Amb la seua heroica actuació davant els reis, Francesc de Vinatea (1273-1333) evità el desmembrament territorial del regne de València. Uns anys abans havia assassinat la seua primera esposa.
Ací i allà s’alcen veus tractant de censurar comportaments del passat remot, siguen relatius a les massacres hispàniques a la península Ibèrica i Amèrica o a les barbaritats comeses per molts altres pobles dominadors arreu del món. Com reaccionar davant d’aquells esdeveniments de fa centúries? Evidentment, la negació frontal o la dulcificació justificadora no són en absolut una resposta. Però tampoc el refús simplista i barroer fet des de la materialitat contemporània. En el llibre de Vicent Baydal Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians es tracten estes i altres disquisicions en clau divulgativa.
La noble Margarida de Prades (1389-1430), descendent dels comtes de Prades, els vescomtes de Cabrera i els barons d’Entença, fou casada en 1409 amb l’obés, major i devot rei Martí l’Humà per tal d’intentar engendrar un fill que donara continuïtat a la dinastia aragonesa; una mampresa finalment frustrada. Anys més tard, ja viuda, Margarida es casà amb el cavaller valencià Joan de Vilaragut al palau del Real de València, però en secret, per tal de no perdre les rendes que rebia de la Corona com a antiga reina. És una història que l’investigador Abel Soler narra amb tota classe de detalls de l’època, en un llibre que vorà la llum d’ací a uns mesos
Fabienne Lloyd (Londres, 1919 - Aspen, 1997) encarnà sobre la Terra l’enorme bellesa dels seus progenitors, Arthur Cravan i Mina Loy, dos personatges de culte de les avantguardes del segle XX. Però, a diferència d’ells, decidí dur una plàcida vida a 2.400 metres d’altitud, entre les boscoses muntanyes de l’apartat comtat de Pitkin, a l’estat nord-americà de Colorado
Tot i que la sensació de pèrdua del seu estimat Arthur Cravan ocupà un lloc fonamental en la seua vida, l’anglesa Mina Loy (Londres, 1882 - Aspen, 1966) fou moltíssim més que la viuda d’un mite. Pintora, poeta, dissenyadora i nexe d’unió entre les avantguardes artístiques i literàries d’Europa i els Estats Units, la seua és una de les veus fonamentals de la poesia modernista i feminista del segle XX
Lluís Dubón Portalés (1892-1953) és un altre dels grans artistes valencians del primer terç del segle XX oblidats a causa del trauma brutal que representà el franquisme. De l’impressionisme al modernisme, l’art nouveau i l’art déco, tingué un leitmotiv al llarg de la seua trajectòria artística: la dona, i especialment la dona valenciana, com a símbol i al·legoria de la força, la modernitat i la plena llibertat
A Palmera, a la Safor, a mig camí entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todolí viu en el paradís. Un paradís amb centenars de varietats cítriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a l’aire lliure i saciar la seua infinita curiositat
Inspirant-se en la Grècia clàssica, el teòleg Francesc Eiximenis afirmava que una ciutat, per tal que fora “bella e bé edificada”, havia de tindre planta quadrangular. Però en el cas del regne medieval de València, fundat sobre l’herència d’al-Àndalus, d’urbanisme espontani, orgànic i enrevessat, pensem moltes vegades que no hi havia nuclis així. Tanmateix, els exemples reiterats de la comarca de la Plana mostren el contrari: també ací es bastiren viles planificades rectilínies i regulars.
Tots ens hem acostat alguna vegada a les aventures del Tirant narrades per Joanot Martorell o als versos d’amor i de mort escrits per Ausias March. I a la història cavalleresca, cortesana i humanista del Curial e Güelfa composta per Enyego d’Àvalos? Algú sabia, de fet, qui era Enyego d’Àvalos? Les recerques d’Abel Soler han permés atribuir-li’n l’autoria i fer una nova lectura d’un clàssic que, sens dubte, esdevindrà tot un referent per als valencians. Parlem amb ell per tal que ens explique les claus de l’obra i el seu context
El seu és ara un altre nom a afegir a l’extensa nòmina d’excelsos lletraferits del Segle d’Or valencià, junt amb Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o Isabel de Villena. Però qui va ser el cavaller i noble castellà Enyego d’Àvalos? Quina relació va tindre amb València i els valencians? Com i per què va escriure aquella secreta novel·la que va romandre inèdita fins al segle XX? En resseguim les seues passes, extretes a la llum per les recerques d’Abel Soler, a través d’una apassionant i intensa trajectòria vital que va de Toledo a Nàpols, passant per València, Gènova, Florència o Milà.
Ací i allà s’alcen veus tractant de censurar comportaments del passat remot, siguen relatius a les massacres hispàniques a la península Ibèrica i Amèrica o a les barbaritats comeses per molts altres pobles dominadors arreu del món. Com reaccionar davant d’aquells esdeveniments de fa centúries? Evidentment, la negació frontal o la dulcificació justificadora no són en absolut una resposta. Però tampoc el refús simplista i barroer fet des de la materialitat contemporània. En el nou llibre de Vicent Baydal, Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians (Drassana, 2018), es tracten estes i altres disquisicions en clau de divulgació
Diverses són les aportacions inèdites sobre la història del barri fetes pel Grup Harca
Un home que lluità pels seus ideals de justícia social, progrés col·lectiu i llibertat dels pobles. Un home que patí els camps de concentració, els treballs forçats i l’exili al nord d’Àfrica. Un home que estimà la seua llengua i el seu poble, els defengué en les pitjors circumstàncies i en deixà testimoni escrit. Esta és la història de Joan Gonsalbes Roig (1906-1988), un fuster anarquista de Callosa d’en Sarrià que exemplifica les esperances i afliccions de molts valencians del segle XX.
Arran del descobriment d’un document que situa al pintor Ignasi Pinazo en l’entorn de la Joventut Republicana de 1869, el filòleg Josep Enric Estrela i l’historiador Vicent Baydal han aportat noves dades sobre la seua amistat amb el poeta i activista del valencianisme Constantí Llombart. Una amistat lleial i duradora, que sorgí del nucli de la València més popular en el darrer terç del segle XIX
Fa més de 160 anys es publicaren a París unes de les vistes aèries més icòniques de la ciutat de València, les del francés Alfred Guesdon. En realitat, gràcies a la seua extraordinària capacitat de dibuixar en alçat, no necessitava sobrevolar l'urbs
En la misma época en que Miguel de Cervantes publicaba ‘El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha’ un soldado asturiano destinado a Orán, Diego Suárez, escribía una obra que relataba los hechos de dos miembros de la familia Borja como gobernadores de aquella plaza argelina. Esta es su fascinante historia
¿Quién fue Ignacio Pinazo? ¿Qué aportó al mundo de la pintura? ¿Qué quiso transmitir con sus obras? ¿Por qué debemos admirarlo? ¿Por qué razón, por el contrario, su reconocimiento siempre se ha hecho a medio gas? La respuesta a todas estas preguntas se condensa en una faceta de su personalidad: su pura, sincera y absorbente obsesión por plasmar artísticamente la belleza
Diversos experts escullen catorze moments de la història de l’actual territori valencià des del Neolític fins al segle XX, incidint en alguns de ben significatius però sovint oblidats
El legado de Javier Goerlich en la imagen y el trazado de Valencia es inmenso. Autor de más de seiscientos edificios y de importantes reformas urbanas, su obra cambió para siempre la faz de la ciudad, siguiendo el acusado sentido artístico y estético que siempre reivindicó para la arquitectura
L’estreta vinculació que el valencianisme havia mantingut amb les Falles durant la primera mitat del segle XX, decaigué per complet posteriorment. Hui en dia un regidor valencianista està al capdavant de la festa
Un dels personatges més rics de la València decimonònica, marcat per la tragèdia familiar i constructor dels Jardins de Monforte i de l’Asil de Sant Joan Baptista
Tras haber tenido una nutrida presencia en Valencia durante los siglos XV y XVI, los alemanes perdieron casi todo el contacto con ella. Fue el ilustrado sajón Christian August Fischer quien, a caballo entre los siglos XVIII y XIX, recuperó su conocimiento, vislumbrando el potencial turístico de la región
El pintor, ilustrador, cartelista y dibujante Enrique Pertegás Ferrer (1884-1962) fue uno de los artistas más destacados de la Valencia del primer tercio del siglo XX, el gran virtuoso de la desnudez femenina. No obstante, hoy en día apenas se conoce nada de él
Ésta es la historia de una mujer culta que quiso mantener su independencia en un entorno social que no reconocía el papel profesional e intelectual del sexo femenino. Una mujer que participó decididamente en la producción de libros y el contexto cultural de su época, el siglo XVI valenciano
Una València que es modernitzava a marxes forçades i en què les dones volien dur bigot
