Les incògnites que deixen les Falles 2023

VALÈNCIA. La festa fallera evoluciona amb els anys, com demostrava fa poc el documental La revolució King Kong, on la recuperació de la indumentària tradicional era la protagonista. Lluny queden ja els vestits de panderola, que el públic se sorprenga davant d’una falla alternativa o els anys on la falla municipal era anodina i no generava debat. Ara genera debat el cartell de Falles, els convidats al balcó, el cartell dels concerts de música i, fins i tot, es discutix sobre qui ha de restaurar els desperfectes de la figura de la Geperudeta. Tot és qüestionable, més encara en any electoral, on qualsevol clevill figurat o real és aprofitat per l'adversari. Per desgràcia no vivim en època de sumar o ofrenar al poble, vivim en la confrontació constant, i les Falles no hi són alienes. Així les coses, hi ha molts dubtes que ens venen al cap de cara a les pròximes Falles, on tampoc sabem encara el color ni el tarannà del pròxim govern municipal. Algunes d'estes incògnites que caldrà resoldre més prompte que tard són:

Seguiran els concerts de l'Albereda?

Han tornat per la porta gran els concerts de Falles a l'Albereda, ambdós plens fins a la bandera. El cartell semblava dissenyat per a acontentar el divendres els veïns de l'Eixample, i el dissabte els de Benimaclet... Més enllà de la constatació del fet que vivim en una ciutat bipolar, els concerts són un encert majúscul que ajuden a fer que la festa no siga exclusiva dels casals i les carpes. És cert que hi ha moltes orquestres i discomòbils obertes al públic, però els concerts, com aquelles sessions multitudinàries de la falla Blanqueries, són únics i no es poden comparar amb una orquestra que roda en estiu per totes les places dels pobles en festes. Tant de bo continuen, i continue sent possible programar de manera massiva grups que canten en valencià, totalment impensable quan era 40 Principales qui dissenyava els cartells.

Horaris dels coets

El debat sobre els coets és recurrent, les zones de foc han millorat la convivència, però encara són moltes les veus que demanen més restriccions i sancions. Enguany s'ha suggerit que no es disparen petards de 15 h a 17 h els dies de falles per a respectar la becadeta del veïnat. Serà una prohibició en un futur? Es farà el mateix cas que a la prohibició de no tirar-ne després de les 2 de la matinada? Si bé les bombetes, fontetes i fanalets no molesten gaire, els masclets que fan tremolar els vidres de les finestres són una exageració innecessària. El debat continuarà obert molts anys, segur, i davant de la falta de civisme d'alguns, caldrà regular o fer efectiva la regulació.

Ninot indultat

Així com les falles municipals han evolucionat i han trencat amb l'anodínia, també ho han fet moltes falles de barri. L'estètica, la pintura i el modelatge s'han modernitzat molt i ara les falles són molt més variades. El que sembla que continua resistint modes i artistes són els ninots indultats, sempre preciosistes i amb temàtiques falleres com a protagonistes. Em deia un artista ja major que, de continuar així, el museu faller seria una repetició d'escenes de falleres, iaios i gossets. Cal obrir el meló d'un jurat independent per al ninot indultat? Podríem fer com a Festival de Benidorm on hi ha un vot demoscòpic, un altre del públic i un de l'expert? Tal volta hauríem de plantejar un canvi de sistema de tria, ja que la democràcia pura, en este cas, provoca que cada any tinguem la mateixa figura salvada de les flames.

La nova ubicació dels castells

Deia Carlos Galiana que el canvi dels castells nocturns havia arribat per a quedar-se. Eixa entenem que és la idea, meditada i justificada, per part dels responsables actuals de la JCF. Una altra cosa és qui vinga darrere i les seues ganes de canviar, de fer i desfer. L'Exposició del Ninot ja va canviar de seu, d'unes carpes a Nuevo Centro al Museu de les Arts i les Ciències, i tot i alguna veu discordant, s'ha demostrat una excel·lent decisió que dignifica el treball dels artistes. En el cas de la pirotècnia i els castells, la nova ubicació permet molta més afluència, menys trastorn de trànsit i millor visibilitat. Ara bé, com passa en qualsevol decisió, hi ha veïns disgustats i opinions en contra del canvi, de qualsevol canvi. Veurem com es resol esta nova incògnita fallera.

La Cremà serà sempre diumenge?

Així com comprovarem en abril com funciona la setmana de quatre dies: #Spoiler, d'ací a 20 anys serà una realitat assumida. També podria funcionar com a experiment això que proposava Rita Barberà que la Cremà es fera sempre diumenge, per a ajudar els turistes i visitants a tindre-ho més fàcil; i, per tant, ajudar l'hostaleria. Estos feren una proposta de fer-la el tercer dilluns de març, també pensant en la butxaca i el turisme. Com a estratègia per a incrementar visitants, sembla perfecta, i les dades d'ocupació i la massificació als carrers del centre ho demostren. Ara bé, els veïns, els fallers i la salut general de la ciutat són els grans perjudicats de les aglomeracions, i la nova realitat està deixant obsoletes les polítiques de "todo para los hosteleros, a cualquier precio". Veurem si no es reobri este debat, amb les xifres analitzades, i acabem veient una cremà fallera un dia diferent del de Sant Josep.

Fallers majors

Un altre debat que ronda l'ambient des de fa ja molts anys és el del paper de la dona en la festa. Enguany hem vist com per fi una artista, Marina Puche, ha signat la falla municipal, amb una grandíssima rebuda. També com una comissió, Borrull-Socors, ha designat per primera volta un faller major home com al seu representant, Raúl Puerta. Tot i que a l'Ofrena li feren el buit i no el nomenaren com a màxim representant de la seua falla en entrar a la plaça, un gest molt lleig per part de la Junta Central Fallera. L'any passat, la negativa de la JCF a deixar acudir a l'Ofrena una dona vestida amb el vestit tradicionalment vinculat a l'home va obrir el debat de la indumentària. Una discussió que ara es planteja amb una cort d'honor infantil mixta, a futur. Moments de canvis socials que solen arribar tard a les festes i tradicions, però que cal afrontar sense prejudicis.

Xurros i bunyols

Una xurreria oberta des del dia 25 de febrer fins al dia 20 de març, 24 hores al dia, ocupant el carrer a canvi de pagar-li a la falla 2500 euros de cessió d'espai, pot ser un poc exagerat. Això ha passat enguany, i deixant de banda la publicitat enganyosa de "porten carabassa" uns bunyols que semblen calamars a la romana. Sense voler entrar en els preus de 10 euros la dotzena de bunyols. Assumint que no tiren massa oli refregit pel desaigüe, i que el canvien quan toca —inspecció de sanitat a l'aguait—. Potser no està justificada l'excessiva privatització de l'espai públic, amb paradetes o mercats que esdevenen ratoneres com el carrer de la Bosseria. Està clar que tot el que siga obtindre inversió privada per a pagar falles, fartades, borratxeres, la carpa i el DJ és benvingut per part de les comissions. Però, a quin preu?

En definitiva, la festa és patrimoni, però per a mantindre eixe estatus cal incidir en l'origen de les Falles. Els artesans, els artistes, els indumentaristes, els músics, la pirotècnia... De fet, les mascletaes als barris sembla que han arribat per a quedar-se. Així com substituir bandes per xarangues que toquen més les sessions de Bizarrap que les del mestre Serrano. En unes Falles on la supervivència econòmica dels artistes és tal volta la gran assignatura pendent. El futur de la festa està per definir, evolucionarà com ho fa la societat, però és molt més fàcil fer-ho des de l'èxit actual de públic i crítica, que des del caos. Encara que per a alguns, com els responsables de RTVE a Madrid, siga una festa de segona que mereix anar per La 2. En l'enèsima demostració del meninfotisme centralista cap a nosaltres, els valencians.