VALÈNCIA. El fet que el #PaellaEmoji haja aconseguit un lloc al llenguatge més universal del segle XXI no és només un èxit, és una demostració del poder del “comboi” valencià. Diuen que és la primera vegada que una petició “popular” aconseguix fer-se un lloc entre els emojis, i a més ho fa amb la recepta original valenciana, res de barrejar gambes i pollastre.
Arran de l’èxit que ha tingut la iniciativa, altres empreses estan intentant clavar els seus emojis al teu smartphone. És el cas de Durex, que està llançant la campanya #CondomEmoji per tal que el condó també forme part dels emojis. Pepsi també ha llançat una línia d’emojis propis als seus envasos, i el llenguatge d’Unicode ha vist com ara marques com Domino’s, Coca Cola o Chevrolet també l’utilitzaven a les seues campanyes promocionals.
El paella emoji entra al mateix temps que el #TacoEmoji, que en este cas tenia el recolzament de Taco Bell, en una campanya per Internet que ha aconseguit incloure el #TacoEmoji també en la pròxima actualització. La seua petició en Change va rebre 33.000 firmes, i s’han mogut després molt bé per difondre el seu èxit dins dels seus restaurants.
Açò demostra que la petició popular té efecte, i que si s’ha fet dos vegades, es pot fer una tercera. Així que no ens hem de conformar amb un paella emoji, cal demandar altres emojis valencians que ens ajuden amb la nostra comunicació diària. Els espanyols som els europeus que més WhatsApp utilitzem i estem en el pòdium mundial de països amb ús d’esta aplicació de missatgeria instantània. Com és de baes, la fem jaç, així que com demanar també és de baes, i ja ho hem aconseguit una vegada, continuarem demanant emojis.
Per començar podríem demanar el #EsmorzarEmoji, amb un bon entrepà que, acompanyat per uns cacaus i unes olives, ens ajude a iniciar bé el dia. Si eixe entrepà és un blanc i negre amb creïlles i allioli, en el mateix dibuix tens el “EmbotitEmoji” i el “TorràEmoji”. Perquè unes graelles, o una selecció de llonganisses, xoricets i botifarres també serien molt ben rebudes entre els valencians, però són difícil de “vendre” als japonesos i americans.
Dins de la gastronomia, que dóna per molt, també haurien d’afegir l’orxata amb fartó emoji, un #XufaEmoji. No crec que africans, asiàtics o australians sàpiguen molt sobre la nostra orxateta valenciana, però seria una gran oportunitat per a difondre esta beguda tan deliciosa. Com també podem reivindicar el #MistelaEmoji o la “#CassallaEmoji”, encara que en este cas cadascú té una cassalla favorita i estaríem més temps discutint el disseny de l’ampolla que promocionat la cassalla. Això sí, l’emoji que tindria més opcions de tots els gastronòmics és el #AllioliEmoji, una salsa internacional que a més té com a imatge un morter, una ferramenta que a cada país l’associarien amb una preparació diferent i, per tant, no tindria problemes per a entrar a formar part del llenguatge més universal.
Més enllà de la gastronomia, hauríem de reclamar un emoji del nostre vestit regional: un #FalleraEmoji que competisca amb el de la flamenca. I parlant de festes, no hi ha festa o celebració valenciana que no tinga una traca, el #TracaEmoji seria magnífic, i si no saben massa bé com dissenyar-ho que parlen amb algun Caballer, que en són una caterva i algú els podrà ajudar. En tot cas, i pensant-ho bé, quasi millor que tota la traca, podríem buscar una solució amb un masclet, que en italià s’anomena “carta bomba”, i que podríem promocionar amb el nom de #PEIMemoji.
Foto masclet (il·lustració de Raúl Salazar per a la portada del llibre De Categoria)
Ara algú estarà pensant que estic demanant massa, i jo crec que estic fent curt. Perquè no he demanat encara un #PilotariEmoji, per al nostre esport autòcton; un #SamarucEmoji que forme part de la fauna i flora; un #TramussosEmoji i un #CremaetEmoji per a rematar la nostra cultura de l’esmorzar; un #FigatellEmoji per a competir amb les hamburgueses; un #BabalàEmoji amb el gosset en primer pla; un #TorresdeQuartEmoji amb els forats de les canonades inclosos; un #FilàMoraEmoji amb el capità moro davant pagant-ho tot; un #PaquitoelXocolateroEmoji amb quatre amigatxos abraçats alçant la cama; un #TabaletiDolçainaEmoji entonant el “Ramonet si vas a l’hort”; o fins i tot un #CalatravaEmoji amb sobrecosts milionaris a l’hora de dissenyar-lo i molt de trencadís blanc.
Són moltes peticions i cal muntar moltes campanyes, però a comboiar-nos no ens guanya ningú, i som capaços d’açò i molt més, ara falta que ens ho creguem i reivindiquem altres coses més importants com: el corredor mediterrani, un finançament just, tindre una radiotelevisió pública en valencià, que l’autopista del mediterrani deixe de ser la més cara d’Europa o la discriminació que patim de les inversions estatals. Perquè si no ho demanem és difícil que ningú no ens regale res, com se sol dir :“qui no plora no mama”.
Amb els emojis ha passat igual, fins que no hem donat la tabarra, no han aprovat el paella emoji, i ho han fet com volíem, amb la recepta original i no un “Arroz con cosas”. De fet, en esta nova actualització hi ha altres emojis que es poden considerar prou valencians i que entren a formar part de la llista. Com la rata penada, el collverd, els cacauets (imaginem-nos que són de collaret), la gamba (podria ser de Dénia o Castelló), el carro de comprar (del Consum), els malabars (tan presents als semàfors) o l’esgrima, que és l’únic esport olímpic d’origen espanyol. Veieu, qui no es conforma és perquè no vol.
Ja hem sigut testimonis en altres ocasions que moviments com #SalvemPelayo, el divertit #NadarAmbMelons o #ElValenciaSiempreSeLevanta han sigut tendència i han mobilitzat la població. Mobilitzar-nos potser semble difícil si tenim en compte l’etiqueta de “meninfots” que ens han col·locat durant dècades. Però la consciència valenciana està agafant cada vegada més força, el sentiment de pertànyer a “la terreta” aflora cada dia més en nosaltres els valencians, que a més estem traient a poc a poc el nostre orgull a la llum. Campanyes com el #PaellaEmoji són només un exemple, ja que ningú haguera acceptat un “paellicidio”. I eixa és l’actitud que hem de buscar tindre en altres àmbits, igual que no permetem que ens cuinen paelles amb xoriç i pésols, tampoc hauríem de permetre que ens prenguen el pèl en qüestions molt més importants.
