Una pel·lícula mexicana amb el julivert com a personatge secundari, un drama sobre una ascensorista i un venedor de cinema porno, una comèdia en la qual un poble francés prepara una festa... Si existix, el videoclub Stromboli la té en els seus prestatges. I en cas de no tindre-la,la pot aconseguir. Obres minoritàries, gemmes de latituds llunyanes i títolsperduts o oblidats que conformen un arxiu de connotacions màgiques

Volia ser ballarina. No sabia la raó, però no hi havia res que desitjara més. Des de menuda, Clara tenia un cos xicotet i flexible, ideal per al ball, així que va començar a assistir a classes quan només tenia huit anys, i als dotze ja participava en algunes funcions escolars i campionats provincials. És cert que mai aconseguia situar-se entre les competidores més brillants, però durant l’adolescència es va plantejar dedicar-se a la dansa de manera professional i tractar de llaurar-se un futur en el terreny del ballet, ja que tampoc destacava en els estudis

El belga Georges Simenon (Lieja, 1903 - Lausana, 1989) fou un escriptor d’una fecunditat extraordinària, amb centenars de novel·les i relats i una venda estimada de més de 500 milions d’exemplars. El seu gran personatge, el comissari Jules Maigret, el perseguirà sempre, per a bé i per a mal

El Grand Hôtel, a Cabourg, en la costa de Normandia, fou el refugi de Proust durant set anys, a començaments del segle XX. Hi escrigué, de fet, algunes de les milers i milers de pàgines que conformen el seu títol més conegut

Un arròs d’abstinència amb nom d’origen aragonés és un dels grans secrets gastronòmics de Borriana. Un secret venerat en un altre lloc secret, el bar Centro de les Alqueries de Santa Bàrbara. Qui hi va i el tasta sempre se’n recorda

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) va acollir durant mesos una de les exposicions més completes sobre els víkings que s’han vist mai a la península. Amb el títol “Guerrers del nord, gegants de la mar” i amb fons del Museu Nacional de Dinamarca, es presentava una mostra d’art, armes, embarcacions, orfebreria, elements religiosos i unes altres petjades de la civilització escandinava que va estremir el món entre els segles VIII i XIII. Una part d’eixa exposició referia un fet directament relacionat amb la història dels valencians: la incursió en l’any 858 de les hosts d’Odin en Oriola

La geografia coneguda a través de les paraules d’una altra persona pot esdevindre, encara que no s’haja viscut, un lloc per a la imaginació i la memòria pròpies. Un lloc d’ensomni. Monòver pot esdevindre Macondo, per obra i gràcia de la tia Antonieta

El Conservatoire du Littoral és una institució dependent del Ministeri de Medi Ambient francés que promou iniciatives de gestió sostenible en tota la Mediterrània. Com si es tractara d’una segona Il·lustració per la via de la biodiversitat pretén escampar i canalitzar la nova consciència conservacionista i dotar els agents locals de les ferramentes necessàries per a millorar la gestió d’espais naturals. En esta estratègia la costa valenciana juga, pel seu interés biològic, paisatgístic i cultural, un paper central. La seu peninsular de l’institut està en el far de l’Albir, en l’Alfàs del Pi, en el cor del Parc Natural de Serra Gelada

De Beneixama a Gandia amb un grapat de receptes que s’han transmés de generació en generació, Casa Sanchis – La Tulipa porta 85 anys de tapes a la Safor. No és l’únic que conserva malgrat el pas del temps: tampoc ha mutat d’ubicació i hi perviu l’esperit de la República que el va vore nàixer. Salvador Sanchis ens destapa els secrets del seu local, el tresor dels seus plats i com, des de la picadeta, es pot plantar cara a les franquícies. Ens en fem una?

Un home que lluità pels seus ideals de justícia social, progrés col·lectiu i llibertat dels pobles. Un home que patí els camps de concentració, els treballs forçats i l’exili al nord d’Àfrica. Un home que estimà la seua llengua i el seu poble, els defengué en les pitjors circumstàncies i en deixà testimoni escrit. Esta és la història de Joan Gonsalbes Roig (1906-1988), un fuster anarquista de Callosa d’en Sarrià que exemplifica les esperances i afliccions de molts valencians del segle XX.

De dimensions colossals i aspecte aclaparador, els ficus monumentals de València són una relíquia del potent comerç marítim de la ciutat i de la fascinació huitcentista pels ambients exòtics. Ara estos exemplars centenaris i exuberants poblen majestuosament el teixit urbà entre veïns que desconeixen el seu passat transoceànic

Un dels grans greuges retrets a Rita Barberà i Francisco Camps durant anys va ser l’endeutament assumit per aconstruir la Marina de València en el 2007, amb motiu de la celebració de la Copa de l’Amèrica. Deu anys després el Consorci València 2007 arrossega un llast de 400 milions i l’acaçament per embargament de gran part dels seus recursos, uns cinc milions d’euros anuals, una situació que dificulta la rehabilitació i posada en valor de l’enorme patrimoni del port i la recuperació de l’espai com a referent cultural i d’oci dels valencians. La Marina, no obstant, és decisiva per a la València del futur

Escriptor, periodista, polític, viatger, colonitzador, ídol de masses, bèstia negra per als ambients clericals, tradicionalista per als sectors progressistes, menyspreat per uns, exaltat per uns altres, admirat secretament per tots. Aprofitant la publicació de noves traduccions al valencià d’obres de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), fem un recorregut no tant per la seua apassionant i coneguda vida, sinó per les raons últimes de certa actitud hostil cap a les seues novel·les per una part de la crítica, així com una nova valoració de les causes del seu abandonament del valencià en favor del castellà en la seua obra

Hi ha una fotografia en blanc i negre on es veuen huit hòmens entre enderrocs escampats per terra, al costat d’un cotxe d’aquells de morro estret i parafangs en forma alada envoltat de barres de metall torturades sobre la runa. Dels tres que miren la càmera en el moment del clic un es disposa a aspirar fum del cigarret que sosté en la mà esquerra. Els altres cinc comproven els desperfectes. Dalt d’una escala, un home examina atentament la zona de l’impacte. A l’esquerra, davall d’una elegant porxada de ferro art déco, hi ha un rètol amb tres paraules en majúscula: Gran Hotel Inglés

Quinze il∙lustradors componen una visió de la ciutat feta de fragments que recuperen alguns dels seus millors secrets

Des dels inicis de les Falles elscadafals que es plantaven en els carrers del Cap i Casal estaven acompanyats decartells amb versos que ajudaven a desplegar i fer més entenedor el seuargument. Però la implicació de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València,1864), el considerat pare del llibret de falla en un de tants relatsfundacionals als quals el món faller és tan aficionat, va ser decisiva en laconsolidació de l’incipient gènere de la sàtira fallera

Lletraferit i CulturPlaza s'alien: Ediciones Plaza es converteix en editora de la revista cultural valenciana