Miguel Calatayud, Laura Pérez y Agustín Ferrer premiados por Splash

VALÈNCIA. Els Premis Splash 2020 otorguen el premi 'Mejor álbum nacional' a Agustín Ferrer per Mies i a Laura Pérez per Ocultos. Ferrer ha bussejat en la vida i obra de l'arquitecte Mies Van der Rohe, una figura que aporta manteniment narratiu i que Agustín ha enllaçat amb gran mestria amb les vicissituds més tràgiques del segle XX. Es tracta d'una crònica que avança, frena i retrocedeix en la història, no sols d'aquest mestre de l'arquitectura moderna del segle XX i dels abusos personals de Mies; sinó també del marc històric en el qual va desenvolupar el seu treball (Bauhaus, auge i victòria del nazisme). Un puzzle sobre un geni traçat amb un grafisme desbordant; un retrat sobre els límits morals i la creació artística.

Per la seua part, la valenciana Laura Pérez s'embarca a Ocultos en una sèrie de xicotets episodis al voltant de les ombres, dels buits emocionals, de la foscor que es troba darrere de la llum. Ocultos esdevé en un paradigma dels nostres desassossecs reals originats per elements fantàstics o immaterials, a successos que escapen al nostre enteniment. Així, aconsegueix un àlbum on el dibuix substitueix moltes vegades a les paraules, igual que el contrasentit sol apoderar-se de la raó. Un exercici creatiu que convida a multiples lectures.

El premi a 'Millor àlbum internacional 2019' va ser per a Tillie Walden. Després de Piruetas (La Cúpula, 2018), el seu enlluernador treball autobiogràfic, la jove autora estatunidenca signatura “En un rayo de sol” un dels més suggeridors treballs de l'any, publicat en dos volums. Una obra sobre l'amor en un marc de ciència-ficció que sorprén en termes narratius i gràfics. L'elecció d'aquesta posada en escena, la visió femenina del relat i l'estrany i hipnòtic context en el qual s'ambienta, conforma un conjunt de bellesa i originalitat.

El premi 'Entendre el Present 2019' va ser per a Intisar en el exilio amb Pedro Riera (pel guió) i Sagar (pels dibuixos). La precària situació de la dona iemenita queda retratada en aquest esplèndid treball de Pedro Riera i Sagar, segona part de El coche de Intisar (Glenat, 2013). Aquesta heroïna és una amalgama de totes les dones iemenites que lluiten pels seus drets en un marc opressiu dirigit per homes. Intisar es troba exiliada a Jordània, país menys ferri que Iemen. L'esbombada Primavera Àrab, la complexa situació política iemenita o la introducció de les xarxes socials com a arma feminista, són alguns elements que es creuen en aquesta novel·la gràfica d'ampli calat humanista i no exempta d'humor. 

El premi Una vida de vinyetes va ser per a Miguel Calatayud. La seua figura en el terreny de la il·lustració i el còmic requeriria un espai impossible de resumir en unes poques línies. Des dels anys 70, Calatayud ha sigut testimoni, partícip i precursor de la Nova Escola Valenciana de còmic, col·laborant en infinitat de revistes i publicacions, així com en la denominada 'Línia clara valenciana'. Podem subratllar treballs com Peter Petrake, Los doce trabajos de Hèrcules, Soy el aire o El pie frito, àlbum amb el qual obté el premi en el Saló de Barcelona de 1984. Ha obtingut tres vegades el Premi Nacional d'Il·lustració per treballs que abasten obres infantils, filosòfiques o narrativa adulta.

Anabel Colazo és la primera premiada al Premi Splash Project en aquesta categoria dedicada al talent jove menor de trenta anys. Un reconeixement que pretén accentuar autors/as que ja tenen treballs editats i publicats. Anabel porta quatre anys col·laborant en fanzines (Nimio o Paranoidland) i en antologies col·lectives (Teen Wolf). Ha publicat tres excel·lents treballs: El cristal imposible (DeHavilland), Encuentros próximos i en el passat 2019, No mires atrás, una altra mostra de la seua creativitat com a artista. Actualment està convidada en La Maison dónes auteurs de Angoulême on prepara el seu pròxim treball. 

La secció Postdata, suplement cultural de Levante-EMV, ha guanyat el premi 'Mass Còmic'. Aquesta secció reuneix una àmplia nòmina de crítics culturals, periodistes i artistes que vénen exercint una labor cultural divulgativa i plural des de fa anys dins de les pàgines del periòdic. El camp del còmic i la il·lustració és un dels apartats en els quals Postdata ha anat reflectint, i reflecteix, la bona salut del còmic valencià. El Premi del Splash només pretén animar aquest camí i valorar que els mitjans de comunicació valencians continuen donant suport a aquest art; un agraïment a l'esforç col·lectiu d'un gran nombre de professionals.

La revista Cuadernos de Cómic, més coneguda com Cu-Co, el patrónimo de Cuadernos de Cómic, s'alça amb el premi 'Divulgació Còmic'. Es tracta d'una plataforma d'investigació sobre el nové art, una trobada en el qual especialistes dels entrepans i vinyetes desgranen, des d'una perspectiva acadèmica, els secrets del còmic. En cadascun dels seus números podem trobar assajos, entrevistes i crítiques dels còmics més emblemàtics publicats en el mercat. Amb una imponent nomina de col·laboradors, les revista Cu-Co poden descarregar-se de manera gratuïta en la seua pàgina, una bandera altruista a l'abast de tots.

El premi 'Humor Gràfic' ha sigut donat a Mamen Moreu, que és una precisa retratista de la seua generació, sempre amb l'ànim transgressor elevat i una natural cinisme cap al statu quo sociopolític imperant. Bé des d'un punt de vista canalla Resaca, el xoc intergeneracional Dolores y Lolo o el nihilisme generacional de Desastre, totes elles publicades per Astiberri. Marcela és el seu personatge més icònic, desenvolupat durant set anys (2009-2016) en la revista El Jueves. 

El premi 'Trajectòria Internacional' és per a Hermann Huppen, un dels més històrics autors de BD i referent del còmic francobelga, que continua treballant puntualment en l'actualitat amb la sèrie Duke. Porta desenvolupant la seua activitat en el camp del còmic des de 1964. Entre la seua àmplia obra, destaquen grans sèries com Comanche i Bernard Prince (totes dues amb guió de Greg). La seua primera gran sèrie en solitari és Jeremiah, obra de ciència-ficció amb aires de western i amb una empremta antifeixista. En 1984 inicia Les torres de Bois- Mouri, considerada per crítica i públic com un dels seus millors treballs; sèrie ambientada en l'edat mitjana que narra una saga familiar i que serveix per a recórrer els estrats socials del sistema feudal. D'altra banda, Hermann ha tractat temes contemporanis, com el conflicte dels Balcans en la seua imprescindible obra Sarajevo Tango, en col·laboració amb el seu fill Yves H., amb el qual també comparteix l'àlbum Lazos de sangre.

Premi Millor Guió per a Ricardo Vilbor per “El vell i el narco” (Panini Còmics, 2019) amb dibuixos de Max Vento

El premi 'Millor Guió' ha sigut per a Ricardo Villbor per El vell i el narco. En la millor tradició que abasta des del western crepuscular a lo Peckinpah, les històries frontereres entre Mèxic i els EUA, i la xicoteta línia entre el bé i el mal, Ricardo Vilbor signa un guió basat en fets reals. Un treball, amb dibuixos de Max Vento, que relata la impunitat dels narcotraficants mexicans per a avassallar a les persones i les seues propietats. Basat en fets reals, el missatge de la història no és un altre que la resistència davant la impunitat, la dignitat enfront de la delinqüència organitzada, la coherència existencial de la bona gent arrossegada a defensar-se de l'infern que l'aguaita.