L'acte de filmar: la Filmoteca ecenta un cicle al voltant del cinema y la violència global

VALÈNCIA. La història del cinema ha enfrentat a este canl per a la narració a un repte gegant: parlar d'eixa violència (o no) més enllà de la possibilitat audiovisual d'un mer espectacle. El llibre The Act of Killing: cine y violencia global (Festival Internacional de Cine de Donostia San Sebastián, 2016) arreplega once articles que tracten d'explorar la relació dels diferents enfrontaments bèlics, actes terroristes, crimen d'Estati i/o organitzat, tot plegat amb le pel·lícules més indetificatives de cadasqun d'eixos escenaris de guerra. És la guerra i el cinema, un cicle que s'ha pogut gaudir a la 64 edició de l'encontre vasc, am els noms de tòtems del cinema arreu del mon com ara Joshua Oppenheimer, Heddy Honigmann, Hubert Sauper oRithy Panh, que va rebre homenatge a la passada edició de Cinema Jove.

20 pel·lícules oferiràn des de la sala Luis G. Berlanga la possibilitat d'un anàlisi al voltant d'algunes realitats mitjançant el cinema. Este dimarts 4 d'octubre escomença la cita amb la 'violència global' amb la projecció, a les 18 hores, de Estación seca (2006, premi especial del Jurat en el festival de Venècia) de Mahamat-Saleh Haroun sobre les seqüeles de la guerra del Txad, i a les 20 hores, del documental holandés El olvido (2008) de Honigmann, sobre la violència i la pobresa a Perú. La col·laboració amb el Festival de Sant Sebastià i la Filmoteca Basca, permet acostar-nos a la ocupació de territoris, violacions dels drets humans o genocidis. 

Des del mateix 4 d'octubre i fins al 16 de novembre, la sel·lecció no només inclourà pel·lícules de la branca documental. En la retrospectiva estàn presents alguns dels cineastes més interesants dels últims anys al terreny de la ficció, com ara Steve McQueen del qual es projectarà la seua òpera primaHunger (2008). A mes, participaràn del cicle pel·licules com Heli (Amat Escalante, 2013), The State I Am In (Christian Petzold, 2000) o la més coneguda Bloody Sunday (Paul Grenngrass, 2002). El més actual dels films acostarà l'escalada del terrorisme yihadista a Europa, amb el documental francés L’humour a mort. Je suis Charlie (2015) de Daniel i Emanuel Leconte.

El nom d'eixes pel·lícules seleccionades al programa del festival vasc que ara arriba a la Filmoteca de València està pressent a la publicació del monogràfic esmenat. Coordinat per el crític Roberto Cueto, els autors parlen amb els textos de Vicente Sánchez Biosca (introductori i transversal), Sonia García López (els 'perpetradors' al cinema documental, de Rithy Panh a Oppenheimer), Santiago de Pablo (ETA al segle XXI), Noemi Artal (el cinema a palestina front a la ocupació), Vladan Petkovic (Europa de l'Est), Mark Connelly (el IRA), Claire Daio (Àfrica), María Carrión (l'oblit del conflicte saharaui), Antonio José Navarro (violència yihadista), Pablo Utin (el conflicte israelí-palestí) i Diego Lerer (Amèrica Latina).

Les pel·lícules en projecció durant les properes setmanes són El día que Dios se fue de viaje (2009) de Philippe Van Leeuw; el conflicte palestí-israelià amb Paradise Now (2005) de Hany Abu-Assad, que va ser  premi del públic en el festival de Berlín, i 5 cámaras rotas (2011) de Emad Burnat i Guy Davidi; la violència en certs països llatinoamericans amb la citada El olvido i Heli (2013) amb la qual el mexicà Amat Escalante va guanyar el premi al millor director a Cannes 2013; la situació del poble sahrauí amb el documental El problema: testimonio del pueblo saharahui (2010) de Jordi Ferrer i Pablo Vidal; els brutals genocidis a Cambodja amb La imagen perdida (2013) de Rithy Panh i Indonèsia amb els documentals de Joshua Oppenheimer The Act of Killing (2012) i La mirada del silencio (2014) o, finalment, les activitats de grups terroristes com a ETA amb Asier eta biok(2013) d'Aitor i Maia Merino, o l'IRA, que està representat per Bloody Sunday (2002) de Paul Greengrass que va obtenir l'Ós d'Or en el festival de Berlín, Omagh (2004) de Peter Tavis,  Hunger (2008) de Steve McQueen i'71 (2014) de Yann Damange.