perquè realment no parlar i expressar-te en la teua llengua dificulta el procés compositiu. Així que vaig decidir fer reset i cantar en valencià. Ha sigut un concepte molt il·lusionant. He invertit moltes reflexions i vivències de la meua vida i d'alguna manera escriure ha sigut terapèutic.

-Per què no t'has animat a debutar en solitari?
-La veritat que vaig estar donant-li moltes voltes, perquè són reflexions molt personals. M'ho podia imaginar com una proposta de cantautor bàsica, tocant a la guitarra i amb una sola veu. De fet li ho vaig plantejar a diferents segells i contactes de producció que tinc, però finalment parlant amb diferents companys amb els quals havia assajat em van dir que podien ajudar-me a produir-lo més enllà de la guitarra i la veu. Van estar receptius al que havia fet i em va agradar.

-El grup neix mirant al mar i en efecte, les referències al Mediterrani estan per tot arreu. Serà aquesta una constant que es repetira en tots els vostres discs?
-La idea és que tots els discs tinguen una temàtica. Ara ja tinc el següent pràcticament acabat i versarà sobre una altra qüestió, tot i que les arrels del mar sempre estaran ahí, és una música molt valenciana. Són cançons que parlen de la gent, de relacions... m'agrada que qui ho escolte puga reflexionar amb les històries i créixer personalment. No sé si és molt ambiciós, però és el que m'agradaria que ocorreguera. En aquest sentit, el segon disc no anirà de la mar, perquè en cada disc m'agradaria tancar cicle, però sí que hi haurà reflexions personals.

Amb tot, vam gravar el disc justament en febrer de 2020, quan no sabíem què passaria açò. Ens va tocar produir-lo des de la distància i no hem pogut presentar-lo fins al dijous. Esperem que quan llancem el segon estiga tot solucionat, però hem de donar-li més temps al primer.

-Ens topem amb un treball oníric i molt evocador. Diries que el pot escoltar tot el món?
-Sincerament crec que sí, que és per a tots els públics. Fins i tot, moltes cançons estan pensades per a xiquets i xiquetes, mentre que algunes són més madures. Però qualsevol pot interpretar-les en funció de la seua edat i etapa evolutiva. El disc l'ha escoltat gent més madura i d'altra més joveneta i tots ho entenen. A més, sóc molt directe a les cançons. Hi ha gent que li agrada ser abstracte, però jo tinc clar el missatge. A voltes inclòs a les cançons es repeteix molt una frase perquè quede clar.

-Un disc que té foscor i llum... com es traslladen tots aquests sentiments i matisos al directe?
-Doncs no volia fer un concert on els músics estigueren drets i frontals al públic. El disc el vaig compondre passejant per la sorra de la platja. Per això, hem intentat fer com la banda sonora d'una tarda, per exemple, de tempesta, com ara mateixa. Vull que siguen cançons per a escoltar davant de la mar o que ens traslladen a una tarda així ennuvolada. A l'escenari ho intentarem reproduir amb un vídeo produït que hem fet amb l'ajuda d'un dron. Aquest vola per dalt de les costes, esculleres i més endins de la mar. Ho projectarem i nosaltres serem la banda sonora d'una pel·lícula natural amb imatges del Mediterrani. Reproduirem el concepte del disc.

-Precisament, en una altra entrevista deies que el disc podria ser la banda sonora de qualsevol pel·lícula de Julio Médem o Isabel Coixet. Per què encaixarien tan bé?
-M'encanten les pel·lícules d'autor com aquests on es donen relacions interpersonals, relacions de parella que han funcionat i que no, i històries que tenen un principi i un final. En general, el cinema espanyol m'encanta, i el francés també, en el sentit que molts films giren al voltant de gent reunida a un pis on es parla al voltant de les seues relacions i trauen unes conclusions. La meua música encaixa perfectament amb aquestes trames. Seria un plaer si algun dia aquests directors o uns altres es fixaren en nosaltres i poguérem aparéixer en alguna d'aquestes escenes.

-Quan vas compondre les cançons fantasiaves en com quedarien acompanyades d'imatges?
-Si, però en lloc de les imatges que podrien acompanyar la lletra, pensava en imatges de records. La vida és una miqueta ràpida per a mi, aleshores m'agrada agafar un moment donat i dir fins ací, i posar-me a pensar sols en què ha passat. Això m'ajuda a aprendre i compondre. En 'Descalç' ja ho dic, que a voltes ens preocupem per coses que no tenen molta importància, o tot i que poden tindre-la, el món gira i gira i sempre haurem de tornar a començar. No ens podem aturar. Estem en continu moviment i canvi.

-De no ser La remor de les onades, t'agradaria compondre expressament la banda sonora d'algun film?
-És interessant, però de moment no m'ho plantege. Vull anar produint les cançons segons les meues necessitats. Si vinguera perfecte, però ara estic molt il·lusionat amb aquest projecte que acaba d'arrancar. En aviat entrarem a l'estudi i gravarem el segon disc. No volem que quede com un disc solitari, ara que estic en un moment productiu, vull fer un segon treball, i perquè no, un tercer o un quart.

-Cada cop hi ha més projectes d'artistes de Castelló que donen valor a les seues arrels i així ho destaquen a les seues propostes. És casualitat o s'ha cansat la música local de mirar més a l'exterior que al seu propi món?
-Castelló sempre ha tingut una cultura musical molt fructuosa amb grups de molt de nivell, però crec que ara hi ha un sentiment més de defensar les arrels. Tenim gent molt bona que escriu molt bé i fa bones cançons. I en aquest moment la cançó en valencià està reinventant-se. Als premis Ovidi Montllor ja vam veure que hi ha un ambient molt bo i treballs de molt bon nivell. Estem en un bon moment i artísticament tot el que ha passat aquest any, ha ajudat molt a arrelar-se, crear i somniar. La imaginació pot superar al coronavirus, abans que la realitat.

-Ja no fa falta anar a les grans capitals?
-Sí, perquè des de casa pots gravar un disc, pots difondre'l i la gent et pot escoltar des d'Internet. Ja no està tot tan centralitzat a Madrid o Barcelona, ara hi ha més llibertat per a produir realment el producte cultural que t'agrada i també hi ha més gent receptiva a consumir-lo. Cantes com cantes o expresses com t'expresses si el que fas és interessant, fer-ho en valencià, per exemple, no et tanca cap porta, al revés, te'n pot obrir de noves o inclòs més, perquè el verdaderament important és fer-ho de cor.

-Teniu més concerts a banda del d'aquest dijous?
-No tenim cap notícia positiva per a donar. Hem preparat un espectacle per a defensar-ho en directe, però hi ha tantes propostes acumulades que no s'han pogut fer, que totes les portes a les quals toquem ens diuen que tinga'm paciència, que estan reprogramant, però que ens tenen en conter. És d'agrair que t'escolten, a més el feedback està sent positiu, però entre els llocs que es replantegen obrir i reprogramar, estem aturats.