El tema dels souvenirs és una assignatura pendent dels valencians. Jo crec que és en general pel mal màrqueting que ens hem fet durant dècades, en les quals no hem sabut posar en valor ni protegir els nostres productes. Però ara en ple s. XXI les possibilitats d’internacionalitzar-se són enormes i la quantitat de turistes que visiten la nostra terra s’ha multiplicat. Fa poc coneixíem que l’aeroport de València superava els 5 milions de viatgers, el de Castelló ja està funcionant i el de l’Altet no para d’obrir noves rutes als països del nord.
Si anem a Mallorca, tornem amb una ensaïmada; de París, amb un clauer de la torre Eiffel; a Albacete, una navalla; de Munic, amb una gerra de cervesa i de les estacions de servici de l’autopista, amb uns Miguelitos de la Roda.
Però què s’enduen els turistes quan vénen de vacances a València?
No tenim només un producte típic i no posem paraetes de souvenirs a cada cantó, i les que hi ha tiren dels tòpics espanyols de la sevillana, el torero i la camiseta de Leo Messi. Ja que els turistes no poden endur-se la nostra llum ni el nostre clima, muntem una botiga de souvenirs valenciana, per tal que els visitants puguen endur-se un bon record de la visita a la nostra terra.
Per als turistes en cotxe
Estos poden dur més pes, poden carregar en el maleter un caixó de taronges i no han de passar controls d’aeroport. Les taronges serien una opció òbvia i vàlida, encara que cada vegada és més complicat trobar les clàssiques paraetes de taronges i melons als marges de les carreteres nacionals. Així que en la nostra botiga, taronges tot l’any, i per descomptat de les cooperatives de la nostra terra.
Kit de la paella. Ja el venen en una caixeta on trobes tot el necessari per a cuinar una “autèntica paella”: el caldero, el caldo amb carn i verdures, l’arròs i el colorant. No eixirà una paella perfecta, però prou millor que les que els servixen als seus països d’origen segur que està. I si són valents i han tingut un bon mestre paeller, poden comprar una paella de veritat, arròs DO València, pimentó, safrà i tots els condiments necessaris per a cuinar una paella a Frankfurt o a Moscou, què vos cou? L’all, així que no en poseu.
Caixa de mistela. La mistela és una beguda que agrada als locals i als turistes per igual. Si quan vas a Jaén te n'emportes oli o quan vas a Navarra compres patxaran, nosaltres hem d’internacionalitzar la mistela. Com la caixeta que rebia a sa casa mensualment Michael Schumacher. També hi ha aigua de València embotellada, i el “narancello”, un licor paregut al limoncello italià, però fet amb taronges, que també agrada prou als visitants.
Una caixa de masclets, però dels que es fan ací i no dels xinesos. Ja és un souvenir habitual en festes, i si convertim en costum que cada gol d’un equip de futbol se celebre amb un masclet, no en faríem prou per abastir tot el mercat anglés.
Per a turistes en avió
Ací tenim l’inconvenient del pes i de l’espai. Aleshores haurem de buscar regals més menuts. Per exemple, un tros de trencadís dels que caigueren del Palau de les Arts, que de la mateixa manera que els trossos del mur de Berlín, poden decorar estanteries polsegoses de tots els països nòrdics.
Un paquet de xufes. Si han tastat l’orxata, segur que voldran beure orxateta fresca a Copenhaguen. Com és ben fàcil de fer, acompanyada d’unes instruccions, poden endur-se saquets de a quilo i fer la seua pròpia orxata. Si a més volen acompanyar-la d’uns fartons per a sucar, millor que millor.
Un kit per a esmorzar. El nostre esmorzar és únic, i de la mateixa manera que els americans han exportat el brunch o les hamburgueses, nosaltres hem d’exportar la cultura de l’esmorzar. Per això cal preparar un kit que continga: tramussos, cacaus, envinagrats, un potet d’allioli i una llista amb les receptes dels millors entrepans que es fan als bars de la nostra terra.
Regals específics de cada gran ciutat
- Si els turistes visiten València, podrien comprar ninots fallers. La tecnologia permet fer ninotets preciosos de format menut, de persones, animals, vehicles o escenes completes. De la mateixa manera que les katiusques russes o els titelles de l’Índia, poden ser de molts colors i formes, i este sí que seria un record únic.
- Si els turistes visiten Castelló, podrien fer com a Roland Garrós o l'US Open. Allí venen les pilotes usades del torneig de tenis com a souvenir. En Castelló caldria fer el mateix amb les peretes de les Gaiates, en una caixeta transparent ben xula: “Pereta de la Gaiata Brancal de la Ciutat” i avant.
- Si els turistes visiten Alacant, han d’apostar per una pastilla de torró de Xixona o d’Alacant. Dur, blanet o el de crema cremada (yema). El dia que els xinesos tasten el nostre dolç més nadalenc, s’esgoten les reserves mundials d’ametles.
A la nostra botiga una cosa és segura, els productes serien tots de categoria. I la qüestió al remat és fomentar que els turistes compren productes valencians i afavorisquen la indústria local, i no s'enduguen només un bon bronzejat i quatre fotos en el mòbil. Només espere que no posem de moda com a souvenir els “cinturons”, que amb la gràcia que tenim, comencem a dir que els Gürtel (cinturons en alemany) són típics de la nostra terra i no, això sí que no.
