El cicle de pel·lícules 'Goya d'autor' finalitza a la Sala SGAE

VALÈNCIA. El cicle de cinema Goya d'autor de la Fundació SGAE s'acomiada aquesta setmana amb la projecció de dues pel·lícules capitals del cinema espanyol de les últimes dècades: La vida secreta de las palabras (2005), d'Isabel Coixet (el dimarts 9 de juliol), i Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013), de David Trueba (dijous 11 de juliol). Serà a les 18 hores, a la Sala SGAE Centre Cultural de València i l'entrada és gratuïta.

El programa de la mostra Goya d'autor ha sigut confeccionat per quatre crítics i especialistes cinematogràfics valencians que, a proposta de la Fundació SGAE, van triar les seues respectives pel·lícules favorites guardonades en els Premis Goya. D'aquesta manera es va dissenyar un cartell que, segons el parer de Ramón Alfonso (escriptor, crític i historiador cinematogràfic, a més de coordinador del cicle Goya d'autor), suposa “una mena de notable síntesi de part de la complexa crònica del cinema realitzat a Espanya des de finals dels anys 80 i, a la vegada, un intent de destra recapitulació de la memòria dels Goya”.

Desenvolupat pel Consell Territorial de la SGAE de la Comunitat Valenciana, el cicle Goya d'autor es va obrir la setmana passada amb les pel·lícules Asignatura aprobada (1987), de José Luis Garci (seleccionada pel guionista, escriptor i historiador Joaquín Vallet), i El sueño del mono loco (1989), de Fernando Trueba (triada per l'esmentat Ramón Alfonso). El llargmetratge La vida secreta de las palabras, que es podrà disfrutar el 9 de juliol, és una proposta d’Alexia Guillot (productora en festivals com La Cabina i Humans Fest, i codirectora i coautora del podcast de cinema Las entendidas, en Plaza Radio). Finalment, Vivir es fácil con los ojos cerrados, títol triat per Laura Pérez (adjunta a la direcció, crítica i redactora de Cartelera Turia, guionista i realitzadora, i creadora del festival Requena y… Acción!), tancarà el cicle el dijous 11 de juliol.

'La vida secreta de las palabras'

Escrita i dirigida per la cineasta catalana Isabel Coixet, La vida secreta de las palabras va comptar en el seu repartiment amb figures d'altura com Sarah Polley, Tim Robbins i Javier Cámara. La pel·lícula narra l'arribada d'una solitària i misteriosa dona a una plataforma petrolífera en la qual ha ocorregut un accident. Ha de cuidar un home que s'ha quedat temporalment cec. Entre ells anirà creixent una estranya intimitat, un vincle ple de secrets, veritats, mentides, humor i dolor del qual cap dels dos n’eixirà indemne i que canviarà per sempre les seues vides. La vida secreta de las palabras és, en definitiva, una història sobre el poder de l'amor fins i tot en les més terribles circumstàncies. Es projectará el 9 de juliol.

Nominada en cinc categories dels Goya, La vida secreta de las palabras va collir quatre estatuetes en la gala dels 20ns Premis Goya, en 2006: Millor pel·lícula, Direcció, Direcció de producció (Esther García) i Guió original. Coixet, a més, es va convertir en la tercera dona que va guanyar el Goya a la Millor direcció, després de Pilar Miró (per El perro del hortelano) i Icíar Bollaín (Te doy mis ojos). Els Premis Sant Jordi i Fotogramas de Plata, d'altra banda, la van reconéixer com la Millor pel·lícula espanyola de la temporada, i el Cercle d'Escriptors Cinematogràfics la va distingir amb els premis a la Millor pel·lícula, Direcció, Fotografia (Jean-Claude Larrieu) i Guió original.

“Durant molts anys, Isabel Coixet va ser el meu únic referent de dona cineasta a Espanya. Una dona amb un llenguatge cinematogràfic molt personal i fàcilment reconeixible en les seues primeres cintes (Mi vida sin mí i Cosas que nunca te dije), si bé pareix que la seua maduresa com a directora l’ha portada per altres camins narrativament menys poètics. Quan vaig veure La vida secreta de las palabras vaig pensar que no havia vist mai al cinema parlar així de les emocions, d'una manera tan continguda, de la soledat i de com de bell pot ser a vegades representar la tristesa en pantalla”, comenta l'especialista Alexia Guillot. “Hui dia, Coixet és una de les veus més influents sobre la igualtat en la indústria cinematogràfica i una directora reconeguda internacionalment”, conclou.

'Vivir es fácil con los ojos cerrados'

A partir de la història real d'un professor madrileny que ensenyava anglés als seus alumnes amb les cançons de The Beatles, David Trueba va escriure i va dirigir Vivir es fácil con los ojos cerrados. Protagonitzada per Javier Cámara, Natalia de Molina i Francesc Colomer, la pel·lícula conta el viatge que el mestre va emprendre en 1966 a Almeria per a intentar conéixer el seu ídol John Lennon, que es trobava allí rodant una pel·lícula. Al trajecte se sumaran, a més, dos joves que s'han fugat de casa. “Partint de l'extraordinària història d'aquell professor que adorava els Beatles a l'Espanya dels 60, va nàixer una pel·lícula xicoteta i gran alhora; una pel·lícula plena de nostàlgia embolicada en una societat que demanava a crits un canvi, i amb alguna que altra aventura entre un senyor i dos adolescents que fugen de moltes coses en un vell Seat 850”, apunta la periodista Laura Pérez.

El llargmetratge va guanyar sis dels set premis als quals optava en la 28a edició dels Goya, en 2014: Millor pel·lícula, Direcció, Guió original, Música original (Pat Metheny), Actor protagonista(Javier Cámara) i Actriu protagonista (Natalia de Molina). A més, el Cercle d'Escriptors Cinematogràfics li va atorgar els premis a la Millor pel·lícula, Guió original i Actriu revelació de la temporada.

“Guanyar un Goya ha de ser una experiència molt gratificant. Guanyar-ne sis, una fantasia feta realitat. Sobretot, per a un etern nominat com era David Trueba, un cineasta que es caracteritza per la seua senzillesa i independència autoral. Després de la multipremiada Vivir es fácil con los ojos cerrados, Trueba ha continuat dirigint films de baix pressupost i segurament per això manté el seu segell d'identitat intacte en quasi tot el que fa”, segons Perez.