El CCCCinema descobreix la mirada feminista de Fernando Fernan Gómez

VALÈNCIA. El CCCCinema del Centre del Carme presenta dins del seu cicle De què ens riem a Europa? el film Sólo para hombres (1960), dirigit pel cineasta espanyol Fernando Fernán Gómez, sobre una obra de Miguel Mihura. En 1960, el director i guionista es presenta com un dels primers cineastes espanyols feministes, ja que aquesta obra, juntament amb una altra de les seues creacions, El mundo sigue (1964), denunciava feroçment la miserable situació de la dona en l’Espanya subdesenvolupada de bona part del segle XX.

Seguint la prosa brillant de Miguel Mihura, Sólo para hombres assenyala un camí alternatiu a aquella dona espanyola que tenia molt poques opcions: ser una fadrina fracassada, casar-se bé o malament, ingressar en un convent o perdre’s en la prostitució.

Com a curiositat, Daniel Gascó, coordinador del cicle, destaca que “a Mihura el va disgustar que Fernán Gómez prescindira dels monòlegs que donaven profunditat a la protagonista femenina en favor de la peripècia còmica”.

Sólo para hombres obri la setmana de cine al Centre del Carme el dimarts 13 d’agost. La seguirà, el dimecres 14 d’agost, la comèdia alemanya Männer (Hombres, hombres) (1985), de Doris Dörrie. Estava destinada a ser una pel·lícula per a televisió, però els productors van decidir estrenar-la en la gran pantalla, amb la qual cosa van obtindre 5 milions d’espectadors. Doris Dörrie va posar del revés la clàssica guerra de sexes. La idea argumental conserva la seua genialitat, un document social que reflecteix tota l’animalitat d’aquella dècada dels huitanta, quan l’ésser humà continuava esprement i gaudint els nous aires de llibertat que van succeir a la caiguda de les dictadures.

La producció francoportuguesa A Caixa (La caixa) (1994), dirigida per Manoel de Oliveira, ens acosta dijous que ve 15 d’agost a la comèdia portuguesa. Amb aquesta, Manoel de Oliveira va esprémer el seu bon olfacte per a l’humor en aquest film de barri que va suposar un parèntesi còmic situat entre La vall Abraham i La carta. De totes maneres, la tendència natural del mestre lusità va ser moltes vegades conduir el drama fins a extrems que arriben a l’hilarant.

El divendres 16 d’agost, arriba Mafioso (El poder de la mafia) (1962) amb direcció d’Alberto Lattuada i guió de Rafael Azcona, Marco Ferreri, Age & Scarpelli, sobre un argument de Bruno Caruso.
Un any abans que Rafael Azcona signara el guió d’El verdugo, va participar en aquesta terrible història on la tradició i la unitat familiar condueixen a un conflicte verinós. Alberto Lattuada aconsegueix amb aquesta un capolavoro, una obra mestra que evidencia com el ciutadà mitjà no és més que una peça dins d’una maquinària inhumana. D’aquest film, guanyador de la Conxa d’Or en l’11a edició del Festival de Sant Sebastià, es diu que és una de les pel·lícules de gàngsters favorites de Martin Scorsese.

Poc coneguda a Espanya és l’obra d’Emmanuel Mouret (Mademoiselle de Joncquières), de la qual es projectarà Fais-moi plaisir (2009) el dissabte 17 d’agost. La pel·lícula reprodueix d’una manera molt personal l’humor de Buster Keaton o Peter Sellers en aquesta deliciosa comèdia. L’especialitat dels primers films de Mouret consisteix a col·locar el seu port amable i civilitzat en el si d’espais i trames urbanites decididament salvatges. El seu director, Emmanuel Mouret, la defineix com una versió d’Alícia al país de les meravelles.
Tanca la setmana la comèdia polonesa Zemsta (2002), d’Andrzej Wajda. Després de quasi mig segle, Roman Polanski es va posar novament a les ordres d’Andrzej Wajda en aquesta adaptació d’un clàssic del segle XVII, amb la qual va demostrar un talent especial per a la comèdia mai abans vist. En la línia de les comèdies de Molière, Feydeau o Shakespeare, Wajda aconsegueix crear una atmosfera genial que desborda alegria.