Horno Goya, torrijas molt especials

Tots tenim al cap la recepta clàssica, que s'enceta amb pa un poc duret que tinga molta molla, llet aromatitzada amb canella i llima, ou per arrebossar, bona cosa d'oli en la paella i, després a fregir fins que agafa color: sucre a boquera. En canvi, al Horno Goya fan una versió més lleugera i sucosa, sense ou i sense oli, acabada de cuinar al forn de llenya, que fa les delícies del barri. Una manera diferent d'oferir un dels dolços més famosos i coneguts d'estes festes, les llesques d'ou o torrijas, que contràriament al que pot semblar, queden molt sucosetes cuinades d'esta manera. Però no és l'única novetat o producte diferent que oferixen al forn. Antonio i Elisa han començat a introduir un fum d'innovacions des que fa poc més de quatre anys es quedaren amb el negoci familiar. "Els meus pares Paco i Elisa compraren el forn l'any 1983, jo m'he criat ací i el meu marit, Antonio, va vindre a treballar al forn ja fa nou anys. Així que quan els meus pares es jubilaren decidírem quedar-nos el negoci", ens comenta Elisa, que fa uns anys va contar la seua història de superació en un llibre.

Ens criden l'atenció les coques individuals, "abans les féiem redonetes, ara hem introduït nous sabors i les fem més allargades". Al seu costat tres safates plenes d'entrepans, que quan arriba l'hora d'esmorzar, volen. Belén, la simpàtica dependenta, ens comenta que tenen molt d'èxit "en farem uns 60 cada dia, i els de tortilla agraden a muntó". Unes truites de creïlla que cuinen allí mateix, ja que Eva s'encarrega de preparar les paelles, plats de cullera, guisats i altres arrossos per a portar a casa que arriben a partir de migdia a l'aparador. Ara bé, ací estem per a parlar del forn i no podem oblidar-nos del pa. De fet, per a les llesques d'ou sense ou, utilitzen un pa especial més ample i amb molta més molla, com ens comenta Antonio. Ell, d'origen manxec, ens dona a tastar la llesqueta "com que no està fregida i no porta ou és molt més lleugera, torre el pa abans de banyar-lo en la llet aromatitzada i li pose un toc de Cointreau perquè tinga més sabor". La resta del pa tampoc és 100% tradicional perquè, a banda del pa d'aigua, de ségol, integral, brioix o panets de pepitos, en trobem alguns molt cridaners de sabors. Orenga, formatge, sobrassada i un pa d'oli extracruixent sorprenen a la vista: "Li pose un poc de mantega al pa perquè quede ben cruixent", reconeix Antonio que manté la mateixa massa mare des que es quedaren el forn.

Es nota que Elisa i Antonio tenen passió pel seu negoci, el qual esperen reformar pròximament per a tindre més espai per a totes les seues preparacions. Algunes com el Goyicao molt xocolatats, altres com les tortillas, un dolç allargat típic de Camporrobles, d'on és la família d'ella i que és ideal per al café. I entre eixes novetats, un parell que ens fan l'ullet, el cuerno de la ràdio, en homenatge a Ramón Palomar. I també les coques a l'estil de llanda de molts sabors com dolç de llet, i en format un poc més gran de l'individual. Ara bé, en el temps que estem allí, a banda de molts entrepans, els pastissets salats (empanadillas) també tenen molta eixida. Especialment un que s'ha convertit en l'estrella salada de la casa, el de carn picadeta. Una preparació molt saborosa i especiada que ens recorda les empanades argentines, però amb la qualitat del producte acabat de cuinar i la massa ben cruixent. 

Es nota també la mà dels dos forners, Fran i Jorge, que estan pastant pa des que tenien 15 i 16 anys, és a dir, amb més de trenta anys en l'ofici. Amb tanta experiència és normal que hagen guanyat uns quants premis dels que atorga el Gremi de Forners als millors pans tradicionals.