El grup de folk cèltic Lochlainn actua a la Sala SGAE 

VALÈNCIA. En el marc del cicle de concerts Indrets Sonors, que enguany celebra la setena convocatòria, el veterà grup de folk Lochlainn es presentarà en directe a la Sala SGAE Centre Cultural de València. La cita és aquest divendres, dia 31 de maig, a les 19 hores, i servirà de tancament a la gira promocional del seu últim disc, Fisher Street. L'entrada és gratuïta.

El programa de concerts Indrets Sonors és un projecte de la Fundació SGAE, desenvolupat a través del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana i concebut amb la finalitat de promoure i donar suport als autors i intèrprets que amb el seu talent i creativitat contribueixen a dinamitzar la nostra actual escena musical.

El calendari de concerts d’Indrets Sonors es va obrir el passat 17 de maig amb l'actuació de Xiomara Abello i, després de la sessió de Lochlainn, prosseguirà al llarg dels pròxims mesos amb les actuacions d'Eva Olivencia & Túmbate Jazz (7 juny), Mailers (28 juny), Jonathan Pocoví (20 setembre), Pleasant Dreams (4 octubre), Pablo Casal Group (25 octubre), AA Mama (8 novembre), Ales Cesarini 4et (29 novembre) i, finalment, Pau Viguer Trio (13 desembre).

Camí de les arrels

Integrat per Vicente Portolés (violí), Javier Ibáñez (baix acústic i bouzouki), Jorge García (whistles, veus i percussions) i Jose Redondo (veu, guitarra, flauta, whistle i percussió), el grup valencià Lochlainn porta més de quinze anys passejant pels escenaris la seua proposta de folk d'arrels cèltiques. El seu repertori inclou tant composicions originals com peces tradicionals amanides amb el personal estil i referències personals dels músics.

Lochlainn va debutar discogràficament en 2010 amb Dim light. Va seguir, en 2014, l'àlbum Cailleach’s plaid, que el propi quartet va definir com un treball “pròxim, sincer i directe, que recull melodies i cançons que traslladen l'oient a les Terres Altes d'Escòcia”.

Amb el seu últim treball, Fisher Street, que va veure la llum en 2017, el grup va buscar inspiració en la costa oest d'Irlanda per a rendir tribut a les seues gents i mostrar com aqueixa tradició musical es viu i se celebra en les xicotetes poblacions rurals.

A propòsit de Fisher Street, precisament, la banda va publicar en el seu web oficial el següent text: “Entre les tanques de pedra que es dibuixen sobre el verd indomable, brolla inadvertit un xicotet camí. Avança tímid cap a les primeres cases disperses del poble, creixent en fermesa, en història, en arrels, fins a aconseguir finalment el riu. Però en creuar el pont de pedra ja no és un camí. És l'escenari pacient i benèvol de vides i gents, de costums, d'històries, de música. Avança tranquil pujol amunt, cap al sol ponent, i després vessant avall, cap a la costa, cap a l'oceà invencible i etern. Però ja no és un camí. Va deixar de ser-ho fa segles, en realitat. És Fisher Street, és Doolin, és Co. Clare, és Éire”.