GRUPO PLAZA

Veles e Bens

Qui vivia en el Cabanyal durant l'incendi de 1796?

8/09/2018 - 

VALÈNCIA. Des de 1422 el topònim Cabanyal feia referència a tota la frontera marítima de València, des del Grau fins a l'última barraca habitada al nord, entorn a l'actual Malva-rosa. Cap a mitjans del segle XVIII comencen a aparéixer referències documentals a dos nous topònims: el Canyamelar i el Cap de França, com així consta en el plànol de Luis de Urbina que venim analitzant.

Molts veïns es referixen al poble que habita i viu entre el Grau i la Malva-rosa com el Cabanyal, com s'havia fet fins a mitjans del XVIII i s'ha continuat fent, en realitat, fins als nostres dies, encara que tots saben quins són el límits de Cabanyal estricte, Canyamelar i Cap de França, just els mateixos que apareixen ja, per escrit, explícitament, en este plànol fonamental: el Canyamelar va del Riuet a la séquia d'en Gasch; el Cabanyal estricte d'esta a la dels Àngels o Pixavaques–; i el Cap de França, a continuació, fins l'actual Tarongers.

El gran incendi de la platja de València de 1796, a què fa referència el plànol d'Urbina, va ser, en tot cas, una gran desfeta que afectà, en realitat, al cor del Cabanyal estricte.

La platja en el carrer Escalante, fa 222 anys

En el Canyamelar les hortes se n'entraven aproximadament fins al carrer que hui anomenem de Vicent Brull, a esquenes de l'ermita del Rosari. Ací donaven els patis de cases i barraques. Les fronteres principals caïen al carrer Rosari, on s'intuïx ja l'esbòs de l'actual plaça de Calabuig i els vells carrers de l'Alegria i de la mestra Pilar Hernández. L'actual d'Escalante era la primera línia de mar, encara que junt al Grau la barraca d'En Josep Puchol, amb un gran pati, permetia intuir ja l'inici del carrer Josep Benlliure, tradicionalment conegut com a carrer Major, per més que no existia encara a finals del XVIII. El pont que creuava el Riuet entre el Grau i el Canyamelar passava per Escalante i, en la banda del Grau, a llevant, sí que estava ja conformat un consolidat bloc de cases i barraques que ocupava aproximadament les actuals finques del carrer del Dr. Josep Juan Dòmine.

Del Canyamelar al Cabanyal la séquia d'en Gasch era travessada per un pont en el carrer del Rosari que anava a parar a l'actual plaça de la Creu del Canyamelar i al carrer dels Àngels. Ací el caseriu s'endinsava més cap a l'horta. Ja existia el carrer Sant Pere i el límit amb la terra de conreu estava en l'actual carrer de Lluís Despuig. Encara que la séquia d'en Gasch feia de frontera natural entre Canyamelar i Cabanyal, una miqueta més al nord trobem el camí d'Algirós –també conegut com a camí vell del Cabanyal–, que entrava en el poble aproximadament pel carrer Martí Grajales i la travessia de Columbretes. El Cabanyal no arribava més enllà de la galta de llevant del carrer Escalante, però a l'altura de la plaça de Llorenç La Flor irromp una nova primera línia de platja que és l'actual carrer Josep Benlliure i que en l'any 1796 encara no tenia continuïtat més enllà de la séquia dels Àngels.

El pontet entre el Cabanyal i el Cap de França, per a creuar Pixavaques, es trobava entre l'actual plaça de la mare de Déu de la Vallivana, confluència dels carrers dels Àngels i de sant Pere, i l'actual de Tramoyeres. Ací el caseriu s'adinsa més encara en l'horta, encara que quedava un poc aillada l'ermita dels Àngels, al costat de l'alqueria de Marià Carles. El límit de l'horta estava en la part de darrere de les cases la frontera de les quals recaïa al carrer Nicolau de Montsoriu. El carrer Pere Maça era ja horta. Cap a la mar el Cap de França tenia un carrer més, l'actual de l'Arquebisbe Company i el següent, Escalante ja mirava a la platja.

En resum: fa 222 anys el carrer Escalante era la primera línia de mar, llevat d'un tram, entre l'actual travessia de Pescadors i Pintor Ferrandis on havia aparegut una nova línia de cases: l'actual carrer de Josep Benlliure.

El Cabanyal i, en color taronja, les cases i barraques cremadesPlànol 1796 sancer

90 cases i barraques cremades, una quinta part del poble

El drama de l'incendi de febrer de 1796 i dels posteriors, molt menors, de març i abril va ser enorme: es cremaren noranta cases i barraques en el nucli central del Cabanyal, aproximadament entre les travessies de Columbretes i Carles Ros, i en els carrers de Sant Pere, dels Àngels, part d'Escalante i dos vivendes de Josep Benlliure. En allò que després s'anomenaria Poble Nou de la Mar existien, descomptant edificis eclesiàstics i el Comú de Pescadors, un total de 486 vivendes –204 en el Cabanyal, 198 en el Canyamelar i 84 en el Cap de França– de les quals se'n cremaren 82 en febrer i 8 més en març i abril, una quinta part del total.

Hem fet un llistat de tots els propietaris de les cases, alqueries i barraques cremades en el gran incendi del 21 de febrer de 1796, per orde alfabètic de cognoms. És el següent: Vicenta Blat (viuda), Manuela Botella (viuda), Maties Botella, Miquel Cabello, Teresa Calafat (viuda), Pere Canosa, Pere Cases, Vicent Castelles, viuda de Basilio Causef, Andreu Cerveró, Bertomeu Cerveró (dos vivendes), Tomàs Cerveró, Pasqual Chardí, Francesc Chofré, Tomàs Chulià, Marià Coscollà (se li va cremar la mitat de la casa), Blas Danza, Ramon Das, Vicent Dasí, Vicent Erans, Bertomeu Ferrer, Melchor Ferrer, Vicent Ferrer, Llorenç Fogó, Vicenta Fogó (viuda), Joan Gabarda, Manuel Gabarda, Maria Gabarda, Josep Iglesias, Maties Julián, Cristòfol Lacomba, Micaela Leyva (viuda), Esperança Llorens, Maria Llorens, Tomàs Llorens, Andreu Lorenzo, Vicent Marco, Pere Marqués, Àngela Martínez (viuda), Llorença Martínez, Joan Martorell, Pasqual Martorell (dos vivendes), Marià Mas, Manuel Moncholí, Mateu Mondragón, Marià Montoro, Antoni Noguera, Jaume Oller, Lluís Oller (dos vivendes), Vicent Ortiz, Josepa Peix (part de la casa), Rosa Pérez (viuda), Tomasa Pérez (viuda), Cristòfol Peris, Josep Peris, Blas Rams, Esperança Rams (viuda), Tomàs Rivera, Florentina Romero, Josep Roncal, Bernat Sales, Josep Sales, Batiste Sevilla, Llorenç Sevilla, Lluís Sevilla, Eleuteri Soler, viuda de Josep Tàpia, Joan Batiste Tarazona, Llorenç Torres, Mariana Trilles, Vicent Trilles, Antoni Vinyes i Batiste Vinyes. A banda d'estes cases unes altres quedaren assolades. Eren les dos de Bertomeu Cerveró (en part) i les de: Cristòfol Oliver, Marià Ramon, Joan Marco, Antoni Llorens i Francesca Sorlí (viuda). I hi hagueren unes altres vivendes cremades poc després del gran incendi, durant uns focs originats els dies 29 de març i 2 d'abril: eren les de Manuel Andreu, Josep Carabal i Joan Garzando, Josep Carbonell, Joana Carles (viuda), Josep Cuello, Vicent Rabanals, Pere Simó i Gregori Tejedor.

Quins eren els noms i llinatges del Cabanyal en 1796?

Igual que en les entregues anteriors oferírem un llistat dels noms i els llinatges més comuns en el Canyamelar, en el Cap de França i en els ravals del Grau, ara ho farem també dels del Cabanyal estricte. Quant als noms d'home dominen els Vicent (24), Josep (20) i Manuel (16). Menys de 10 voltes apareixen els Batiste (9), Tomàs (8), Francesc, Joan, Lluís i Pere (7), Marià (6), Antoni, Joaquim, Llorenç i Pasqual (5), Bertomeu i Cristòfol (4), Andreu, Blas, Gregori, Mateu i Maties (3), Bernat i Ramon (2) i per últim els Agustí, Basili, Carles, Eleuteri, Eugeni, Felip, Fèlix, Domingo, Jacint, Jaume, Martí, Melchor, Miquel, Rafael, Salvador i Santos (1). Apareixen també algunes propietàries, els noms de les quals són Maria (4); Manuela, Vicenta (3); Esperança, Francesca, Rosa, Teresa i Tomasa (2); i Àngela, Florentina, Jacinta, Joana, Josepa, Llorença, Mariana, Micaela i Pasquala (1). El plànol constata també l'existència de vint víudes.

Quant als cognoms hi han sobretot Llorens (9). També Cerveró, Gabarda i Sevilla (6); Beltrán, Bru, Carbonell, Ferrer, Martínez, Pérez i Trilles (4); Ballester, Botella, Carabal, Carles, Danza, Gómez, Marqués, Martorell, Oller, Rams i Salvador (3); Blat, Chulià, Cola, Escrig, Fèlix, Fogó, Lacomba, Leyva, Lorenzo, Marco, Martí, Mondragón, Montoro, Pasqual, Peris, Tàpia, Senent, Roig (o Roch), Romero (2); o Alabau, Allende, Almenar, Alpera, Anderi, Andreu, Angueta, Aparicio, Asensi, Aznar, Badia, Balaguer, Bens, Bertrán, Blanco, Bordó, Bonet, Bosch, Cabello, Calafat, Camps, Canosa, Cases, Castelles, Castelló, Causef, Chardí, Chofré, Contell, Cortina, Coscollà, Cualladó, Cuello, Das, Dasí, Domingo, Erans, Fuster, García, Garzando, Iglesias, Julián, Lamero, López, Magdalena, Mallach, Mas, Masià, Mauri, Moncholí, Montaña, Nicolau, Noguera, Ochando, Oliver, Ortiz, Peiró, Peña, Rabanals, Ramon, Ramos, Ribes, Rivera, Roncal, Sanchis, Serra, Simó, Soler, Sorlí, Tarazona, Tejedor, Tello, Torres, Valero, Vidal, Vila, Vinyes i Ximeno (1).

Séquia d'en Gasch en la platja a principis del s. XX. Miramar del carrer la reina fronteres del carrer Dr. Lluch

Cases, barraques i estratificació social

El plànol ens mostra que en el Cabanyal moltes barraques ja s'havien convertit en cases d'obra. Consten les cases o alqueries de Marià Carles, Gregori Pasqual, la viuda de Llorenç Martí, Joan Sanchis, Lluís Sevilla, Manuel Gabaldrà, Gregori Domingo, Josep Camps, Joan Contell, Vicent Martínez, Josep Anderi, Teresa Herrero (viuda), Joaquim Leyva, doctor Santos de Allende, Lluís Alabau, Bertomeu Cerveró, Marià Coscollà, Francesc Beltrán, Manuel Aznar, Salvador García, Domingo Ochando i Bernat Sales.

Sabem que hi havien 22 cases o alqueries i 92 barraques en el Cabanyal estricte, però no és possible saber quantes eren cases d'obra i quantes barraques d'entre els 90 habitatges cremats per l'incendi. En tot cas el percentatge és prou més alt que en el Canyamelar (on n'havien 19 cases i 179 barraques) i que en el Cap de França (5 cases per 79 barraques).

En la primera entrega d'estos tres reportatges ja destacàrem que la coincidència entre amos de barca i famílies propietàries de vivendes en el Cap de França permetia dubtar de la tradicional explicació de que el poble estava molt estratificat socialment, amb major poder adquisitiu quan més prop del Grau es vivia.

L'abundància de cases d'obra en el Cabanyal fa pensar, però, que el poble no estava tan estratificat com s'ha dit i que, més que en la proximitat al port, la puixança social i econòmica, com sol passar en tants pobles i ciutats, devia estar localitzada, més bé, en la part més antiga, coincidint precisament en l'àrea de l'incendi. També és segur que esta tragèdia, per una altra banda, va afectar econòmicament molt a les famílies que la patiren.

Les famílies de la pesca del Bou en 1821

Hi ha una altra dada fonamental, en este sentit. Estos són els amos de barca de pesca del bou, documentats segons un registre de 1821: Alabau (Agustí i Antoni), Beltrán (Josep i Pasqual), Bens (Felip, Mateu i Vicent), Bru (viuda de Vicent), Cerveró (Pelegrí), Danza (Pasqual, Pere, Vicent), Ferrer (Bertomeu), Gallart (Pelegrí), Lacomba (Fèlix i Fèlix fill), Llorens (Andreu, Pasqual i Pere), Maria (hereus de Batiste), Martorell (Pasqual), Mengual (Batiste), Montoro (viuda de Salvador), Pasqual (Tomàs), Pérez (Felip i Jeroni), Rams (Diego, Josep Maria i Vicent), Roig (Lluís i Vicent), Sevilla (viuda de), Selma (Vicent), Tarazona (Antoni) i Vinyes (Vicent). D'estos vint-i-dos llinatges, díhuit –tots llevat dels Gallart, Maria, Mengual i Selma– coincidixen amb els de propietaris de vivenda en el Cabanyal estricte. Esta coincidència es donava en onze casos en el Canyamelar, en deu en el Cap de França i només en un en els ravals del Grau. La conclusió és obvia: els llinatges vinculats amb els amos de barca estan molt repatits i, en tot cas, percentualment, n'hi han més en el Cap de França; i en total en el Cabanyal n'hi han més que sumant-ne els del Canyamelar i el Cap de França.

En relació amb el món de la pesca hi ha una altra dada curiosa que ens regala el plànol: trobem una barraca del Comú de Pescadors ubicada en l'actual plaça de Llorenç La Flor, enfront aproximadament del Bar Granota –tancat fa anys, per la pressió de la degradació–. És la única instalació relacionada amb la pesca que apareix en el plànol i es trobava en primera línia de mar. Podria, per tant, tractar-se d'una primitiva casa dels bous. O potser només un lloc de reunió. O per a guardar màstils i xàrcies. Fins ara s'ha considerat la primera casa dels bous coneguda la que estigué en el núm. 13 del carrer del Retor Planells, però en el plànol de 1796 en este lloc apareix la barraca de la viuda de Batiste Peña Roig. Posteriorment, en 1895 s'alçaria ja la que es coneix actualment com a Casa dels bous, ja que l'anterior s'havia quedat molt apartada de la platja.

Els llinatges més comuns en 1796 en la València marítima

Ja per a tancar esta série de documentals aportarem un llistat dels llinatges més comuns del propietaris de vivenda en l'any 1796 en el conjunt del Cabanyal, Canyamelar, Cap de França i els ravals del Grau.

Amb cinc aparicions o més, trobem als Ballester (14), Gallart (13), Bru, Lacomba i Marqués (11), Gabarda i Llorens (9), Carbonell, López, Sevilla i Trilles (8), Bosch, Carles, Cerveró, Domingo, Maria i Martí (7), Dasí, Martínez i Pasqual (6), Danza, Ferrer, Gómez, Pérez, Rams, Ribes, Síster i Soler (5).

També hi han: Beltrán, Chulià, Estrela, García, Navarro, Oller, Romero, Rubio, Sales, Serra (4); Albors, Andreu, Blanch, Botella, Carabal, Carrillo, Fortaña, Fos, Leyva, Martorell, Milà, Montfort (o Monfort), Montesinos, Montoro, Nadal, Ortiz, Peiró, Peris, Ramos, Roig (o Roch), Salvador, Senent i Vidal (3); Alabau, Albert, Alconchet, Alpera, Andria, Arnau, Balaguer, Bellver, Bens, Biendicho, Blat, Cases, Cola, Cubell, Das, Dasder, Escrig, Esteve, Fleches, Fogó, GaschGiménezGimenoHerrero, Iglesias, IgualJaime, Julián, Lorente, Lorenzo, LloveraMarco, Mondragón, Oliver, Pañeruelo, Plantada, Rivera, Roca i Tàpia (2).

I ja per últim, vinculats a una vivenda: Agró, Aguilera, Agustí, Allende, Almenar, AnderiAnguetaAparicio, Arias, AsensiAznarBadia, Badino, Barjola, Barquer, Barrera, Benaches, Benedicto, Beneyto, Berenguer, Bernier, BertránBlanco, Borcha, BordóBonet, Busquet, CabelloCalafat, Calatayud, CampsCanet, Cano, Canós, Canosa, Capilla, Carsí, Casaña, Castelles, Castelló, Castro, Causef, Chancosa, Chardí, Chaume, Chofré, CollCompany, Contell, Cortina, Coscollà, Cualladó, Cuello, CuevasEleuterio, Erans, EspañolEstañ, Estela, EstellésEstopiñà, Fèlix, Fenellós, Ferriols, Fortea, Fuster, Gallardo, Garlí, Garzando, Genovés, HernándezHernandis, Hilario, Inglés, Lainosa, Lamero, LatorreLladróLlopis, Magdalena, MagranerMaïques, Mallach, ManzaneraMañetoMartínMarzal, Mas, Masià, Masip, Mates, Mauri, MengualMirandaMiretMol, Moncholí, Montaña, Nicolau, Noguera, Ochando, OteroPalaera, Pastor, PeixPelejero, Pellicer, Peña, Perelló, Picó, PlanellesPuchol, Puigcerver, Rabanals, Ramírez, Ramon, Real, Reinals, RipollRivellesRomaní, Roncal, Rovira, Rubí, Ruíz, San MartínSant Pere, Sanchis, SansSeguerSelmaSensiSierra, Simó, Sivera, Sobrino, Soliva, Sorlí, Suay, Tarazona, Tejedor, Tello, TornerTorrent, Torres, Vadriola, Valero, Verdeguer, Verger (o Vercher), VergésVicentVicente, Vila, Vinyes (o Viñes), Viol, Yagües i Ximeno.

Agraïment: Joan Víctor Pasqual.

Per a saber més

...

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email