Música y ópera

hardcoretaS Y performatIVAS

Tampó d’Aspart, las valencianas que crean porno punk feminista desde las entrañas

  • Foto: PAOLA LÁZARO
Suscríbe al canal de whatsapp

Suscríbete al canal de Whatsapp

Siempre al día de las últimas noticias

Suscríbe nuestro newsletter

Suscríbete nuestro newsletter

Siempre al día de las últimas noticias

VALÈNCIA. No les gusta tocar en espacios mainstream, les encanta chillar, berrear y hasta gemir sobre el escenario. Ellas son Tampó d’Aspart, el grupo valenciano de chicas que están a punto de revolucionarlo todo. Tan solo son cuatro pero suenan como si sobre el escenario fueran catorce: Noelia Esteve, guitarrista de la banda; Alba Mompó, bajista, la batería Dámaris Esteban y Lolita, la cantante. Desde el respeto, las relaciones de poder horizontales y gracias a sus letras expresan su rabia más absoluta. “No som músiques ni tenim massa idea de tocar, fem punk perquè ens apassiona i és el mitjà més senzill, o així ho veiem nosaltres, per dir clar el que ens travessa”, explica la bajista. Se autodefinen como fieles defensoras y creadoras del “porno punk hardcoreta performativo”, y a veces ni siquiera ensayan antes de sus conciertos. 

Foto: PAOLA LÁZARO

Lo que sí que hacen es transformar sus temas y sus puestas en escena en una auténtica fiesta. En un concierto en el que confiesan que habían perdido hasta los apuntes para tocar acabó, de alguna manera, saliendo todo bien: “Va ser un bon concert perquè tot i sonar terriblement mal”, explica Mompó, la gent es diverteix, és punk, és la nostra forma de soltar el nostre malestar i transformar-ho en alegria. I com ho sentim tan fort i és autèntic, la gent ho viu com nosaltres. Fem punk com eina de teràpia personal i grupal, no per agradar o fer una tendència”, explican desde la banda.

En ese mismo concierto los decibelios sobrepasaban los niveles normales. La “bataka” del grupo, Dámaris, veía que la percusión era clave en el acompañamiento de la voz de Lolita, y sus fuertes ritmos hacían que todo se centrara en un final cañero: “Al tindre un ritme bailongo i punk, convertit al final a canyero i molta tralla 'bombo-caixa' desencadena un sentiment d'eufòria incontrolable que et fa botar i menejar tot el cos, volent compartir-ho en altres però sense fer mal, formant-se el meravellós 'pogo' amb mogolló de somriures i bona energia”. Las componentes ponen el poder en gran parte en la voz, que es performativo porque se hace sin previa preparación: “Lolita és molt expressiva, i sense prèvia preparació, en cada concert viu i representa les cançons amb el seu propi cos, arribant d’una manera simbòlica a transmetre el significat de cada cançó, des de la ràbia, el plaer, l’angoixa passant fins i tot per la violència”, explica Mompó.

Recibe toda la actualidad
Valencia Plaza

Recibe toda la actualidad de Valencia Plaza en tu correo