Estefania Cabello, València Nova de poesia en castellàVALÈNCIA. Els premis València i València Nova han donat a conéixer aquest dijous els guardonats a l'edició del 2018. Una convocatòria que ha constat de més de 400 obres presentades i que ha abraçat, per primera vegada, les creacions de Novel·la Gràfica. En aquest cas, el premi ha sigut per a la vila-realenca Núria Tamarit amb Dos monedas. Antoni Corominas (assaig), Joanjo Garcia (narrativa en valencià), Jordi Julià (poesia en valencià) i Javier Velaza (poesia en castellà) han sigut els escriptors reconeguts als València. Mentre que a Mònica Richart (narrativaen valencià) i Estefanía Cabello (poesia en castellà) s'han endut les distincions a Nova.
Tant de bo, en aquesta edició també hi destaquen la quantitat de categories que s'han quedat desertes. Els premis de narrativa en castellà no han atorgat reconeixement algun al premi València ni al València Nova. El jurat format per Espido Freire, Lorenzo Silva, Najat El Hachmi i Eva Olaya ha decidit que així fora: "És una decisió difícil, perquè hi havia moltes obres presentades (en total 117), però tot i que algunes exhibeixen mèrits innegables, considerem, des de la nostra independència, que cap d'elles aplega al nivell d'excel·lència necessari." Segons el criteri dels professionals els autors hi han "d'aportar més per l'originalitat". Així mateix, els València Nova de poesia en valencià i assaig tampoc han tingut obra premiada. Una absència que encara que respon a criteris qualitats també coincideix que tan sols han rebut tres i un treball respectivament, mentre que a l'edició anterior la xifra rondava la vintena i trentena d'obres.
Tal com ha ocorregut fins ara, la concessió de guardons comporta la publicació de l’obra i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig, de 7.500 euros en les de poesia i de 8.000 euros en novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria jove, València Nova, els premis són de 5.000 euros en narrativa i assaig i 3.000 euros en poesia. Els premis d’assaig seran publicats directament pel Magnànim dins; Bromera editarà els llibres en valencià (poesia i narrativa), mentre que Versátil ho farà amb els de narrativa en castellà i Hiperión s’ocuparà de la poesia en castellà. Com hi ha novetat, Andana Editorial publicarà el primer premi de novel·la gràfica.
La gala d'entrega de guardons, prevista per al 18 d'octubre en el Centre del Carme, vol sevir a més per a commemorar els setanta anys del Magnànim. Així juntament amb la tradicional entrega d'un quadre original de l'artista Manuel Boix (a més del premi metàl·lic), l'esdeveniment comptarà amb música en directe i "algunes sorpreses".
L'obra Dos monedas de Núria Tamarit Castro (Vila-real,1993) tracta la cultura de el Senegal des del punt de vista d’un europeu, alhora que també ofereix la perspectiva que aquests tenen del nostre continent. El jurat format per Mamen Moreu, Laura Pacheco, Enric Melego i Ricardo Peris destaca "l’originalitat del dibuix i la narrativa de l'obra" on l'autora "evadeix el drama i la compassió". Tamarit ha estudiat Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i el Màster de Disseny i Il·lustració. Actualment treballa com il·lustradora freelance i dibuixant de còmics. Entre les seues creacions publicades destaquen Anna Dédalus: El misterio de la Mansión Quemada (2015); Duerme pueblo (2016) i Avery’s Blues (2016).
Antoni Corominas Díaz (Castellar del Vallès, 1961) obté el València d’assaig amb l’obra Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor al segle de la crisi. Un estudi que explora nous enfocaments de gestió i finançament per al nostre sistema de salut, repensant a més els sistemes d'atenció i abordant els principals problemes i atacs al sistema del benestar. Corominas és doctor en Medicina Cirurgia per la Universitat de Barcelona i els seus assajos sobre ciència han ocupat anteriorment nombroses revistes del gènere. El jurat ha estat integrat per Josepa Cucó, Lucía Hipólito, Marta García Carrión i Carmen Ors.
Els premis de Narrativa en valencià són dels pocs guardons que en aquesta edició han viscut un increment en la presentació de propostes, deixant a més cap de les seues categories desertes. Amb aquest sentit, pel que fa a les obres amb major trajectòria, el premiat ha sigut el valencià Joanjo Garcia Navarro amb Russafa-Sarajevo. Una obra ambientada en València i que es plena les seues fulles de trets psicològics fent servir "una construcció bastida que remou el passat i el present vital de la protagonista", esmenten els membres del jurat Anna Moner, Josep Millo, Isabel Marcillas i Gonçal López-Pampló. Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i és professor de secundària i col·laborador de diversos mitjans, com ara L’Accent i Lletres valencianes. Entre el seu tom destaquen Quan caminàrem la nit (Premi Enric Valor de Novel·la, 2012) o El temps és mentida (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira). A més a més, Borja Penalba i Mireia Vives han musicat algunes de les seues lletres.
Pel que fa a Nova, Mònica Richart García (Antella, 1992) amb l’obra Violeta i el llop ha sigut la guanyadora. El jurat ha destacat que és “una obra molt interessant, amb llenguatge fresc, que se centra en les aventures d’un jove universitari que viatge al Regne Unit, on coneix a Violeta”. Richart és Graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià. Anteriorment ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’Escriptura Creativa amb el relat Vint-i-cinc.
La poesia en valencià ha topetat al seu guardonat amb el text Shakespeare i el desig que Jordi Julià Garriga (Sant Celoni, 1972) ha presentat. Salvador Ortells, Mercè Climent, Fina Girbés i Eduard Ramírez han valorat el seu “ús d’hendecasíl·labs a l'estil shakespearià de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglés, així com el domini impecable de llenguatge, del ritme i de la mètrica” i ha afegit que “estem davant d’un grandíssim poema clàssic”. A més, l'obra també té espai per al debat sobre la identitat de sexe. Julià és un poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Alguns dels seus títols són Marques de mans (2017) i Planisferi lunar (2008).
El premi de la categoria València Nova ha quedat desert perquè, en paraules de Salvador Ortells, portaveu del jurat, “cap aspirant ha presentat un poemari suficientment reeixit en conjunt, tot i que s’intueixen veus poètiques de futur interessants”.
Jorge Valdés, Guillermo Carnero, Inmaculada Lergo i Jesús Munárriz, membres del jurat del premi de poesia en castellà, han premiat Enveses, de Javier Velaza, poemari del qual han destacat la seua "qualitat formal, amb moments d'elevada lucidesa poètica construïda amb enginy i humor." Velaza (Castejón, Navarra, 1963) és catedràtic de Filologia Latina en la Universitat de Barcelona i com a poeta ha publicat Mar de amores y latines, De un dios bisoño i Los arrancados.
I el premi València Nova de poesia en castellà recau en el poemari La teoría de los autómatas, d'Estefanía Cabello, del qual Jorge Valdés ha explicat que han valorat "la frescor literària que explora en la innovació i beu en les cultures de la dissidència". Cabello (Còrdoba, 1993) és graduada en Filologia Hispànica i ha treballat en llocs tan diferents com Nova York, Mèxic, Gal·les, Rabat, Varsòvia o la Xina. La seua poesia ha estat publicada en les antologies Donde veas o La punta del iceberg. I a l'any passat va guanyar el premi internacional Gloria Fuertes 2017 per la seua obra 13 segundos para escapar.
El director de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, anuncia un creixement de l'assignació econòmica de 38.000 euros destinada als certàmens per a joves
