VALÈNCIA. El regidor de Falles, Santiago Ballester, ha explicat que, amb l’exposició del Museu Faller, “descobrirem una sèrie d’obres que mai no havien estat mostrades o no havien estat mostrades d’esta manera, un autèntic gènere específic de la nostra festa que ha estat capaç d’atraure tants artistes, que fa de les seues creacions testimonis del disseny i la il·lustració”.
Per a Ballester, la mostra “pot fer vore les Falles com són: un immens espai cultural i patrimonial que mai no s’acaba, sempre preparat per sorprendre i enlluernar”. En este sentit, el regidor ha afegit que “no es tracta només de promocionar i difondre la festa fora de València sinó també de reforçar els vincles socials entre la comunitat fallera i la ciutat, entre els creadors i la festa, per mostrar la força de les imatges, la potència de les composicions i l’originalitat dels plantejaments gràfics”.
Santiago Ballester considera que “les peces d’esta exposició són sorprenents, d’una banda un conjunt de deu cartells que descobreixen uns virtuosos de composicions agosarades, amb noms com Damián Contreras, Álvaro Beltrán Bueno, Miguel Mínguez, Enric Mestre o Francisco Raga”. D’altra banda, segons el regidor, “cartells que no van obtindre el premi màxim però que, per la seua qualitat, van ser reconeguts amb accèssits o premis a estudiants”.
En tot cas, segons Ballester, “esclats creatius representatius d’estils diversos i tendències del disseny gràfic i la il·lustració amb unes apostes estètiques molt lligades a la modernitat”.
La mostra, que s’anomena Esclats de modernitat gràfica i pot visitar-se ja al Museu Faller de València, ofereix reproduccions dels cartells oficials de les falles de 1965 (Damián Contreras Ortiz), 1966 (Álvaro Beltrán Bueno), 1967 (Miguel Mínguez Benlloch), 1968 (Enric Mestre Estellés), 1969 (Enric Mestre Estellés), 1970 (Francisco Raga Montoro), 1971 (Álvaro Beltrán Bueno), 1972 (Alpa 70: Álvaro Beltrán Bueno i Francisco Raga Montoro), 1973 (Álvaro Beltrán Bueno) i 1974 (Francisco Raga Montoro). D’altra banda, i en format convencional de cartell, hi ha diversos cartells com els de 1975 (Francisco Raga Montoro, accèssit), 1976 (Damián Contreras Ortiz, segon premi), 1978 (Álvaro Beltrán Bueno), 1989 (Carmen González, segon premi), 1992 (Javier Quintanilla, segon premi d’estudiants), 1996 (Miguel Bergés Cervera, segon premi), 1997 (Ramón Chorques, segon premi d’estudiants), 1999 (Rafael Armero), 2000 (Marisa Llongo Calabuig), 2002 (Susana Martínez Bayona), 2003 (Fernando Bolós Doñate) i 2004 (Laura Granell Moreno, primer premi d’estudiants).
En esta exposició, el Museu Faller de València mostra algunes peces del seu fons, habitualment no exhibit, que reunix cartells i cartellistes de gran qualitat, a mode d’esclats creatius, i que representen estils i tendències contemporanis presents en el disseny gràfic i la il·lustració i que, a més, tenen en comú l’aposta per unes concepcions i línies lligades a la modernitat.