X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

entrevista amb Juan Vicente Centelles 

Llibreries que encara fan front a Goliat: Argot celebra setze anys amb 3.000 imatges de Castelló

24/07/2018 - 

VALÈNCIA. És ben sabut que les llibreries i els llibrers no travessen un bon moment. La llista 'negra' dels negocis que han de tancar els seus establiments és cada cop més llarga. Tant de bo, entre les desafortunades que no poden fer front a la reconstrucció del sector, hi ha d'altres que s'enfronten als canvis amb satisfacció. Entre elles habita a Castelló, la llibreria Argot. L'establiment va obrir les seues portes per primera vegada un 23 d'abril de 2002 i des d'aleshores s'ha convertit en tot un referent en la història literària de la ciutat. I és que a través de les seues parets no sols es recullen novel·les o revistes, també hi ha lloc per a les presentacions d'obres, els col·loquis entre autors i lectors, o activitats pedagògiques que els ajuden a potenciar l'existència d'un major públic.

Igualment, sobreviure en el sector no és una feina fàcil, i menys després de quasi una vintena d'anys. Argot hi és conscient i per aquest mateix motiu ha organitzat una mostra que recull 3.000 imatges de les més de 2.000 activitats que han engegat des dels seus inicis. L'exposició fotogràfica que reuneix la mateixa llibreria vol servir, amb aquest sentit, de record pels nombrosos autors que han deixat la seua impremta als estants, al mateix temps que per rememorar aquell bon temps, quan les cues per assistir a una estrena pegaven la volta al carrer.

Des de Cultur Plaza parlem amb Juan Vicente Centelles, responsable i gestor de l'establiment, qui ens ajudarà a descobrir una Castelló amb més activitat cultural de la que es coneix. A més, l'escriptor assenyala algunes de les causes que passen factura a la indústria: des de plans escolars que "no" fomenten la lectura, distribuïdores que eludeixen la llei, editors "farsants" que fan perillar la professionalització o l'existència d'un marcat que es trasllada als supermercats.

-Fotografies que reflecteixen setze anys d’activitat literària i cultural. Quins són els principals moments als quals evoca aquesta mostra?
Rememora instants d'emoció. A les imatges queda capturat com els escriptors hi han lluitat perquè la seua obra estiga publicada. Es veu eixa satisfacció per posar a la venda el seu propi llibre. I també evoca emoció quan veiem fotos on la sala d'Argot està de gom a gom perquè la gent ha respost.

En aquests anys han nascut moltes editorials d'àmbit local i autors que no pensaven que anaven a escriure. Una llibreria ha de democratitzar la literatura, fer-la accessible, portar a autors i fer-los partícips de les inquietuds dels lectors. De la mateixa forma que el lector ha de tindre la possibilitat de poder indagar en una obra i en la trajectòria d'un escriptor. Aquests encontres han fomentat que apareguen nous autors i també han esborronat un pensament basat en la idea que la literatura sols serveix per a eludir els problemes, també serveix per a passar-ho bé.

-Normalment se sol esperar a períodes de deu anys per fer un homenatge. Quin era el vostre objectiu a l'hora d'engendrar l'exposició?
-Volíem ensenyar les moltes activitats que hem fet en aquest temps. A més, no acostumem a donar eixida a les imatges que tenim a l'ordinador. O bé es queden ahí tancades, o les pengem a les xarxes socials, però en aquestes plataformes tampoc tenen visibilització més enllà del dia en què les publiques. Així que pensarem que fer una exposició a la mateixa llibreria era l'opció. Igualment molta gent ens ho ha demanat perquè les nostres fotografies són un bonic record d'aquells que han faltat.

"Estem enrocats en un sector on no hi ha innovació pedagógica"

-Algun període especialment exemplar que la memòria de Castelló no hauria d'oblidar?
-El de les cues que es formaven quan es posava a la venda els llibres, per exemple, de Harry Potter. Va ser molt curiós veure l'expectació que tenia la gent per elles. Es formaven autèntiques cues al carrer, que pegaven inclòs la volta, per acudir a l'estrena. Això ja no passa.

-S'observa a les fotografies eixe declivi que hi han patit les llibreries?
-Sí, especialment pel que fa a les presentacions o les festivitats del Dia del Llibre, abans eren una festa continua. Igualment queda molt patent en les celebracions del Nadal, quan féiem fotografies dels esdeveniments... Amb el temps s'ha convertit en una cita poc significativa per al públic.

-Coincideix eixa decadència amb l'esclat de la crisi o les causes van lligades a la digitalització i increment de la pirateria?
-Estic convençut que va lligat a la crisi. A més, l'os pur i dur de la literatura estima el llibre en paper. És, per tant, un problema de diners. Avui en dia la gent no es pot gastar vint euros en un llibre; prefereixen invertir-ho en unes cerveses amb els amics i anar a la biblioteca a pels exemplars. En efecte, es fan llistes d'espera de quinze o vint persones que esperen per agafar el préstec d'una novel·la. Ningú pensa en les llibreries. Tant de bo, el problema és la falta de renovació pedagògica, estem enrocats en un sector on no hi ha innovació.

-Es presenten més de 3.000 imatges i més de 2.000 activitats. És Castelló una ciutat activa culturalment?
-És tremendament activa. Hi ha inclòs massa oferta cultura. Ens trobem amb una ciutat xicoteta que podria ser perfectament un barri de València i que aglutina molta activitat. És una bogeria perquè no hi ha tant de públic per a eixa proposta. En Argot hi ha una mitja de 20 o 30 activitats per a cada mes i en moltes d'elles hi van una vintena de persones, i gràcies, ja que la gent no repeteix. Aquesta desmesurada oferta reclama un discurs potent, no es tracta de fer una presentació per fer-la.

-I quin és el compromís que els queda a les llibreries?
-Reivindicar que es faça una ampliació de les biblioteques, ja que aquestes són un impuls per a les llibreries, són generadores de nous lectors.

D'altra banda, els centres escolars han de proposar plans lectors que siguen potents, i que no estiguen condicionats per una editorial. Les escoles s'han convertit en el fons d'un negoci, quan el seu deure és educar. De la mateixa manera, el que ocorre amb el preu dels llibres de text també és una barbaritat. Haurien de tenir un preu fix, però s'han multiplicat per dos. Si no es pot aplegar a la seua gratuïtat, s'ha de buscar una fórmula que permeta baixar el seu preu. A més, un altre problema greu el trobe en el foment d'una pedagogia supeditada a la tablet, quan aquesta és més cara que un llibre i no aparta cadena de valor a l'alumnat. La innovació no es resumeix en adquirir quanta més tecnologia, demana buscar la motivació.

"El llibre de text s'ha convertit en un reclam per a vendre 'chóped' o detergent"

-Com haguera sigut de diferent obrir la mateixa Argot en aquests anys?
-No haguera sigut viable, em pareix inclòs impossible, no es pot dientre d'un període de reconstrucció del sector. Els proveïdors estan en un moment molt complicat, és un ¡sálvese quien pueda! A més, els càrrecs de distribuïdor estan ocupats per treballadors que desconeixen el sector i incompleixen la llei a la torera. I, per a més inri, els canals de regulació, com hi són les denúncies, no funcionen.

-Què fa falta per tant perquè una llibreria puga viure i no sobreviure?
Cal que la regulació siga més dura. No és lògic que un autor estiga venent un llibre en cafeteries i en bars. Tampoc que algú que no coneix el sector es faça editor, ens trobem moltes situacions dramàtiques d'escriptors que els han enganyat. Hi ha molt d'estafador professional dins del sector. També aquesta mateixa falta de professionalització provoca que la gent deixe de llegir. El lector pensa que no li agrada llegir perquè el que té a les seues mans no ha passat per un treball professional, són obres editades sense sentit i criteri. És tan important el contingut com la seua correcció i tractament.

-És fonamental, a més, que darrere d'una llibreria hi haga un llibrer?
-Posem per nom Amazon, una màquina que fa una feina però que darrere no te un llibreter. O també als supermercats, on s'estan venent llibres, fet que em pareix bé si tenen una llicència que se'ls ho permet, però qui hi ha darrer d'aquests exemplars no són llibreters, no et poden recomanar una obra, no tenen un criteri personal del que hi ha a l'establiment, en tot cas tenen una versant comercial dels més venuts. Em pareix sorprenent que el llibre de text s'haja convertit en un reclam per a vendre chóped o detergent. S'ha d'acabar amb aquesta pràctica.

-S’adapten les llibreries als canvis esctrucutrals que viu la societat moderna? 
Si, s’adapten. El que passa és que hi ha una oferta d’oci tan gran que no tenim temps de consumir lectura. Abans, quan a la tele teníem dos canals, dedicàvem el temps a la lectura per la fartor que ens provocava aquesta limitada programació. Però Internet és una finestra d'oci quasi inesgotable. Estem competint contra uns difusors tremendament potents que no deixen temps per a llegir. 

Al mateix temps, la digitalització ha ocasionat que la novel·la canvie per complet i es plantege com una obra de format breu. Els lectors no toleren llibres amb capítols llargs i on no passe res transcendental; demanden acció tota l'estona.

-I pel que fa als gèneres, quin són els més "fàcils" de vendre?
Són modes, ara la tendència és la novel·la negra i romàntica, aquesta última s'està venent moltíssim. També està creixent molt l’assaig, mentre que els llibres de política cauen. L'explicació es troba en el fet que les universitats no tenen repositoris i busquen altres vies per tindre retrospecció i reflexió, i la seua opció acaba sent l'assaig.

-Per últim, si ens recomanares un autor local i un llibre.
-Julio César Cano, autor local que fa novel·la negra. I de les seues obres ressaltaria l'Asesinato en la plaza de la farola.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email