X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

nou disc

Miquel Gil canta a les seues arrels amb 'Geometries'

6/02/2019 - 

VALÈNCIA. (VP/EP). El cantant Miquel Gil presentarà el seu nou disc, Geometries, el dijous 21 de març en el Palau de la Música i un dia després en el Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona en el marc del festival Barnasants. L'àlbum és un treball "polièdric de cançons, cants oberts, vocació modal i temes amb textures noves" el denominador comú de les quals són les melodies tradicionals i la música d'arrel valenciana. Feia set anys, des de l'edició de Per marcianes (Temps Record, 2011), que el músic de Catarroja no publicava noves composicions.

Durant aquest període, Miquel Gil ha escrit peces per a teatre i documentals, ha explorat nous territoris sonors (des de l'òpera al free-jazz), ha treballat com a actor i, també, ha presentat un programa de televisió en À Punt.

Integren l'àlbum "cants oberts, d'estil andalusí i vocació modal, on les melodies permeten contar històries i desenvolupar línies instrumentals". En aquest cas, l'artista ha musicat poemes d'autors sobre els quals ja havia treballat com Vicent Andrés Estellés, Enric Cassasses i Anna Montero, i altres nous com Imma Máñez, Begonya Pozo i Joanjo Garcia. De moment, es poden escoltar els temes 'Llei horària' i 'Canvi de clima', informa la producció de l'àlbum a través d'un comunicat.

Per a l'enregistrament d'aquest treball, Miquel Gil ha comptat amb músics de gran experiència. Així, han participat el percussionista David Gadea (Nes, Krama, Ximo Tébar); el guitarrista flamenc Antoni Porcar (companyia Una del montón; Aloma de Balma; Ángela Furquet); el baixista Gusmà Gil (Sva-ters; Xiromita Trad Project); el multiinstrumentista -bandúrria, llaüt, dolçaina i vents- Eduard Navarro (Urbàlia Rurana, L'Ham de foc; Josep Aparicio Apa); i el pianista i flautista Abraham Rivas (Ona nua, Xavier Morant, Carles Pastor).

Geometries també s'ha fet realitat gràcies a la participació de més de 300 persones en el micromecenatge que es va posar en marxa el mes de novembre passat. Amb aquest projecte, l'artista ha recaptat més de 11.500 euros (demanava 9.000) per a la preparació, enregistrament i postproducció de l'àlbum. A canvi, oferia el disc en diferents formats, adhesius, il·lustracions, samarretes, entrades per als concerts de presentació i, fins i tot, acompanyar al grup en una de les actuacions de la gira.

"Vincles amb el públic"

Com assegura el propi cantant, amb aquestes iniciatives "t'assegues donat suport i cregues vincles amb el públic", a més de rebre un suport econòmic "quan la cultura no és una gran prioritat d'aquest país".

Miquel Gil va entrar en contacte amb la música de transmissió oral gràcies a Vicent Torrent i Manolo Miralles, amb els quals va fundar el grup Al Tall. Va ser baixista, percussionista, guitarrista, dolçainer i, sobretot, cantant d'aquesta formació imprescindible en la recuperació de la música tradicional valenciana. A més, aquesta experiència li va servir per a entrar en contacte amb els ritmes mediterranis.

Després de deixar Al Tall a mitjan dècada dels 80, el vocalista va formar part del grup Terminal Sur, amb el qual va gravar el disc Viatger (Plataforma Discos, 1988). Dedicat a la composició de forma regular, una pràctica que havia iniciat amb Torrent i Miralles, va començar a treballar per al teatre i el món de l'audiovisual. Així, va escriure les peces de l'obra O la teua o cap de bestiar de Carles Alberola amb Vicent Sabater, amb la participació de Perico Sambeat, i va col·laborar amb Seguridad Social.

Finalment, el primer disc de Miquel Gil en solitari va veure la llum en 1997 sota el títol de Buscando tu olor (Seminola). Amb la veu com a element central, l'artista s'endinsava en melodies valencianes, mediterrànies i d'altres latituds amb la companyia de Efrén López i Vicent Sabater. Quatre anys després, en 2001, l'estudi profund de diverses formes de cant es va plasmar en Orgànic (Sonifolk), un treball molt ben rebut per la crítica i el públic que va suposar un punt d'inflexió en la seua trajectòria. El seu afany investigador també ha quedat demostrat en discos com Katà (Galileo MC, 2004), Eixos (Temps Record, 2006) i Per Marcianes (Temps Record, 2011).

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email