El nacionalisme és hui una variable encara vigent, no a pesar de l’expansió de la globalització, sinó precisament per la manifestació dels seus efectes. I el valencianisme què? 

On abans hi havia una barra en la qual s'arremolinaven parroquians, hui hi ha una illa de cuina d'una vivenda familiar. El nou projecte de l'arquitecta Marta Piqueras per a la seua pròpia casa

La realitat es construïx a base de números i aparences. Cada teoria i cada teorema guarda una multitud de vivències i somnis. A contracorrent de la freda utilitat dels algorismes, la visió artística i filosòfica de les matemàtiques nodrix la manera de transmetre del divulgador i matemàtic Enrique Gracián (Barcelona, 1945), autor de Construir el mundo (Arpa, 2020), el títol més recent de la seua collita divulgativa, un relat que va nàixer en plena pandèmia amb la vocació de bastir ponts davant el vertigen que sempre desperta la impossibilitat d’abastar els confins de l’univers i el nostre inconscient intangible. Un viatge des de la matèria que ens unix a tots fins a allò desconegut que ens fa únics.

De tots els llibres que mai llegiré, els que més em dolen no són els descatalogats, les edicions que és complicat trobar o aquells per als quals senzillament no tindré temps suficient. Ni tan sols em consola saber que no soc jo a soles qui no els podrà llegir, sinó que tampoc podrà fer-ho ningú, ja que m’estic referint als llibres que mai han existit, però que sí que es troben en les pàgines d’altres llibres

Entre 1968 i 1972 en les editorials Garbí i Tres i Quatre, gràcies a Josep Lluís Blasco i Vicent Raga, a la València del franquisme crepuscular veren la llum obres com Lenin i la filosofia, de Louis Althusser, Sociologia i psicologia, de Theodor Adorno, opuscles d’Anatoli Lunatxarski i György Lukács, i fins i tot la Lògica materialista de Galvano della Volpe. El fet va provocar una irònica entrada en el “Vocabulari Elemental” del País Perplex de Josep Vicent Marqués, en 1974, que definia així el lector de català: “Home o dona de clara abnegació i provat eclecticisme que actualment intenta fer la síntesi entre Els horts de Martí Domínguez i la Lògica Materialista de Della Volpe, puix que se’ls ha llegit tots dos per militància”

Quan entrevistem a Bárbara Blasco (València, 1972) està a punt d’entrar en màquines la tercera edició de Dicen los síntomas, novel·la amb què obtingué el premi Tusquets el passat mes de setembre. Autora de Suerte (2013) i La memoria del alambre (2018) en l’editorial valenciana Contrabando

Blasco Ibáñez i el blasquisme posaren València en el mapa de l’Europa contemporània i ho feren a través d’una ferma posició de compromís amb els valors republicans, laïcistes i de justícia social que enllaçaven amb els principis de la Revolució Francesa. Així ho mostren els actes en defensa de Zola, en 1898