Quin és el millor barri per a viure a València?

VALÈNCIA. Segur que a tots els residents de València vos han preguntat alguna volta quin és el millor barri per a viure a València. La pregunta la pot fer el vostre amic/amiga de Conca, de Montpeller o d’Alcoi que ha decidit vindre a viure ací, i la resposta no és senzilla. Bàsicament perquè cadascú estima els racons que li són habituals i recela dels desconeguts. Per això, per a respondre a la pregunta no podria preguntar a nascuts a València, ja que per a cadascú el seu barri, com per als habitants de poble el seu poble, és habitualment el millor. Així que he preguntat a valencians nascuts a diferents racons de la Comunitat Valenciana que viuen al cap i casal i que algun dia es feren eixa pregunta abans d’aterrar-hi. Podeu preguntar a arquitectes, urbanistes, esportistes o polítics, però com que açò és Culturplaza, la pregunta li la he posat damunt de la taula a set agents culturals d’àmbits diversos com la poesia, la música, la televisió, el teatre, les arts visuals i el disseny gràfic. Estos són, per a elles i ells, els millors barris per a viure a València.

A Carolina Ferre, una socarrada de Cocentaina que no necessita presentació, li agradaria viure "en més d'un barri, perquè de València m'agrada -quasi- tot". Encara que recorda amb enyorança "els meus anys viscuts al barri de Russafa, fa ja 15 o 20 anys. Tens el mercat a prop, el centre històric a tir de pedra, la vida era fàcil i alegre, podies quedar fàcilment amb els amics i anar a tot arreu caminant". Amb el pas del temps, amb xiquets i xiqueta, i després d'haver viscut uns anys fora de València, ens recomana un altre barri més marítim: "Ara visc per la zona del Saler, és una vida molt tranquil·la tot i que estàs molt a prop de la ciutat. Els xiquets i xiqueta campen i van amb bicicleta pel parc natural, és una vida senzilla i que m'agrada, ja que després de viure uns anys al camp és la barreja perfecta, ja que vius al costat d'una gran ciutat però a prop de la natura".

El pintor Nelo Vinuesa, natural de Catarroja, és l’últim en arribar de la llista, ja que va traslladar-se definitivament a València el 2017. I com a tants altres artistes, el Centre Històric va ser el barri que el va enamorar. “Jo visc al barri del Carme i n’estic molt a gust. Per a mi, el millor és que a banda de ser un barri molt cèntric, tinc l’IVAM, el Centre del Carme (CCCC), el Botànic o el Mercat Central molt a prop. Però, a més, sortir de casa i tindre el riu a un tir de pedra per passejar o fer esport, per a mi és tot un privilegi”.

La poetessa de Pego, Isabel Garcia Canet, va arribar l'any 2000 a València, amb només 19 anys, i tot i que ha estat algun any fora per treball o estudis, sempre hi ha acabat tornant. S'inspira en Ciutat Vella en molts dels seus poemes, fins i tot els escriu a llocs com la plaça Redona o la Nau. I tot i que alguns poemes seus parlen, per exemple, de la Malvarrosa, on no descarta viure més avant, ella ha trobat al centre històric el seu lloc al món: "M'agrada Ciutat Vella per tota la història del barri, pel riu que fita per les Torres de Serrans, per la Llotja, el Mercat Central, la Catedral, la plaça Redona... Per poder passejar pel barri i parar a xarrar amb la gent i, especialment, perquè l'he fet un barri meu i molts veïns i comerciants són ja part de la meua família". En este sentit, als seus poemaris hi ha diversos poemes dedicats als carrers de València i al barri que l'ha acollit, el qual recomana perquè "té vida de carrer, contrast entre l'antic i el modern, batega art, producte de proximitat i tendes de barri —de fet, hi ha pocs supermercats—, i fins i tot a les zones fosques trobes molta vida i molta llum. Per tant, jo recomane viure a Ciutat Vella". També li agrada Extramurs, Patraix, Benimaclet, el Marítim... "Al principi d'arribar a València vaig viure a Míser Mascó, al mateix portal on vivia Estellés. També he viscut dos anys a Benimaclet, al carrer Mistral i dos anys al passatge Bartual Moret al barri de Mestalla. Però m'agrada viure al cor del cap i casal, al pinyol, on he viscut uns deu anys".

A la dissenyadora i il·lustradora Palmera Vir l'hem vist dibuixar desenes d'edificis i racons de la ciutat de València. Com, per exemple, el mercat del barri que la va seduir, Russafa: "Va ser el barri que més em va agradar dels que vaig viure, dins del món de la il·lustració és el que m'oferia més oportunitats per a moure els meus productes, i perquè a l'hora de visitar exposicions o fer activitats culturals és el millor barri possible. A més, està al costat de l'Estació del Nord i, per tant, a 20 minuts del centre del meu poble". Ara, per circumstàncies pandèmiques ha tornat a viure al seu Benifaió natal, tot i que enyora la vida en la ciutat a la qual desitja tornar-hi prompte. Però això sí, ho faria a un altre barri: "Ara des de la perspectiva de qui vol tornar des del poble a València m'agrada més el Cabanyal, perquè és el més paregut a un poble dins de la ciutat, i estar tan a prop de la mar, amb tants nous restaurants, i eixe rotllet meravellós que té, m'encanta".

L'artista visual i dissenyadora gràfica Marta Negre és de l'Alcora, i després de viure durant nou anys a Castelló, ciutat que s'estima molt, va aterrar a València el 2013. "Primer al barri d'Extramurs, al costat de les Torres de Quart i del Botànic. El barri del Carme m'agradava especialment per a viure, però per practicitat vam decidir residir al Canyamelar, ja que l'eixida nord em facilitava els viatges a Castelló per qüestions familiars i de feina". I eixe és, per tant, el barri que recomana, "el Canyamelar m'encisa perquè és un barri mediterrani, tranquil, alegre i té eixe color blau intens del cel, propi dels llocs marítims. M'agrada molt estar a prop de la natura i no massa lluny del centre; anar a peu fins a la mar, al port o arribar a la Ciutat de les Arts i de les Ciències i, des d'allí, fer un passeig pel riu. Una de les millors imatges a les nits d'estiu són les bandades de flamencs que venen o tornen de l'Albufera volant molt ras".

L’actriu María Maroto va arribar el 2008 a València, i tot i haver passat per Russafa, que “és molt cosmopolita” està totalment in love amb el barri d’Extramurs, i més concretament amb la zona de la Petxina. “És el millor barri per a viure, done les gràcies per viure allí, soc molt pesada amb els amics i la família”. Els motius de María: “Tinc el riu a dos passos que per a mi és un tresor, baixe al riu a còrrer o agafe la bici i pedale fins la platja… En deu minuts estic al Carme, en quinze en el centre de València i m’encanta caminar per la ciutat. A més és que és superbarri en el bon sentit, en quatre carrers tinc de tot per a fer la compra on toca: pescateria, carnisseria, verduleria, botigues d'electrònica, tenda de material d’art, herbolari, sabons ecològics… un fum de llocs on anar a comprar i fer relacions amb els comercials com el tio Juan, que té uns ultramarins mítics. I si em vull moure, estic molt ben comunicada en bus o caminant, és tot molt còmode… estic absolutament encantada de viure al meu barri”. També li agrada el centre històric però el considera massa turistificat, i sense tants serveis.

El bateria de Gener i Tórtel i dissenyador Enric Alepuz porta set anys vivint per gust i perquè cobrix totes les seues necessitat al Carme, i afirma que només viurà allí o al Cabanyal, ja que la resta de barris de barris valencians no li compensen deixar el seu Benifaió natal. “El barri del Carme per a mi és perfecte. És bonic, amb uns carrers estrets, antics, racons amb molta història, tranquil i familiar també si ho busques. Vida de barri, comerços de sempre… Franquícies de merda? També, però el barri és molt més que guiris, Airbnb i paelles horribles. Per a mi, viure a un minut del Mercat Central és vida, és una de les meues passions. Ací visc a un minut també de la feina i a cinc minuts de l’Estació del Nord. El cotxe com menys millor, el tren és millor opció per a anar al poble cada volta que vull i estic allà en 20 minuts. A més, no m’agraden les avingudes amples amb cotxes ni les finques noves”. De fet, cada dia està més a gust i enamorat d’un barri que l’ompli. “Continue passejant, perdent-me i enamorant-me en carrerons que mai havia vist. El Carme mola mil. Sols has de fer match amb ell (o ella si l’anomenes Ciutat Vella)”.

Els artistes, per tant, preferixen Russafa, Ciutat Vella, el Cabanyal-Canyamelar, el Saler i Extramurs per a establir-se. La mar, la història, el comerç de proximitat, la distància al llit del riu Túria o l’activitat cultural són alguns dels motius pels quals es tria un barri o un altre de València per a establir-s’hi. Si preguntarem a uns altres col·lectius diferents, tal volta seria l’avinguda de França, L’Eixample, la zona d’Abastos, Benimaclet, Jesús, Patraix o Arts Gràfiques els llocs escollits, ja que pràcticament a tots els barris de València es pot viure molt bé. Així que a la pregunta, quin és el millor barri per a viure a València? No hi ha resposta fàcil, gràcies a la diversitat que provoca que València tinga barris per a tots els gustos.