El Baret de Roca-Cúper no té clients, té incondicionals

"Posa alguna cosa mala a l'article, perquè no vinga més gent!", "no publiques res que s'omplirà d'esmorzadors!", "digues que està tot fatal que si no no tindrem lloc!", frases repetides de taula en taula, tots la pronuncien amb una mateixa por: quedar-se sense lloc al Baret per a esmorzar. Ho diuen tots amb eixe punt faltonet i punxa tan valencià, són tots clients de l'Horta, uns venen de Meliana, altres de Foios, també d'Alboraia i de Tavernes Blanques, i curiosament tots tornen. És divendres de matí, i una taula de 20 comensals arriba a les 9:00 h en punt, només obrin, no fallen mai. Són un grup excursionista de Foios que ens recomana tastar la titaina amb un ou fregit al moment, o amb un parell de llonganisses. Un membre del grup es demana al plat abadejo, ceba "al vol" i un poc de titaina, no vol menjar tant de pa. També hi ha qui demana xivitos, o carn de cavall amb allets tendres i creïlles. Després dels vint comensals tots demanen cremaet "menys jo, que demane un bombó", afirma un dels excursionistes.

Els esmorzars allí són de 9 a 11, que després cal preparar la cuina per als dinars. Així que de bon matí ja esperen els primers clients per agafar taula en la terrassa, i a les 9:15 ja està tot ple. Per això, i per l'excepcionalitat del producte: "es nota que Ramón és un sibarita, i tot ho porta bo" afirma Vicent, un client habitual, i Ramón Peris confirma "la veritat és que sí, un poc sí". Francesc ens diu que ens fixem en la vaixella, "és bona, està tot ben presentat, crida l'atenció respecte d'altres bars d'esmorzar". Emília per la seua banda està enamorada del pa, "no hi ha millor pa que este", mentre que Jorge, altre dels senderistes de Foios, ens diu que "el cremaet és perfecte". Podem assegurar, sense cap classe de dubte, que els clients del Baret no són només clients, són tifosi. Ramón n'és conscient, té una clientela molt fidel així que li demanem alguns dels secrets de l'èxit del Baret. Perquè allí, de dimecres a diumenge, cuinen més de 100 esmorzars diaris en una pedania de 200 habitants on hi ha quatre restaurants de primer nivell. I que a més es porten bé entre ells "som complementaris", afirma Ramón.

En la cuina Carmen Navarro no para cap segon, ella i el seu marit es quedaren el negoci en 2010 i és, fonamentalment, un negoci familiar, de fet viuen en Cúiper, a 200 metres del bar. El seu fill Sergio Peris està també tirant una maneta amb les paelles i menús de migdia mentre "està mirant alternatives" després de passar una llarga temporada de cap de cuina a Cala Clemens de Xàbia. Estarem atents al futur d'este jove xef. La tia Juani s'encarrega de les postres, José, el cambrer, és cosí de Ramón, i Yasmina - una de les cambreres més simpàtiques de tota l'Horta -, també és quasi família. Tal volta eixe és un dels secrets del Baret, funciona tot ràpid, bé, amb alegria i tot queda en casa. Però hi ha més detalls que fan d'este esmorzar un esmorzar excepcional, com el pa. El Forn Avinguda José Ballester de Meliana no sé com farà el panettone o els pastissets de moniato, però el pa el fa impecable. Igual no per a menjar formatges, però per a esmorzar és lleugerament cruixent per fora, amb bona molla per a absorbir la titaina, més bé aplanat i no redó per a facilitar el mos i amb sabor a pa, no de farina ni de rent, de pa.

Bé, pa perfecte, cuina ràpida i experimentada, ambient familiar, cambrers simpàtics, lloc per a aparcar, obrin els diumenges i el secret més fàcil d'endevinar, tot són productes de proximitat. "La carn li la comprem a Quique Farinós de la Carnisseria d'Adelaida de Meliana, les verdures són totes de l'horta..." i tal volta l'única cosa que no és de prop és l'abadejo, "gastem el de tota la vida, el dessalat, que queda molt més tendre". Mentre parlem ens saluda un perol de titaina, una preparació marinera que casa a la perfecció tant amb l'abadejo, com amb la carn "sempre la fem al moment" o amb un parell d'ous fregits. És un dels productes estrella que els clients combinen amb quasi tot "en fem entre 10 i 15 quilos al dia" reconeix un Ramón Peris al qual no se li escapa res del que passa al seu negoci. Perquè allí l'esmorzar és tradicional, res de salses estranyes, al Baret és més fàcil trobar sang i ceba que tabasco. De nou s'apropa Fernando, un client habitual, abans d'acomiadar-se ens demana de nou que no diguem res del Baret "posa que els cacaus estan revinguts". De fet, amb tot el que hem menjat, no ens hem fixat en el gasto. Cacaus de collaret, olives partides i uns vitets, més canònic impossible.

Dos senyores, les dos anomenades Amparo, mengen un entrepà de sèpia amb ceba "venim tots els divendres... i algun dimecres també". Una sèpia tallada ben fina i la ceba en eixe punt on està meloseta però no del tot blaneta, "al vol" que diuen allí. Felip es demana sempre calamars amb pimentó fregit, però hui ha volgut tastar la titaina. En la taula dels ciclistes hi ha qui s'ha demanat mig i mig, per a tastar-ho tot, mentre que els seus companys han volgut carn de cavall "un dels llocs on millor la fan" afirmen convençuts. Lleteroles ja no queden a les 9:30 del matí "són difícils de trobar i s'acaben de seguida!" confirma Ramón. La terrassa sempre plena, fins les 11:00 o 11:30 que ja tanquen la cuina per dedicar-se als dinars. "Hi ha volta que tripliquen les taules" confirmen uns parroquians sense pressa per marxar. L'abadejo i la titaina per a esmorzar són tot un hit, al plat, que justifica la visita al Baret. Un d'eixos tresors de l'Horta, on la gent somriu al voltant d'un esmorzar de productes honestos. Perquè qui esmorza és més feliç, i a llocs com el Baret, és molt difícil no ser-ho.