VALÈNCIA. Hi ha un nou concepte de moda, és el “postureo”, que ve a ser aparentar felicitat i
Cal distingir el que és el “postureo” del fardar més clàssic. Si un amic es compra un Ferrari i l’ensenya als col·legues, està fardant. Si un altre amic duu dos ampolles de Vega Sicilia el diumenge a la paella, està fardant. En canvi, l’amic presumit que puja al Ferrari, es fa un selfie amb morritos i comenta en Instagram “Pegant una rodaeta amb un Ferrari, la millor manera de començar un dissabte”, aleshores està fent un “postureo” de 10 en l’escala de Paris Hilton.
Una vegada analitzat el concepte, passe a enumerar els principals focus de “postureo” valencià:
Que ens agrada fartar és una obvietat, però moltes voltes estem més pendents de fer la foto que de degustar el plat. Picaetes, torraes, esmorzars i altres activitats culinàries són compartides constantment a les xarxes. Però la reina del “postureo” gastronòmic valencià és la paella. Si vols presumir, cal que el diumenge puges una foto de la paella ja en taula. Potser la paella ha eixit pastosa, però és igual, el més important és generar enveja entre els teus contactes. Per això, si de fons apareix la mar, el “postureo” és doble. Una altra qüestió important són els hashtags, com més millor, i han d’acompanyar la paella alguns com: #paelleta #patint #foodporn #Deliciós #BonaVida #Socarraet #MelDeRomer #Meravellosa #Tradició.
El “postureo” ha canviat inclús la manera de servir els plats als restaurants. Ara es mira molt la vaixella, la presentació, la llum... perquè per a molts és més important la foto que el sabor. De fet, jo estic convençut que no falta molt perquè algun geni del màrqueting comence a proposar els filtres d’Instagram que millor li van a cada plat:
-Arròs negre - (Es recomana el filtre Sierra)
-Arròs a banda – (Millor amb el filtre Rise)
Als valencians ens encisa parlar del nostre oratge, ens agrada fardar de les bonances de la nostra climatologia, i a les xarxes socials no podíem ser menys. L’escenari preferit per a aparentar és la platja. Així que des que comença el bon oratge inundem Facebook, Twitter i els WhatsApp amb fotos dels nostres peus en l’arena i selfies amb la mar de fons. Si en la mateixa foto podem aparéixer nosaltres (però sense els mitxelins), les ones de fons i una cerveseta en la mà, el “postureo” és complet. De fet, passes tant de temps buscant la perspectiva ideal per a fer la foto, que quan vols beure la cervesa ja està recalfà i sembla pixum. No passa res, són 3 euros ben invertits si has aconseguit despertar l’enveja dels teus companys d’oficina.
Tots tenim algun amic a qui sempre li ha agradat fer esport. Eixe amic no fa “postureo”, és esportista i punt. En canvi, els neòfits en això d’estar en forma intentaran per tots els mitjans que la gent sàpiga dels seus reptes. El més bàsic són fotos amb les sabates noves etiquetades com “Les meues companyes de batalla”. Un poc més elaborat està compartir cada dia al Facebook el teu recorregut, i comentar “millorant els meus temps”. I el nivell pro és acudir a la Spartan Race i pujar fotos de cada obstacle, com més fang millor per a la foto, i definir la cursa com “He guanyat la guerra contra l’adversitat, he superat la por i els enemics”. Perquè en la lògica del “postureo”, com més èpic sigues, més bon esportista aparentes ser.
Si a més fas esports nous com el crossfit o el paddle surf, els teus followers sabran que estàs a l’última i aparentaràs ser el més modern dels teus amics. Ara bé, els esportistes de “postureo” no ixen al carrer quan plou o fa fred, ells només fan esport si poden fer una bona foto que ho demostre.
Criar és tota una aventura, i per als més presumits és també una oportunitat de fardar. Tots tenim en ment eixos pares que pugen fotos de tota la família impol·luta, amb la xiqueta plena de llaços, tots rient i superfeliços. Semblen la família perfecta de portes cap a fora, i tu que no tens temps de res, penses “com ho faran?”. Ja vos dic jo que tenen la mateixa falta de son i els mateixos maldecaps que qualsevol altra família, però ells aparenten igual que els Beckham o els Brangelina (Brad Pitt i Angelina Jolie).
Si no tens fills amb els quals demostrar que eres el millor pare/mare del món, sempre pots presumir de nebots #SuperTia. I en el cas de no tindre’n, l’alternativa és la mascota. Fotos de gossets, gatets, furons o canaris acompanyades de hashtags com #BestFriend #Germans #MillorAmic #Preciós #MelMenge #AmorDeMare
Ens agrada viatjar, però quasi ens agrada més pujar fotos del viatge. No es pot desaprofitar cap ocasió per a presumir, i els viatges són una de les activitats que més enveges desperten. No hi ha major drama que anar a vore el Coliseu o les piràmides i quedar-se sense bateria al mòbil. És per això que molts viatgers estan més pendents de trobar wifi que de recórrer la ciutat.
Igual estàs patint més que els anacoretes, estàs baldat, t’ha pegat mal el dinar exòtic i les habitacions de l’hotel són una ruïna. Però això cal obviar-ho i pujar fotos súper-mega-guays en les quals semble que és impossible estar més feliç que tu.
L’exemple màxim de “postureo” el trobem als festivals de música, on hi ha gent més preocupada pel seu outfit que per la música. Als Estats Units el festival de Coachella és la meca del “postureo” mundial, on actors, models, esportistes i artistes en general aprofiten per lluir bronzejat i complements. A Espanya també passa, especialment amb el Primavera Sound, on vorem com hi ha gent que només coneix una cançó de Radiohead fardant d’estar “Donant-ho tot”, “Flipant-ho amb els més grans” o “Vivint el millor concert de la història”.
Com heu comprovat, a l’hora de donar-se aires, alçar la cresta i fer-se l’interessant, els valencians tenim un vast repertori. Tant que alguns inclús fardem d’#EscriureEnCulturPlaza #BestWebEver #ATopeDeLikes #CompartixAmbAmor #LoveMyFollowers #M’haQuedatAseat.
La marca de zapatillas también presentará ropa y un corner dedicado a pádel con descuentos de hasta el 70%
