Cala Vento, Soledad Vélez i Le Parody, a la quarta edició del Pops Marítims

VALÈNCIA. Torna al districte mariner un festival amb una gran varietat d'estils. Després del seu ajornament, previst en principi al mes de maig, l’organització ha aconseguit mantidre la pràctica totalitat del cartell, lamentant, com no pot ser d’altra manera, la absència dels internacionals Mateo Kingman i Y La Bamba, i celebrant la adhesió dels Futuro Terror al projecte.

Si a la primera edició del Pops Marítims van tindre l’oportunitat de gaudir de les dues propostes més premiades per la crítica musical, com ara Maria Arnal i Marcel Bagés, o el fenomen de Rosalía entre d’altres, a la segona es va consolidar el festival com un espai destinat per a les altres músiques transportant-nos al món de Dorian Wood, Pony Bravo o Anari i la darrera ens va acostar a la cruesa de les propostes més vibrants del panorama de les músiques indispensables, amb Enric Montefusco, Niña Coyote,  Chico Tornado i 121 Db. 

Ara, Pops Marítims s’endinsa en les produccions culturals a les perifèries de l’Estat, un cartell amb procedències e influències diverses, que es nodreixen a parts iguals dels  folklores i la contemporaneïtat.

Podrem gaudir d’artistes com Cala Vento. La seua originalitat no resideix només en la seua formació en duet de guitarra, bateria i veu que, de vegades pot sonar com una rabiosa banda de cinc membres i, d’altres, com un cantautor intimista a peu de carrer. També els fa únics la seua sinceritat, senzillesa i, especialment, la seua connexió amb un món que sembla a punt de desaparèixer. Aquest dos amics de l’Empordà porten des de 2014 recorrent la península, EEUU i Mèxic, fent més de dos-cents concerts on es posa de manifest la seua connexió, que sovint acaba en catarsi multitudinària.

El talent animal i encisador de Soledad Vélez la converteix en una de les artistes més interesants del panorama musical actual. El 2016 va canviar el folk dels seus inicis, introduint sintetitzadors i ritmes electro. Després d’un àlbum homenatge a la seua paisana Violeta Parra, va retornar el 2018 amb Nuevas épocas, el seu primer disc íntegre en castellà interpretat amb sintetitzadors i teclats analògics. Amb aquest celebrat disc, no ha parat de tocar en sales, festivals i trobades culturals. De fet, el directe és la seua fortalesa i el seu torrent de veu és capaç de fer entrar en èxtasi tota la sala.

Sole Parody, cantant, compositora i ànima de Le Parody, barreja a les seues cançons el pop obscur, els folklores inventats i l’electrònica. Des dels seus inicis al 2011 ha estat reconeguda amb diversos guardons de la música independent i destacada per la premsa especialitzada de l’estat i Llatinoamèrica. El seu darrer treball Porvenir torna a conjugar l’electro i el pop, els ritmes tribals i el punk.

Futuro Terror presentaran el seu disc Sangre, on es fusionen la vocació i la cruesa elèctrica marca de la casa. Un àlbum en què les fronteres entre pop elèctric, garatge ultramelòdic, relat apocalíptic, post-punk lluminós i cançoner urgent es difuminen i es fonen entre si.

Amb una trajectòria tan breu com intensa, Egosex han aconseguit guanyar el premi Bala Perduda, actuar en festivals com el Primavera Sound o el Vida i arribar a ser teloners de la gira francesa de !!! (chk chk chk). Al Pops Marítims presentaran el que ells mateixos defineixen com trance jungle blues, una experimentació que els porta des del pop fins la música electrònica sense oblidar els arrels africans per a jugar amb temes com la espiritualitat, l’amor modern i la política . 

Iban Urizar, etnomusicòleg i multi instrumentista, forjat en multitud de projectes, és el responsable d’un dels projectes més emocionants dels darrers temps, Amorante, un d’eixos artistes disposats a traure de l’armari la tradició musical, sense prejudicis. Des d’Euskadi però amb aires flamencs i orientals, totes les músiques tenen cabuda al seu discurs suggeridor i ple de matisos.

Els valencians Nomembers ens presenten el seu particular estil que ens apropa sigil·losament al dream pop, amb textures i melodies delicades que es contraposen lletres feridores.  El seu primer LP, anomenat també Nomembers, és un projecte que parla de les pors i de com les representem en la mort. Un viatge entre l’obscuritat i la llum, mitjançant lletres i instrumentació que generen un univers propi.

També presenten el seu primer treball Sierra Leona,  una banda de rock valenciana liderada per Ainoa Cabanes, i que  conjuga una potent veu femenina, melodies que naixen de les entranyes, lletres amb forta càrrega emocional i una cuidada producció. 

Meritxell Neddermann va rebre les primeres influències de la música clàssica i del jazz al Conservatori de Barcelona i al Taller de Músics. Però va ser als EEUU on va començar a escriure la seva pròpia música i va començar a experimentar amb loops, pedals varis i vocòder, a part del piano i de la veu, creant un so propi que s’alimenta de diversos paisatges musicals, des de la música clàssica, el jazz o el indie. Enguany publica el seu àlbum de debut que es proclama com una de les propostes més originals i interessants actualment.

El Pops Marítims manté aquest 2020 les premisses ja anunciades en edicions anteriors: propostes qualificades i significatives en el context sociocultural, proximitat entre públic i artistes, i diversitat lingüística. Un cartell seleccionat amb cura per tal d’apropar, en la majoria dels casos per primera vegada a la ciutat, sonoritats diverses, expressades i exposades d’una manera poc habitual.  Es recerca una relació de proximitat amb la cultura, oferint una programació i un espai amable, familiar, amb activitats culturals, tallers, espais per menjar i preus assequibles.