Bar Guimerà, on l’esmorzar està de moda des de 1973

Quan Manolo i Maruja obriren el bar Guimerà el barri d’Abastos era una altra cosa: "nosaltres inaugurarem la finca on vivim, al carrer Palleter" afirma un orgullós Manolo Benlloch de 87 anys, fundador del bar. L'home encara visita cada matí el Mercat Central, fa la comanda, i tot seguit passa pel seu “fill” a vore com porta la faena la família. Perquè si alguna cosa definix el bar és això, família, allí treballen José Vicente -el fill de Manolo- i Carme -la nora-, la parella que es va fer càrrec l'any 2012 del Guimerà; les seues dos filles Alba, Andrea i el seu marit Edward. De fet, Andrea continua de baixa maternal, però està allí passant el matí en família amb la seua filla de deu mesos, Valeria, la quarta generació de Benllochs. Maruja, ja va faltar, però està present en una foto que recorda els bunyols de carabassa que feia per falles a la porta del bar: "tot a mà, no com ara que ve tot preparat, ella feia els autèntics de carabassa pastant i fregint-los un a un".

Només entrar el menjar t'atrapa, safates plenes d'embotit, de creïlles, d'ous, de carn, una altra de faves i alls tendres, una de fetge... a la vista, la cosa promet no defraudar. "Cada dia fem més de vint safates, i la planxa no para de fregir cansalada, llomello o embotit". El sistema és mixt, la carn la fan al moment, mentre que de la cuina van eixint truites, mandonguilles en salsa i altres especialitats en cassoles. "Arribem a fer entre 100 i 120 esmorzars al dia, i només tanquem els dilluns". De fet, Josevi recorda que son pare només tancava el Divendres Sant. Ells s'han adaptat i ara ja només obrin les nits del dissabte, perquè la seua és una oferta d'esmorzars i de dinars de menú del dia. "Dimarts arròs en fesols i naps, dijous arròs al forn, i el divendres una de les especialitats de la casa, les manetes de porc, hi ha molta gent que les compra per a portar a casa".

Les manetes és un dels plats estrella del Guimerà, es nota que Carmen Rodríguez, d'origen extremeny, cuina plats tradicionals des de ben menuda: "a mi m'agradava des de xicoteta cuinar, i en compte de jugar em clavava a la cuina a copiar receptes". Una altra mostra de l'origen de la cuinera és la prueba de cerdo, un magre de porc marinat en pimentó de la Vera i vi de Pitarra. "Ací no trobaràs vaixelles decorades, carns esmicolades i coses modernes, nosaltres fem la cuina de tota la vida, res d'emulsions ni de confusions", bromeja Josevi, que no para d'omplir entrepans al costat de la planxa.

Safates de sang ceba, de mandonguilles picantones, de xistorra amb ous i creïlles... I també alguns entrepans especials, sempre amb el pa del Forn Miralles, ideal per la seua consistència per a l'esmorzar. Alguns agafen noms divertits, com el Sebaeta, el Popi o el Malica, que són malnoms d'antics treballadors. Ara bé, dos dels més demanats són l'Escolapios: de llomello, bacó, formatge, ou i creïlles; i el Runners Escolapios, similar però amb carn de pollastre i pimentó fregit. "Ara s'estilen els entrepans molt plens, que algun dia hauré de comprar brides per a tancar-los", exagera divertit Josevi, que afegix: "quan algú em demana un entrepà de truita amb allioli m'entren ganes d'abraçar-lo". I se la juga amb la seua truita de creïlles "no està crua, està qualladeta, però quallada no vol dir seca, la fem molt gustosseta, millor que la majoria que trobes per ahí".

Entra José Fuster a portar cebes i creïlles directe des del Mercat Central, "mon pare ja li servia a Manolo, i jo al seu fill" comenta emocionat. Paco, el forner del Forn Miralles passa a fer una parada a migdia, el venedor de l'ONCE saluda a la família com si fos un més. Adrián, un client habitual ens mira i ens diu, "jo vaig rodant per tota la Comunitat per treball, i la gent busca bars on sentir-se com a casa, i ací em trobe millor que en ma casa" sentència. De fet, ens conviden ell i el seu company de taula, Emilio, a tastar el cremaet. Un cremaet que fan al moment, i on servixen el rom cremant-se a banda dins d'un pitxeret metàl·lic. "Com li posem bona cosa de rom t'arriba per al café, i per a fer-te després un colpet". Res de licor preparat prèviament, tot ho fan en directe: "fem desenes de cremaets generosos al dia, com s'ha fet sempre, el meu gendre pràcticament no fa altra cosa perquè tenen molt d'èxit".

"El túnel va matar el carrer Àngel Guimerà" comenta un Josevi que va començar molt jove al bar familiar: "s'han tancat tot els negocis del carrer i pel túnel pràcticament no passen cotxes". Això, sumat a la seua nul·la presència en xarxes socials, faria pensar en un bar sense massa moviment. Però és tot el contrari, allí dins van famílies a dinar, policies a esmorzar, escolars per l'entrepà i molts treballadors i veïns del barri que aprecien el menjar tradicional sense floritures. Això sí, hi ha moments per a l'hedonisme, especialment els caps de setmana i amb les tapes de xipirons, calamar de platja, ous de sèpia, renyons a la planxa o caragols en salsa. Perquè al Guimerà pots esmorzar de vitrina, a la planxa, al plat, d'entrepà o unes tapes, com a ta casa, un bar per a tots els gustos.

Posen en la foto les quatre generacions de Benllochs presents al bar, els 87 anys de Manolo i els deu mesos de Valeria són la viva imatge d'una vida dedicada al negoci familiar: el Guimerà, que viu alié a les modes i els comptes d'Instagram. Josevi no creu que les seues filles s'animaran a continuar al bar quan ell es jubile, "és massa sacrificat" confessa. Ara bé, de moment estan allí com una família unida repartint entrepans i somriures. Mantenint l'esmorzar clàssic i el menú del dia en un barri on cada volta costa més trobar llocs amb tanta solera i tanta veritat com el Guimerà. Algun dia trobarem a faltar, entre tanta salsa hoisin i maioneses de wasabi, un plat de mandonguilles amb creïlles acabades de tallar i de fregir, i llavors potser serà massa tard. Mentrestant, disfrutarem dels bars tradicionals on l'esmorzar més que una moda és una manera sorollosa d'entendre el món sense penes, en comunió, i on les taules del bar són la millor segona casa i part de la nostra família escollida.