Cocleque, el restaurant de moda del Cabanyal

Adrià, Victor i Doina han obert un xicotet restaurant en un carrer un poc amagat del Cabanyal, bé, si som puristes en la zona del Canyamelar. Un projecte de cuina personal, on la intenció primordial és sorprendre't amb el menjar. No és un lloc de floritures, no hi ha vaixelles luxoses, vins cars, ni focs artificials. És un lloc acollidor on compartir plats diferents, que el boca-orella ha convertit en el restaurant de moda del barri, eixe que està en l’agenda de tots els "foodies" de la ciutat. Després de tastar la proposta de Cocleque quedem amb Adrià, alma mater del projecte, per a conéixer més a fons la seua cuina.

El nom

Cocleque és una onomatopeia, un nom que va eixir de les partides al Pang a les quals es viciaven Victor i Adrià de menuts, dos cosins -ara també socis- molt units. “Quan moria Pang feia un so que nosaltres el reproduíem com Cocleque. Era el nom del grup de whatsapp on ens imaginàvem que obriríem un restaurant junts algun dia. Quan ha arribat el moment, ens hem quedat amb ell perquè és un nom amb història i resumix la nostra filosofia. Volen tornar a la infància, divertir-nos, ser únics, per això hi ha fotos nostres de quan érem menuts pel local… volíem un lloc que ens represente”.

La proposta

“És la cuina d’Adrià”, eixa és la premissa, una cuina que condensa l’experiència gastronòmica d’Adrià Inglés. Un ingredient suís per a l’ensaladilla russa que fa que eixa ensaladilla siga única; un plat inspirat en la cuina de The White Rabbit -un dels millors restaurants del món-, i alguna idea agafada del que feia en els restaurants on ha treballat. “Són idees que he anat sumant de viatges, experiències i de reposar que he cuinat, en resum: el que a mi m'agrada fer. Una cuina d'autor perquè és la meua cuina, i és diferent, busque que siga la cuina d'Adri”. Per a definir com és eixa cuina, millor tastar-la, tot i que ell té clar el concepte. “A mi m'agrada jugar amb llepolies i sabors de la infància. Com un gelat de Dràcula que et tacarà la llengua i on use caramels Dràcula i el resultat és com menjar-te un polo de Dràcula. Eixe encara no està a la carta perquè els plats aniran canviant però el concepte no. De fet, també posaré en la carta algun plat que et recorde a snacks de l’estil de la Pandilla Drakis, vull jugar i divertir-me”.

El camí

Arribar a obrir un restaurant no resulta fàcil, de fet, ja han hagut de fer dos canvis en el personal de sala. Però Adrià ve d’estar quatre anys en El Observatorio fent de tot i ha passat per cuines tan exigents com la del Poblet. També ha cuinat als Estats Units i sempre havia somiat amb obrir el seu restaurant, com han fet alguns dels seus companys d’escola de cuina: Chemo de Napicol, Manu Yarza i Javier Linares de Mundua, als quals ell admira. El seu cosí Victor i la seua parella Doina, ajudant-lo amb la part financera i de màrqueting, li han donat l’impuls necessari per a llançar-ce a l’aventura. “Ens enamorarem d’este local i després d’un parell d’anys amb la idea al cap ens hem llançat. Si no haguera sigut una oportunitat com esta no hauria deixat El Observatorio, on estava molt a gust”. Ara bé, té clar que vol conciliar des del principi: “obrirem de dimecres a dissabte, quatre dies matí i nit, i després lliurarem tres dies”.

Els plats

Un dels favorits del públic són els Dumplings de sépia amb all i pebre, una combinació guanyadora. També els alls tendres amb salsa romesco “pensant en els calçots, però amb una tempura asiàtica i usant un producte local”. Ens recorda lleugerament al bimi d'Anyora, que està molt a prop de Cocleque. Amb la triperia a la gent li costa més “tenim un plat de callos, homenatge al meu cosí Víctor que és de Madrid, que no se sol trobar per ahí. Quan el canviem faré un plat de caragols i crec que mai faltaran les lleteroles”. De fet, les lleteroles fregides picants amb carabassa i cacauets resumix molt bé la seua proposta. Un plat amb un producte local de temporada, arrebossat i cuinat a l’estil xinés, tocs picants com a contrapunt i el cruixent dels cacauets. Tot i que no t’encisen les lleteroles, és un “must” que cal tastar. “Quan canvie el plat les faré amb una salsa teriyaki, que també queden genials”, comenta un Adrià que ja va pensant en els futures preparacions de Cocleque. Per cert, en les postres, a banda d’un iogurt i violeta d’inspiració “dacostiana”, hi ha una tortada coreana molt original.

El producte

Una premissa bàsica de Cocleque és tindre una carta curta, “millor poquet i ben pensat que la bíblia en vers”, on sempre hi haja dos plats vegetarians i un altre adaptable, i que vaja canviant amb la temporada. A més han apostat per proveïdors del barri com Foc, que els suministra un café d’origen que ells preparen amb cafetera italiana. “Tenim també l'honor de treballar amb Carmeleta, Foc i Arat natura. Estic orgullós que ells vulguen treballar amb mi perquè crec en els seus projectes i la seua filosofia”. Per al pa Adrià ens fa una confessió “Estava obsessionat amb el pa d'Ardacho i treballe amb el mateix forn”, i molt prompte oferiran hidromel Odín. “És també un projecte que va nàixer en Patraix i vull fer maridatge de les postres i l'hidromel”.

La rebuda i el futur

“Ha sigut molt millor del que esperàvem”, admet un Adrià que mostra una felicitat continguda per la gran acollida de la seua proposta. “Només obrir va donar-nos un Tope de Ok el Tipo que nunca cena en casa, i ens va aclaparar un poc. Volem donar un bon servici i preferim donar sopar a 25 clients una nit i que estiguen a gust en compte de 40, i alguna nit se n'ha anat de mare la cosa i hem hagut de capar les reserves”. Ara bé, també vol matisar “no som el lloc de moda, som un lloc diferent”. En un futur potser trobem un poc més d’atreviment, “m’he tallat un poc perquè normalment jo busque sabors més intensos, més àcids i pujats de sabor… a poc a poc seré més punki, però de moment busque l’equilibri” com ha trobat en eixe plat d'anguila i stracciatella. Este estiu té previst viatjar a Romania, “d’allí és la meua parella i vull agafar idees per a algun plat nou”, perquè Adrià té eixa il·lusió. La de crear, innovar, fer una cuina divertida i distinta, sorprendre i no avorrir-se mai. De moment la cosa funciona, i amb el temps segur que creix per a passar d’un lloc de moda, a un lloc indispensable.